Lluc 1,57-58
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
57-58
Mes a Isabel se li va complir el temps de parir, i va parir un fill. I van sentir els seus veïns i parents que el Senyor va engrandir la seva misericòrdia amb ella, i es congratulaven. (vv. 57-58)
San Ambrosio
Si observes amb diligència, notaràs que la paraula plenitud mai s'empra sinó en la generació dels justos. Per això es diu aquí: "El temps d'Isabel s'ha complert". La vida del just té, doncs, la plenitud. Mes els dies dels impius són obertures.
Sant Joan Crisóstomo
El Senyor va voler retardar el part d'Isabel perquè augmentés l'alegria i aquella dona es fes més cèlebre. Per la qual cosa segueix: "I van sentir els seus veïns". Els que havien conegut la seva esterilitat van ser testimonis de la gràcia divina. Cap marxava en silenci després d'haver vist a l'infant, sinó que lloaven a Déu perquè l'havia concedit d'un mode inesperat.
San Ambrosio
El naixement dels sants produeix l'alegria de molts, perquè és un bé general. La justícia és una virtut comuna; per això, en el naixement d'un just procedeix algun signe del que serà la seva vida i es designa la gràcia de la virtut que ha de seguir (figurada en l'alegria dels veïns).
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.