Lluc 10,38-42
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
38-42
Va esdevenir que, com fossin de camí, va entrar, doncs, en un llogaret, i una dona, que es deia Marta, li va rebre a la seva casa: i ésta tenia una germana anomenada María, la qual, asseguda també al costat dels peus del Senyor, sentia la seva paraula. Però Marta estava afanyada preparant el necessari: la qual es va presentar i va dir: "Senyor, no veus com la meva germana m'ha deixat sola per a servir? Digues-li, doncs, que m'ajudi". I el Senyor li va respondre: "Marta, Marta, molt acurada estàs, i en moltes coses et fatigues. En veritat una sola cosa és necessària: María ha triat la millor part, que no li serà llevada". (vv. 38-42)
Beda
L'amor a Déu i al proïsme, que abans havia explicat el Senyor per mitjà de paraules i paràboles, ara l'exposa per mitjà d'obres i de veritats. Dícese, doncs: "I va esdevenir que, com fossin de camí, Jesús va entrar en un llogaret".
Orígens
Sant Lluc no diu el nom d'aquest llogaret, però Sant Joan l'expressa, cridant-li Betania.
Sant Agustí de verb. Dg. serm. 26
El Senyor, que va venir a la seva casa, i els seus no ho van rebre ( Jn 1), va ser acceptat com a hoste; per això segueix: "I una dona, que es deia Marta, li va rebre a la seva casa", etc. Ho va acollir com sol rebre's als pelegrins; no obstant això, en realitat la serva va rebre al seu Senyor, la malalta al seu Salvador, la criatura al seu Creador. I no diguis: "Benaurats els que van merèixer rebre a Crist en la seva pròpia casa". No t'afligeixis, ja que ha dit:"El que vau fer a un dels meus pequeñuelos, a mi m'ho vau fer" ( Mt 25,40). Presa la forma de serf, va voler en ella ser alimentat pels seus serfs, per dignació, no per condició. Tenia carn en la qual sentia la gana i la set; però quan va tenir gana en el desert, els àngels li servien ( Mt 4). Per això, si va voler ser alimentat, ho va fer pel que ho alimentava. Marta, doncs, disposant i preparant el menjar al Senyor, s'ocupava en el seu servei; però María, la seva germana, va triar més aviat ser alimentada pel Senyor. Perquè, segueix: "I ésta tenia una germana, que es deia María, que asseient-se al costat dels peus del Senyor, sentia la seva paraula".
Crisóstomo
No es diu simplement de María que estava asseguda prop de Jesús, sinó al costat dels seus peus; és per a manifestar la prestesa, l'assiduïtat, el desig de sentir-lo i el gran respecte que professava al Senyor.
Sant Agustí de verb. Dg. serm. 27
Amb quanta més humilitat s'asseia als peus del Senyor, tant més percebia; perquè l'aigua aflueix a la profunditat de les valls, mentre s'aparta del cim de les muntanyes.
Sant Basilio
Tota obra i tota paraula del Salvador és una regla de pietat i de virtut. Per això es va vestir de la nostra carn, perquè nosaltres ho imitem quan ens sigui possible.
San Cirilo
Amb el seu exemple ensenya als seus deixebles com han de portar-se a les cases d'aquells que els reben; perquè quan vagin a alguna casa no siguin allí ociosos, sinó donant santes i divins ensenyaments als qui els reben. Quant als quals preparen la casa, éstos han de sortir al seu encontre amb fervor i alegria per dues raons: primera, perquè seran edificats per aquells que reben, i segona, perquè rebran el premi de la seva caritat. Per això segueix a continuació: "Però Marta estava afanyada", etc.
Sant Agustí ut sup
Marta servia bé al Senyor quant a la necessitat del cos i la voluntat, com a un mortal; però el que estava en carn mortal, en el principi era el Verb; he aquí el que María sentia: "El Verb es va fer carn"; he aquí a qui servia Marta. Aquesta treballava, aquélla meditava. No obstant això, Marta, treballant molt en aquella ocupació i negoci de servir, va interpel·lar al Senyor i es va queixar de la seva germana. Prossegueix, doncs: "I li va dir, Senyor, no veus com la meva germana m'ha deixat sola per a servir?", etc. Estava María absorta sentint la dolçor de la paraula del Senyor; Marta li preparava el convit, en el qual María ja es gaudia. Escoltant, doncs, suaument les dolces paraules i alimentant-se en el recolliment del seu cor, quan la seva germana va interpel·lar al Senyor com pensem que ella temeria el Senyor li digués: Aixeca't, i ajuda a la teva germana? Estava absorbida per una admirable suavitat, major en l'ànima que en el cos; però va voler més aviat sotmetre la seva causa al Jutge, sense prendre's el treball de contestar, perquè, si s'ocupés a respondre, afebliria la intenció de sentir. Prossegueix, doncs: "I responent-li, va dir el Senyor: Marta, Marta", etc. La repetició del nom és senyal de dilecció, o potser per a moure l'atenció, a fi que escolti més atentament. "Et fatigues en moltes coses", això és, estàs ocupada en moltes coses. Vol l'home complaure quan serveix, però alguna vegada no pot: es busca el que falta, es prepara el que es té, i l'ànim es distreu. Si Marta hagués estat suficient, no hagués demanat l'auxili de la seva germana. Són moltes coses, són diverses, perquè són carnals, perquè són temporals. Es prefereix un a molts; perquè un no ve de molts, sinó molts d'un. D'on segueix: "Una sola cosa és necessària". Va voler ocupar-se en un, segons aquelles paraules: "Bo és per a mi adherir-me a Déu" ( Sal 72,28). Un són el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, i a aquest u no arribem sinó com a tots tenim un sol cor ( Hch 4).
San Cirilo
O d'una altra manera: Quan algun dels nostres germans rebi a Déu, no s'afanyin per moltes coses, ni demanin el que per si poden aconseguir; perquè el que és de sobres incomoda ordinàriament en totes les coses, produeix empipament en els quals volen servir i els convidats experimenten que són causa de treball per als altres.
Sant Basilio in regulus fusius disputatis ad interrogat. 59
És també absurd prendre aliments per al manteniment del cos, i per ells perjudicar una altra vegada al cos i impedir-li complir els manaments divins. Si, doncs, ve algun pobre que rebi un model i un exemple de la moderació en el menjar, no preparem la nostra taula com la d'aquéllos que volen viure en les delícies. Uniforme ha de ser la vida del cristià i tendir al mateix fi, a saber, a la glòria de Déu; mentre que els que són de fora tenen una vida diversa i multiforme, segons la varietat dels seus gustos. Mes tu, per què, mentre prepares abundància de menjar i motius de satisfacció al teu germà, censures la seva conducta, fas caure sobre ell la lletja taca de golut i li murmures en el mateix que li prepares? El Senyor no va lloar a Marta, ocupada a preparar moltes menges.
Sant Agustí de verb. Dg. serm. 27
Com! Creiem que va ser vituperada la conducta de Marta, que s'ocupava en les feines pròpies de l'hospitalitat, quan tan gojosa estava per tenir un hoste tan gran? Si això és així, que cessin els homes de servir als pobres, dediquin-se a la paraula, ocupin-se en la ciència saludable i no es cuidin si hi ha algun pelegrí en el lloc, si algun necessita de pa; abandonin les obres de misericòrdia, aplicant-se només a la ciència.
Teofilato
El Senyor no vitupera l'hospitalitat, sinó la cura per moltes coses, això és, l'absorció i el tumult. I vegin com el Senyor res va dir primer a Marta; mes quan ella intentava distreure a la seva germana, llavors el Senyor, haguda ocasió, la va corregir. L'hospitalitat és honrada mentre que ens atreu a les coses necessàries; mes quan comença a destorbar pel cap alt útil, és manifest que l'atenció a les coses divines és més honrable.
Sant Agustí, de Verb. Dg., serm. 27
El Senyor no reprèn, doncs, l'obra, sinó que distingeix les ocupacions; per això segueix: "María ha triat la millor part", etc. Tu no la vas triar dolenta, però ella la va triar millor. I per què millor? Perquè no li serà llevada. A tu se't llevarà alguna vegada la cura dels necessitats (perquè quan vinguis a aquella pàtria no trobaràs pelegrí a qui allotjar); però se't llevarà per al teu bé, per a donar-te el descans. Tu navegues, aquélla està en el port. Eterna és la dolçor de la veritat; s'augmenta en aquesta vida, es perfecciona en l'altra, mai es lleva.
San Ambrosio
Que el desig de la saviesa et faci com María; ésta és l'obra més gran, la més perfecta. Que la cura del teu ministeri no t'a part del coneixement del Verb celestial, ni acusaments, ni estimis ociosos als quals vegis dedicats a la saviesa.
Sant Agustí, De quaest. Evang. 2, 30
En sentit místic, Marta, rebent al Senyor a la seva casa, representa l'Església, que ara el rep en el seu cor. María, la seva germana, que estava asseguda al costat dels peus del Salvador i sentia la seva paraula, representa la mateixa Església, però en la vida futura, en la qual, cessant de tot treball i ministeri de caritat, només gaudeix de la saviesa. Quant a que Marta es queixa de la seva germana perquè no l'ajuda, se dóna ocasió a la sentència del Senyor, amb la qual mostra que aquesta Església s'inquieta i torba per moltes coses, quan sola una cosa és necessària, a la qual arriba pels mèrits d'aquest ministeri. Diu que María "va triar la millor part", perquè per ésta es va a aquélla que no es lleva mai.
Sant Gregori, 6 Moral., cap. 28
O per María, que escoltava asseguda les paraules del Senyor, s'expressa la vida contemplativa; i per Marta, ocupada en les coses exteriors, la vida activa. La cura de Marta no es reprèn, però es lloa el de María; són grans els mèrits de la vida activa, però són majors els de la contemplativa. Es díce a més que mai li serà llevada la part a María, perquè les obres de la vida activa passen amb el cos, mentre que els gaudis de la vida contemplativa milloren a la fi.