Lluc 11,5-8
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
05-08
Els va dir també: "Si algun de vosaltres tingués un amic i anés a ell a mitjanit, a dir-li: Amic, presta'm tres pans, perquè un amic meu acaba d'arribar de viatge a la meva casa, i no tinc res a donar-li; encara que aquél des de dins li respongui: No em molestis; ja està tancada la porta, i els meus criats estan com jo, ficats al llit; no puc aixecar-me a donar-te'ls: si l'altra porfídia a cridar i més cridar, jo us asseguro que quan no s'aixequés a donar-los-hi per ser el seu amic, ben bé per deslliurar-se de la seva importunitat, s'aixecarà a la fi i li donarà quants pans hi hagués menester". (vv. 5-8)
San Cirilo, in Cat. graec. Patr
Havia ensenyat a petició dels seus apòstols com convé orar. Però podia succeir que els que rebien aquest saludable ensenyament fessin les seves pregàries, segons la forma prescrita, mes amb negligència i descuit; i després, si no eren sentits a la primera o la segona oració, deixessin d'orar. A fi, doncs, que tal cosa no ens succeeixi, ens manifesta en una paràbola que la pusil·lanimitat és perjudicial en les oracions, sent molt convenient esperar amb paciència en elles. Per això diu: "Els va dir també: Si algun de vosaltres tingués un amic".
Teofilacto
Aquest amic és Déu que a tots mestressa i desitja la salvació de tots.
San Ambrosio
Qui és més amic nostre que aquell que ha lliurat el seu cos per nosaltres? Aquí se'ns dóna a conèixer un altre precepte, és a dir, que orem en tot moment (no sols durant el dia sinó també de nit). Segueix doncs: "I li anirà a ell a mitjanit". Com va demanar David quan deia ( Sal 118,62): "M'aixecava a mitjanit a tributar-te gràcies". I no va témer que es despertés del somni, perquè sap que sempre està despert; perquè si aquél tan sant i que estava ocupat en les coses del regne, lloava al Senyor set vegades al dia (segons se'ns diu en el mateix salm 118), què hem de fer nosaltres? No hem d'orar tant més, quant que amb tanta facilitat pequem per la fragilitat del nostre cos i del nostre esperit? Si mestresses al Senyor el teu Déu, no sols pots merèixer per a tu, sinó també per als altres. Segueix, doncs: "I li dirà: amic, presta'm tres pans", etc.
Sant Agustí, De verb. Dg., serm. 29
Què són aquests tres pans, sinó l'aliment del misteri diví? Pot succeir que no pugui algun respondre a la petició d'un amic, perquè no té el que està obligat a donar-li. Succeeix amb freqüència que ve a nosaltres un amic el nostre de camí, això és, de la vida del segle; aquell camí en què tots passen com a pelegrins i cap roman com a posseïdor, perquè es diuen a tot home: "Passa, i deixa lloc al qual ha de venir" ( Eclo 29,33 Vulg.). També pot succeir que vingui fatigat del mal camí (això és, de la mala vida) un amic, que encara no ha trobat la veritat, la qual, una vegada sentida i rebuda, es converteixi i et digui com a cristià: "Instrueix-me". I potser et pregunti el que tu ignoris per la senzillesa de la teva fe i no puguis satisfer el seu desig; llavors et veuràs obligat a buscar en els llibres del Senyor. Potser el que et pregunta es troba en el llibre, però no d'un mode clar. No deixaries llavors de consultar a Sant Pau o Sant Pere, o algun dels profetes; però ja descansa aquesta família amb aquest el seu Senyor i és gran la ignorància d'aquest segle, ésta és la mitjanit; i insta l'assedegat amic, a qui no ja n'hi ha prou la fe senzilla. Potser caldrà abandonar-ho? Acudeix, doncs, al mateix Déu per mitjà de l'oració, amb el qual descansa la família. De qui es diu: "El que està endins respon: no em siguis molest". El que triga a donar, vol excitar més el teu desig amb la tardança, perquè no sembli de poc mèrit el que dóna.
Sant Basilio, in Const. monast., cap. 1, versus finem
Potser ho difereix amb la finalitat que, repetint amb assiduïtat i freqüència la teva pregària, coneguis el que és la casa de Déu i conservis amb zel les gràcies concedides. Tot el que s'adquireix amb molta feina es conserva amb gran obstinació perquè si es perd es fa infructuós el treball que ha costat.
Glossa
No es lleva amb això la llibertat d'impetrar, sinó que s'encén més el desig d'orar, una vegada coneguda la dificultat d'aconseguir el que es demana. Segueix doncs: "Ja està tancada la porta".
San Ambrosio
Aquesta és la porta que també demana Sant Pau se li obri ( Col 4), no sols orant ell, sinó suplicant al poble que l'ajudi en les seves oracions; demana així a fi que se li obri la porta de la paraula per a anunciar el misteri de Crist. I potser aquesta porta és aquella que va veure oberta Sant Joan, a qui se li va dir ( Ap 4): "Puja aquí i et manifestaré el que convé fer-se".
Sant Agustí, De quaest. Evang., lib. 2,21
En això se dóna a entendre el temps en què es té gana de la divina paraula quan s'enfosqueix la intel·ligència, i quan els que reparteixen la saviesa evangèlica com el pa, predicant per tot l'orbe, estan ja en repòs misteriós amb el Senyor. I això és el que afegeix: "I els nois estan com jo en el llit".
Sant Gregori Niceno
Flama molt oportunament nois a aquells que han aconseguit la impassibilitat per mitjà de les armes de la justícia, ensenyant que el bé que adquirim per mitjà del fervor, el teníem des del principi en la nostra naturalesa. Perquè quan algun, renunciant a la carn, combat amb l'exercici d'una vida virtuosa la passió per la raó, es fa com un nen insensible respecte de les passions. El llit és el descans del Salvador.
Glossa
I de seguida afegeix: "No puc aixecar-me a donar-te'ls", la qual cosa es refereix a la dificultat d'aconseguir.
Sant Agustí, De quaest. Evang., lib. 2, quaest. 21
O d'una altra manera: l'amic a qui es ve a la mitjanit perquè ens doni tres pans, també es posa com un símil d'aquell que, quan es troba en alguna tribulació, demana a Déu li concedeixi conèixer el misteri de la Santíssima Trinidad per a consolar-se en les penes de la vida present. Perquè la tribulació és com la mitjanit, en la qual cal instar molt per a aconseguir els tres pans; i en éstos es representa també que la Trinitat és d'una sola substància. L'amic que ve de camí és l'apetit de l'home que ha de servir a la raó, perquè servia a les coses temporals, a les quals anomena camí -perquè totes són passatgeres, sent així que s'aparta d'elles aquell apetit per la conversió de l'home a Déu-. Però si no consola interiorment l'alegria de la doctrina espiritual en què s'anuncia la Trinitat del Creador, experimenta grans afliccions l'home, a qui oprimeix una pena mortal. Així succeeix quan se li mana prescindir de les coses que li agraden en l'exterior i interiorment no poden sadollar-se amb l'alegria de la doctrina espiritual. I no obstant això, pregant i desitjant rep del Senyor la intel·ligència, encara que no tingui home que li anunciï la saviesa. Segueix doncs: "I si l'altra porfídia", etc. Aquesta comparació és inferior a la realitat, perquè si l'home amic s'aixeca del seu llit i dóna, no impulsat per l'amistat, sinó pel fastigueig, quant més dóna Déu, que sense fastigueig dóna amb llarguesa el que se li demana?
Sant Agustí, De verb. Dg., serm. 29
Quan obtinguis, doncs, els tres pans (això és, l'aliment i la intel·ligència de la Trinitat), tindràs per a alimentar-te tu i per a donar als altres. No temis, no cessis, perquè aquell pa no conclourà i la teva indigència sí. Aprèn i ensenya; alimenta't i alimenta als altres.
Teofilacto
O bé, la mitjanit representa la fi de la vida en el qual molts arriben a Déu; i l'àngel és l'amic que rep l'ànima. També pot entendre's per mitjanit el profund de les temptacions en què es troba aquell que demana a Déu tres pans; això és, la necessitat del cos, de l'ànima i de l'esperit, perquè no perillem en les temptacions. L'amic que ve de camí és el mateix Déu, qui prova per mitjà de les temptacions, i a qui no té què oferir el que cau en elles. Respecte al que diu: "I està tancada la porta", ha d'entendre's que ens ensenya a estar preparats abans de les temptacions; perquè després que caiem en elles, es tanca la porta de la preparació; i trobant-nos desprevinguts, si Déu no ens ajuda, perillem.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.