Lluc 12,16-21
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
16-21
I els va contar una paràbola dient: "El camp d'un home ric havia portat abundants fruits. I ell pensava entre si mateix, i deia: Què faré perquè no tinc on tancar els meus fruits? I va dir: Això faré: Derrocaré els meus graners, i els faré majors; i allí recolliré tots els meus fruits i els meus béns. I diré a la meva ànima: Ànima, molts béns tens reunits per a moltíssims anys: descansa, menja, beu, tingues banquets. Mas Déu li va dir: Neci, aquesta nit et tornen a demanar l'ànima, el que has reunit, per a qui serà? Així és el que atresora per a si i no és ric en Déu". (vv. 16-21)
Teofilato
Després que va dir que la vida humana no es prolongava per tenir moltes riqueses, perquè es cregués en això continua d'aquesta manera: "I els va contar una paràbola dient: El camp d'un home ric", etc.
Sant Basilio, hom. de divit. agri fertilis
Si aquest home no va fer bon ús de l'abundància dels seus fruits -fruits en els quals es palesa la generositat divina, que estén la seva bondat fins als dolents, plovent el mateix sobre els justos que sobre els injustos-, de quin mode paga, doncs, al seu bienhechor? Aquest home oblida la condició de la seva naturalesa i no creu que ha de donar-se el que sobra als pobres. Els graners no podien contenir l'abundància dels fruits, però l'ànima avara mai es veu plena. I no volent donar els fruits antics per l'avarícia, ni podent recollir els nous per la seva abundància, els seus consells eren imperfectes i les seves cures estèrils. Per la qual cosa segueix: "I ell pensava entre si mateix", etc. Es queixava també com els pobres, perquè l'el oprimit per la misèria es pregunta, què faré?, on menjaré?, on em calçaré? També aquest ric diu el mateix, perquè oprimeixen la seva ànima les riqueses que procedeixen de les seves rendes. I no vol desprendre's d'elles perquè no aprofitin als pobres, a semblança dels goluts que prefereixen morir d'hartura a donar als pobres el que els sobra.
Sant Gregori moralium 15, 2
Oh angoixa nascuda de la sacietat! Dient què faré?, manifesta que es troba com oprimit pels efectes dels seus desitjos i, diguem-ho així, pel pes de les seves riqueses.
Sant Basilio, hom 6 ut supra
Havia d'haver dit "obriré els meus graners i convocaré als pobres". Però pensa, no a repartir, sinó a amuntegar. Continua, doncs: "I va dir, això faré; derrocaré els meus graners". Fa bé, perquè són dignes de destrucció les adquisicions de la maldat: destrueix el teu també els teus graners, perquè d'ells ningú ha obtingut consol. Afegeix: "I els faré majors". I si també plenes éstos, tornaràs potser a destruir-los? Quina cosa més nècia que treballar indefinidament? Els graners són per a tu -si tu vols- les cases dels pobres; però diràs: a qui ofenc conservant el que és meu? I prossegueix: "I allí recolliré tots els meus fruits i els meus béns". Digues-me, quins béns són els teus? D'on els has pres per a portar-los en la vida? Com els que arriben d'hora a un espectacle, impedeixen que participin els que arriben després, prenent per a si el que està ordenat per a l'ús comú de tots, així són els rics, que apoderant-se abans del que és comú, ho estimen com si fos seu. Perquè si qualsevol que havent rebut el necessari per a satisfer les seves necessitats, deixés el sobrant per als pobres, no hi hauria ni rics ni pobres.
San Cirilo, in Cat. graec. Patr
És de notar l'inconsiderat de les seves paraules quan diu: "Allí recolliré tots els meus fruits", creient que les seves riqueses no li vénen de Déu, sinó que són el fruit dels seus treballs.
Sant Basilio, ut supra
Però si confesses que els fruits provenen del cel, serà injust Déu quan ens distribueix els seus dons d'una manera desigual? Per què tu vius en l'abundància i l'altre demana almoina, sinó perquè aconsegueixi el primer el mèrit de la caritat i l'últim el que s'aconsegueix amb la paciència? No seràs per ventura despojador, reputando teu el que has rebut per a distribuir-ho? És el pa del famolenc el que tu tens, el vestit del nu el que conserves en el teu guarda-roba, és el calçat del descalç el que amuntegues i la plata de l'indigent la que amagues sota la terra. Comets, doncs, tantes injustícies quantes són les coses que pots donar.
Crisóstomo, hom 8 in ep. 2 ad Tim
També s'equivoca el que pren com a béns el que és indiferent; perquè hi ha coses que són bones, altres dolentes i altres mitjanes. La castedat, la humilitat i altres virtuts semblants, són de les primeres; i quan l'home les tria, fa el bé. Les oposades a éstas són les dolentes, i fa el mal l'home que les accepta. I, en fi, les mitjanes, com per exemple les riqueses, són les que es destinen al bé, com en l'almoina, o al mal, com en l'avarícia. El mateix succeeix respecte de la pobresa, que porta a la blasfèmia o a la saviesa, segons els sentiments dels quals la pateixen.
San Cirilo, in eadem Cat. graec. Patr
El ric no prepara graners permanents, sinó caducs i, cosa que és més neci, es promet una llarga vida. Segueix doncs: "I diré a la meva ànima: ànima, molts béns tens reunits per a molts anys". Però, oh ric, tens fruits en el teu graner certament, però com podràs obtenir molts anys de vida?
San Atanasio, contra Antigonum ex eadem Cat. graec
Si algun viu com si hagués de morir tots els dies -perquè és incerta la nostra vida per naturalesa-, no pecarà, ja que el temor gran mata sempre la major part de les voluptuositats; i al contrari, el que es promet una vida llarga, aspira a elles. Prossegueix, doncs: "Descansa -això és, del treball-, menja, beu i gaudeix"; això és, gaudeix de gran aparell.
Sant Basilio, hom 6 super destruam horrea pixa
Penses tan poc en els béns de la teva ànima, que ofereixes a ésta els aliments del cos. No obstant això si té virtut, si és fecunda en bones obres, si es va unir a Déu, posseeix molts béns i gaudeix de gran alegria. Però com ets tot carnal i estàs subjecte a les passions, la teva devoció depèn del ventre i no de l'ànima.
Crisóstomo, hom. 39, in 1 ad Cor
No convé, doncs, donar-se a les delícies de la vida, engreixar el cos i amagrir l'ànima, carregar-la de pes, embolicar-la en tenebres i en un espès vel; perquè en les delícies s'avassalla l'ànima que ha de ser la que domini, i domina el cos que ha de ser esclau. El cos no necessita de plaers sinó d'aliment, perquè s'encoratgi, i no es destrueixi i sucumbeixi; i no solament per a l'ànima, sinó que també per al cos són nocius els plaers, perquè el que és fort es fa feble, el sa malalt, el lleuger pesat, el bell deformi i vell el jove.
Sant Basilio, ut supra
Se li permet deliberar sobre totes les coses i manifestar el seu propòsit amb la finalitat que rebin les seves passions el càstig que mereixen. Però mentre parla en secret, les seves paraules són examinades en el cel, d'on li ve la resposta. I continua: "Mas Déu li va dir: neci, aquesta nit et tornen a demanar l'ànima", etc. Atén el nom de neci, que et correspon, que no t'ha imposat cap home, sinó el mateix Déu.
Sant Gregori moralium 22, 12, super Iob 31,24
Desapareix aquella mateixa nit el que es prometia viure molt de temps; de manera que el que havia previst una llarga vida per a ell, amuntegant mitjans de subsistència, no va veure l'endemà d'aquell en què vivia.
Crisóstomo, in Matthaeum hom. 29
"Et demanaran". Demanava, doncs, la seva ànima sens dubte algun valuós poder enviat a aquest efecte. Perquè, si quan passem d'una ciutat a una altra necessitem qui ens guiï, amb molta major raó necessitarà l'ànima separada del cos ser guiada quan passi a la vida futura. Per això l'ànima resisteix moltes vegades i s'abisma quan ha de sortir del cos; perquè sempre ens espanta el coneixement dels nostres pecats especialment quan hem de ser presentats davant el judici terrible de Déu. Llavors es presenta a la nostra vista la sèrie dels nostres crims, i tenint-los davant dels nostres ulls, la nostra imaginació s'estremeix. A més, com els empresonats que sempre estan afligits, però particularment quan han de presentar-se al jutge, així l'ànima es turmenta i fa mal pels seus pecats, sobretot en aquest moment, i molt més en sortir del cos.
Sant Gregori moralium 15, 1 super Iob 34,19
És arrabassada l'ànima a la nit, quan s'exhala en la foscor del cor; és arrabassada a la nit quan no va voler tenir la llum de la intel·ligència amb què havia de preveure el que podia patir.
Afegeix doncs: "El que has reunit per a qui serà?".
Crisóstomo, in Cat. grac. Patr., ex hom. 23, in Gener
Aquí ho deixaràs tot, no solament no rebent avantatge cap, sinó portant sobre les teves espatlles la càrrega dels teus pecats. I tot el que has amuntegat, potser vindrà a parar a mà dels teus enemics, sent tu, tanmateix, a qui es demanarà compte d'això. Prossegueix: "Així és el que atresora per a si i no és ric per a Déu".
Beda
Aquest és un neci i desapareixerà de nit. Després el que vol ser ric per a Déu, no atresori per a si, sinó distribueixi els seus béns entre els pobres.
San Ambrosio
En va amuntega riqueses el que no sap si haurà d'usar d'elles; ni tampoc són nostres aquelles coses que no podem portar amb nosaltres. Només la virtut és la que acompanya als difunts. Unicamente ens segueix la caritat, que obté la vida eterna als quals moren.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.