Lluc 12,22-23
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
22-23
I va dir als seus deixebles: "Per tant us dic: no camineu sol·lícits per a la vostra ànima, què menjareu, ni per al vostre cos, què vestireu. Més és l'ànima que el menjar, i el cos més que el vestit". (vv. 22-23)
Teofilato
El Senyor s'eleva a poc a poc a una doctrina més perfecta. Va ensenyar abans que ha d'evitar-se l'avarícia i va afegir la paràbola del ric, demostrant per ella que és un neci qui ve de gust les coses supèrflues. Després, continuant el seu discurs, no permet que ens ocupem amb afany ni de les coses que ens són necessàries, arrencant l'arrel de l'avarícia. Per la qual cosa afegeix: "Per tant us dic: no camineu sol·lícits", com dient, ja que és un neci el que es promet una vida llarga, i per això es torna més ambiciós. "No camineu sol·lícits per la vostra ànima, del que menjareu". No perquè mengi l'ànima espiritual, sinó perquè sembla que l'ànima no pot estar unida amb el cos si no ens alimentem. O perquè és natural que un cos animat rebi aliment, diu, amb raó, que l'ànima s'alimenta, ja que també la força nutritiva es diu ànima. I així ha d'entendre's: "No camineu sol·lícits per la part nutritiva de l'ànima del que menjareu". Pot, doncs, el cos, després de mort ser vestit; i per això, afegeix: "Ni de com vestireu el vostre cos".
Crisóstomo in Matthaeum hom. 22
Quan diu: no camineu sol·lícits, no vol dir no treballeu, sinó que no absorbeixin la nostra ànima les coses del món, perquè podem treballar sense que ens torbi la inquietud.
San Cirilo, in Cat. graec. Patr
L'ànima val més que el menjar, i el cos més que el vestit. Per això afegeix: "Més és l'ànima que el menjar", etc. Com dient: Déu, que ha donat el que és més, no donarà el que és menys? Per tant, no ens ocupem massa de les coses menors, ni subjectem el nostre enteniment a buscar el vestit i el menjar. Pensem més aviat en el que salva a l'ànima i eleva al Regne dels Cels.
San Ambrosio
Cap cosa hi ha millor perquè fomentin la seva fe aquells que creuen que Déu pot concedir-ho tot, que aquell alè vital que perpetua la unió de l'ànima i del cos, en vida comuna, sense necessitat dels nostres esforços, i el saludable aliment dels quals no ens falta sinó quan arriba el dia suprem de la mort. Com l'ànima es vesteix, doncs, amb el vestit del cos, i éste s'anima amb el vigor d'aquélla, és un absurd creure que ens faltarà l'aliment necessari en tant que dura la unió de l'ànima amb el cos.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.