Lluc 12,47-48
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
47-48
"Perquè aquell serf que va saber la voluntat del seu senyor, i no es va advertir, i no va fer conforme a la seva voluntat, serà molt ben assotat: mes el que no la va saber, i va fer coses dignes de càstig, poc serà assotat. Perquè a tot aquél a qui molt va ser donat, molt li serà demandat. I al qual molt encomedaron, més li demanaran". (vv. 47-48)
Teofilacto
Aquí el Senyor ens dóna a conèixer una cosa més gran i terrible, ja que no sols l'administrador infidel quedarà privat de la gràcia rebuda perquè res pugui deslliurar-ho dels càstigs, sinó que més aviat la major dignitat que va aconseguir li servirà de condemnació. Per això segueix: "Perquè aquell serf que va saber la voluntat del seu senyor i no la va complir, serà assotat amb molts cops", etc.
Crisóstomo, in homil. 27, in Matth
Totes les coses no es jutgen de la mateixa manera en tots, sinó que a major coneixement correspon major càstig.
San Cirilo, in Joan., cap. 10, llibre 6
Aquell home de talent que va inclinar la seva voluntat al pecat, en va demanarà misericòrdia, perquè va cometre el pecat sense excusa, separant-se de la voluntat divina per la seva malícia. Però l'home rústic i ignorant la implorarà del seu jutge amb més raó. I continua: "Mes el que no ho va saber i va fer coses dignes de càstig, poc serà assotat".
Teofilacto
Alguns objecten això, dient: amb raó és castigat tot aquell que coneixent la voluntat del Senyor, no la segueix. Però, per què és castigat el que la desconeix? Perquè havent pogut conèixer-la no va voler, i per la seva mandra va ser ell mateix la causa de la seva ignorància.
Sant Basilio, in Regulis brevioribus, ad interrogat. 267
Però es dirà: Si éste sofreix molts càstigs i aquél pocs, per què es diu que aquests càstigs no tindran fi? Mes tingui's en compte que aquí es parla, no de la mesura de les penes o de la seva fi, sinó de la diferència entre elles, perquè algun pot ser digne del foc etern més o menys intens, i del cuc que ha de turmentar sempre amb més o menys força.
Teofilacto, ut sup
De seguida el Senyor dóna a conèixer per què la pena que s'imposi als doctors i als savis serà més intensa quan diu: "Perquè a tot aquell a qui molt va ser donat, molt li serà demandat". Als doctors es concedeix la gràcia de fer miracles, però se'ls confia la de la predicació i l'ensenyament. I no diu que se li demani més en el que se li ha donat, sinó en el que se li ha confiat o dipositat en ell. Perquè la gràcia de la paraula necessita desenvolupament i es demana al doctor més del que ha rebut. No deu, per tant, estar ociós, sinó conrear el talent de la paraula.
Beda
O d'una altra manera: a vegades se dóna molt a algunes persones juntament amb el coneixement de la voluntat de Déu i la facultat de complir el que coneixen, però s'encomana molt a aquél a qui es confia amb la seva pròpia salut la cura de pasturar al ramat del Senyor. Per tant, com són dotats de gràcies més importants, si falten mereixen major càstig. I els que, fora de la culpa original amb la qual van venir al món, no cometin cap pecat mereixeran la menor de les penes. Quant als altres que van cometre rebran un càstig tant més tolerable, quant menor va ser aquí la seva iniquitat.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.