Lluc 12,58-59
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
58-59
"Quan vas amb el teu contrari al príncep, fes el possible per deslliurar-te d'ell en el camí, perquè no et porti al jutge, i el jutge et lliuri a l'agutzil, i l'agutzil et fiqui en la presó. Et dic que no sortiràs d'allí fins que paguis l'últim maravedís". (vv. 58-59)
Teofilacto
Després de donar a conèixer la discòrdia laudable, el Senyor parla als seus deixebles de la pau laudable dient: "Quan vas amb el teu contrari al magistrat, fes el possible per deslliurar-te d'ell en el camí", etc. Com dient: Quan el teu enemic et porta a judici, procura -això és, per tots els mitjans que puguis- el ser absolt per ell. O bé: procura, és a dir, encara que no tinguis res, manlleva per a obtenir el seu perdó i que no et porti davant del jutge. I continua: "Perquè no et porti al jutge i el jutge et lliuri a l'agutzil".
San Cirilo
I en aquest cas sofriràs les penes fins que paguis els últims diners. I això és el que afegeix: "Que dic que no sortiràs", etc.
Crisóstomo, homil. 16, in Matth
Em sembla que el Salvador parla aquí dels jutges actuals i de la compareixença en els judicis presents i de la presó d'aquest món. Per totes aquestes coses que apareixen i ocorren, s'esmenen ordinàriament els homes culpables. El Senyor els amonesta així amb freqüència, no sols pels béns i els mals de l'altra vida, sinó també per la present a causa de la ignorància dels quals ho escoltaven.
San Ambrosio
El nostre enemic és el diable, que ens tempta amb la seducció del mal, perquè sofreixin amb ell els que el van acompanyar en l'error. També és enemiga nostra tot costum viciós. Finalment, és la nostra enemiga la nostra mala consciència, que ens afligeix aquí i ens acusarà i condemnarà en l'altra vida. Procurem, per tant, mentre vivim en aquest món, fugir de tot acte culpable com d'enemic dolent; no sigui que anant amb ell al jutge, ens condemni en el camí pel nostre error. Però qui és el magistrat, sinó aquell que té tota potestat? Aquest magistrat lliura al reu a aquell que té poder sobre els vius i els morts, això és a Jesucrist, per qui es jutja l'ocult, i imposa el càstig de les males obres. I ell lliura a l'agutzil i posa en la presó, perquè diu: "Preneu-li i llanceu-li a les tenebres exteriors" ( Mt 22,13). Dóna a conèixer també que els seus executors són els àngels, dels qui diu: "Sortiran els àngels i separaran els dolents dels bons i els llançaran al foc" ( Mt 13,49). Però aquí afegeix: "Et dic, que no sortiràs d'allí fins que paguis els últims diners". Així com els que paguen una quantitat no deixen de ser deutors fins que han pagat, sigui com sigui, tot el que deuen, així es redimeix la pena del pecat per les obres de caritat i altres accions.
Orígens, sup. hom. 33
D'una altra manera: Posa aquí quatre persones, l'adversari, el legislador, l'executor i el jutge. Sant Mateu omet la persona del magistrat i en comptes d'executor diu ministre. Es diferencien també en el fet que aquél va dir diners i éste òbol; però l'un i l'altre van dir fins a l'últim. Sabem que tots els homes porten amb si dos àngels: el dolent, que ens convida a obrar malament, i el bo, que ens exhorta a obrar bé. El primer, enemic nostre, sempre que pequem triomfa, sabent que té el poder de triomfar i de gloriarse davant el príncep d'aquest món que l'ha enviat. En el text grec diu "l'adversari", amb article, com per a determinar a un entre molts, perquè cadascun viu sota el domini del seu príncep. Procura, per tant, deslliurar-te del teu enemic, és a dir del príncep davant qui et porti el teu enemic, tenint saviesa, justícia, fortalesa i temprança. Mes si ho procures així, sigui en Aquél que diu: "Jo sóc el camí" ( Jn 14,6). D'una altra manera el teu enemic et presentarà al jutge. Diu que et presentarà per a donar a conèixer que els que es resisteixen, seran compel·lits a sofrir la condemnació. Quant al jutge que lliurament a l'executor jo no conec un altre que el nostre Senyor Jesucrist. Cadascun de nosaltres té els seus propis executors. Aquests ens dominen quan devem alguna cosa. Però si paguem tot el que devem, podem anar a l'executor i amb el front aixecat dir-li: Res et devem. Si fóssim deutors, en canvi, l'executor ens ficaria en la presó i no ens permetria sortir fins que paguem tot el que devem, ja que no té poder per a condonar-me ni tan sols un òbol. El Senyor és qui va perdonar a un deutor cinc-cents denaris, i a un altre cinquanta ( Lc 7). Est, que és l'executor, no és l'amo, sinó l'encarregat per ell d'exigir els deutes. Diu l'últim òbol, perquè és el menor i més petit. Ja que els nostres pecats són greus o lleus. Benaurat, doncs, el que no peca. Benaurat després d'éste, el que peca lleument. I fins i tot entre els quals així pequen hi ha una gran diferència, d'una altra manera no diria "fins que pagui l'últim òbol". I fins i tot quan degui poc no sortirà d'allí, fins que pagui els més petits diners; però a aquél que degui molt, se li farà pagar durant molts segles.
Beda
O bé: el nostre enemic en el camí és la paraula de Déu contrària als nostres desitjos materials en la present vida, del qual es lliura el que se sotmet als seus preceptes. D'una altra manera serà lliurat al jutge, perquè en virtut del menyspreu de la paraula de Déu el pecador serà tingut com a reu en l'examen del jutge, qui el lliurarà a l'executor -és a dir, a l'esperit maligne- per a la venjança. I éste ho llançarà en la presó, això és en l'infern, on sempre patirà el càstig sense que mai pugui obtenir el perdó, per la qual cosa mai sortirà d'allí, sinó que sofrirà les penes eternes amb la terrible serp, el diable.