Lluc 14,28-33
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
28-33
"Perquè, qui de vosaltres, volent edificar una torre, no compta primer de seient les despeses que són necessaris, veient si té per a acabar-la? No sigui que després que hagués posat el fonament, i no la pogués acabar, tots els que el vegin comencin a fer burla d'ell dient: aquest home va començar a edificar i no ha pogut acabar. O quin rei volent sortir a barallar amb un altre rei, no considera abans de seient, si podrà sortir amb deu mil homes a fer front al que ve contra ell amb vint mil? D'una altra manera, tot i que l'altre està lluny, envia la seva ambaixada demanant-li tractat de pau. Perquè així qualsevol de vosaltres que no renunciï al que posseeix no pot ser el meu deixeble". (vv. 28-33)
Sant Gregori, in Evang hom. 37
Perquè els sublims manaments han estat donats, afegeix de seguida la comparació d'un gran edifici dient: "Perquè, qui de vosaltres, volent edificar una torre, asseient-se primer, no compta les despeses?", etc. Per tant, tot el que fem hem de preparar-ho amb la meditació deguda. Si projectem aixecar la torre de la humilitat, primerament hem de preparar-nos a sofrir les adversitats d'aquest món.
Sant Basilio, in Esai. 2, capítol visio. 2
Una torre és una talaia alta per a defensar una ciutat i per a observar les escomeses dels enemics. A mode d'una torre d'aquesta classe se'ns ha donat l'enteniment per a conservar els béns i preveure els mals. El Senyor ens va manar que ens asseguéssim per a calcular en començar l'edificació si podríem concloure-la.
Sant Gregori Niceno, De virg. cap. 18
S'ha de perseverar per a arribar al final de tota àrdua empresa, observant els manaments de Déu per a consumar aquesta obra divina. Perquè ni la fàbrica de la torre és una sola pedra, ni el compliment d'un només dels preceptes pot conduir a l'ànima a la perfecció, sinó que ha d'existir el fonament. I, segons l'Apòstol ( 2Cor 3), sobre éste s'han de col·locar les peces d'or, de plata i pedres precioses. Per això segueix: "No sigui que després que hagués posat el fonament", etc.
Teofilacto
No devem, doncs, posar el fonament -això és, començar a seguir a Jesucrist- i no donar fi a l'obra com aquells dels qui diu Sant Joan ( Jn 6,66) que molts dels seus deixebles es van retirar. Pot considerar-se també com a fonament per exemple l'ensenyament de la paraula sobre l'abstinència. És necessari, doncs, a aquest fonament l'edifici de les obres, perquè puguem acabar la torre de la fortalesa contra l'enemic ( Sal 3,4). D'una altra manera aquell home seria objecte de burla per a tots els que el veiessin, ja anessin homes ja dimonis.
Sant Gregori, ut sup
Perquè si quan ens ocupem de bones obres no vigilem amb cura contra els esperits malignes, serem objecte de burla dels quals al mateix temps ens aconsellen el mal. Però d'aquesta comparació passa a una altra més elevada, perquè les coses més petites ens facin pensar en les més grans i diu: "O quin rei volent sortir a barallar contra un altre rei, no se senti primer i considera si podrà sortir amb deu mil homes, a fer front al que ve contra ell amb vint mil"
San Cirilo, in Cat. graec. Patr
És el nostre deure barallar contra els esperits del mal que estan en l'aire ( Ef 6). Ens assetja una multitud d'altres enemics: l'assot de la carn, la llei del pecat que impera en els nostres membres i diverses passions. Heus aquí la temible multitud d'enemics.
Sant Agustí De quaest. Evang. 2, 31
O els deu mil que han de barallar amb el rei que té vint mil representen la senzillesa del cristià, que ha de barallar contra la plec del diable.
Teofilacto
El rei que domina en el nostre cos mortal és el pecat ( Rom 6), però el nostre enteniment també ha estat constituït en rei. Per tant, el que vulgui barallar contra el pecat, pensi amb si mateix i amb tota la seva ànima. Perquè els dimonis són els satèl·lits del pecat, que semblen ser vint mil contra els nostres deu mil. Perquè sent incorpori-us, comparats amb nosaltres que som corporis, sembla que tenen molta major força.
Sant Agustí, ut sup
Així com va dir el Senyor que no hem de treballar a la torre que no puguem concloure, amb la finalitat que no ens ultratgin dient: aquest home va començar a edificar i no va poder concloure, així en això del rei amb qui cal barallar, va denunciar la pau mateixa quan va dir: "D'una altra manera, quan l'altre està lluny, envia la seva ambaixada demanant-li tractats de pau", significant també que no podran resistir les temptacions amb què ens amenaça el dimoni aquéllos que, encara que renunciïn a tot el que tenen, fan amb ell la pau consentint a cometre pecats.
Sant Gregori, ut sup
O bé en aquell tremend judici no anem al nostre rei com a iguals perquè deu mil contra vint mil seus, és com un contra dos. Ve a barallar amb un exèrcit doble en contra del senzill. Perquè només estem preparats per l'obra i El discuteix alhora la nostra obra i el nostre pensament. Quan encara està lluny el que no apareix encara per al judici, enviem-li en ambaixada les nostres llàgrimes, les nostres obres de misericòrdia, els nostres sacrificis de propiciació. Aquesta és la nostra ambaixada, que aplaca al rei que ve.
Sant Agustí Ad Laetam epist. 38
Ens declara el sentit d'aquestes paràboles dient en aquesta ocasió: "Perquè així qualsevol de vosaltres que no renunciï a tot el que posseeix, no pot ser el meu deixeble". Per tant, els diners per a edificar la torre i la força de deu mil contra el rei que ve amb vint mil, no signifiquen una altra cosa sinó que cadascun renunciï a tot el que posseeix. El que s'ha dit abans concorda amb el que ara es diu, perquè a renunciar cadascun a tot el que posseeix s'inclou també l'avorrir al seu pare, a la seva mare, a la seva dona, als seus fills, als seus germans, a les seves germanes i fins i tot la seva pròpia vida 1. Totes aquestes coses són pròpies de cadascun i són obstacle i impediment per a obtenir, no el temporal i transitori, sinó el que és comú a tots i haurà de subsistir sempre.
Sant Basilio
El Senyor es proposa amb els exemples citats no facultar o donar llicències a cadascun perquè es faci o no deixeble seu, com pot un no posar el fonament o no tractar de la pau, sinó manifestar la impossibilitat d'agradar a Déu entre aquelles coses que distreuen l'ànima i la posen en perill, fent-la més accessible a les asechanzas i astúcies de l'enemic.
Beda
Hi ha diferència entre renunciar a totes les coses i deixar-les, perquè és d'un petit nombre de perfectes el deixar-les -això és, posposar les cures del món- mentre que és de tots els fidels el renunciar-les -això és, tenir les coses del món de tal mode que per elles no estiguem lligats al món-.
Notes
1. "Avorrir" en el sentit indicat en la nota anterior.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.