Lluc 16,19-21
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
19-21
"Hi havia un home ric que es vestia de porpra i de lli finíssim i cada dia tenia convits esplèndids. I hi havia allí un captaire anomenat Lázaro, que jeia a la porta del ric, ple de nafres. Desitjant afartar-se de les engrunes que queien de la taula del ric, i cap les hi donava: mes venien els gossos i li llepaven les nafres". (vv. 19-21)
Beda
Havia advertit el Senyor que ens guanyéssim amics amb les riqueses de la iniquitat i els fariseus que l'havien sentit reien del. Però després els confirma el que havia predicat per mitjà d'un exemple, dient: "Hi havia un home ric", etc.
Crisóstomo, hom. de divite, ex Lucca
Era, no és, perquè va passar com una ombra que fuig. No tota pobresa és santa, ni totes les riqueses són pecaminoses, però així com la luxúria deshonra les riqueses, així la santedat recomana la pobresa.
Prossegueix: "Que es vestia de porpra i de lli finíssim".
San Ambrosio
La porpra té el color de mantell real i surt de les petxines marines obertes amb ferro. La gasa és una espècie de lli blanc molt delicat.
Sant Gregori, in Evang hom. 40
Si no fos una falta l'abús dels vestits fins i preciosos, mai la paraula de Déu s'hagués ocupat d'ells. Cap es posa vestits preciosos sinó per vanitat i per aparèixer més digne de consideració que els altres i cap agrada de posar-se vestits preciosos quan ha d'anar on no pugui ser vist de ningú.
Crisóstomo, hom. de divite, ex Lucca
Encobria la cendra, la pols i la terra amb la porpra i la seda. O cosa que és el mateix: la cendra, la pols i la terra portaven la porpra i la seda. Segons són els seus vestits així són els menjars. El mateix succeeix amb nosaltres. Els menjars corresponen als vestits. Per això segueix: "I cada dia tenia banquets esplèndids".
Sant Gregori, Moralium 1, super Iob 1,5
En el que s'ha de veure clarament que a penes poden celebrar-se banquets sense incórrer en culpa, perquè sempre es barreja en ells la voluptuositat, perquè quan el cos es lliura als plaers de la taula, el cor experimenta una alegria desordenada.
Prossegueix: "I hi havia allí un captaire anomenat Lázaro".
San Ambrosio
Això sembla més aviat una història que una paràbola, perquè s'expressa el nom.
Crisóstomo, ut sup
Hi ha paràbola quan es posa un exemple i callen els noms. Lázaro vol dir el que és ajudat, perquè era un pobre i Déu li afavoria.
San Cirilo
Aquest relat del ric i de Lázaro s'ha escrit a mode de paràbola perquè es vegi que els que abunden en riqueses terrestres, es fan reus d'una gran condemna si no volen socórrer les necessitats dels pobres. Refereix la tradició dels jueus que hi havia llavors a Jerusalem un tal Lázaro, summament afligit per la pobresa i per la malaltia, de qui fa esment el Senyor posant-lo per exemple per a millor comprensió del seu discurs.
Sant Gregori, in Evang hom. 40
També ha d'advertir-se que entre el poble són més coneguts els noms dels rics que els dels pobres, però el Senyor no cita el nom del ric, sinó el del pobre, perquè el Senyor coneix i mestressa als humils i desconeix als superbs. Per a provar millor al pobre, li van embargar alhora la pobresa i la malaltia. Prossegueix: "Que jeia a la porta del ric, cobert de nafres".
Crisóstomo, ut sup
Estava recolzat a la porta perquè el ric no digués: jo no ho he vist, ningú m'ho ha anunciat. Ho veia anar i venir i estava cobert de nafres per a donar a conèixer en el seu cos la crueltat del ric. Oh el més infeliç de tots els homes, que veus el cos moribund de la teva semblant estesa davant de la teva porta i no et compadeixes! Si no respectes els mandats del Senyor, compadeix-te almenys de la teva naturalesa i tem no vinguis tu a parar al mateix. La malaltia troba algun consol quan hi ha riqueses. Però quanta pena hi ha en aquell que, fet el seu cos una nafra, no sent tant els seus dolors com la seva fam? Prossegueix: "Desitjant afartar-se de les engrunes", etc. Com dient: almenys dóna d'almoina el que tires de la teva taula i feix en comptes d'un mal, un guany.
San Ambrosio
El que segueix dóna a conèixer la insolència i la vanitat dels rics per senyals evidents. Diu doncs: "I cap les hi donava". I de tal mode s'obliden de la condició humana, que, com si anessin d'una naturalesa superior, troben en les misèries dels pobres un incentiu a la seva voluptuositat i es burlen de l'indigent, insulten al necessitat i despullen a aquells dels qui s'ha de tenir compassió.
Sant Agustí, De verb. Dg. serm. 25
Perquè la insaciable avarícia dels rics no tem a Déu, ni respecta a l'home, ni perdona al pare, ni guarda fidelitat a l'amic; oprimeix a la vídua i s'apodera dels béns de l'orfe.
Sant Gregori, ut sup
A més, el pobre veia que el ric sortia envoltat d'aduladors mentre ell per ningú era visitat en la seva malaltia i en la seva pobresa. Que cap anava a visitar-ho ho demostren els gossos que llepaven sense obstacle les seves ferides. Segueix "Mes venien els gossos i li llepaven les nafres".
Crisóstomo, ut sup
Les nafres, que cap home es dignava rentar ni tocar, eren llepades per un animal compassiu.
Sant Gregori, ut sup
D'aquesta manera exerceix Déu omnipotent dos judicis en un, quan va permetre que el pobre Lázaro estigués tendit a la porta del ric. Perquè el ric impiu augmenta el càstig de la seva condemnació, mentre que el pobre, en la prova, augmenta el seu dret al premi; Perquè aquél veia tots els dies a qui havia de compadir i éste veia a qui posava a prova la seva virtut.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.