Lluc 17,1-2
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
01-02
I va dir als seus deixebles: "Impossible és que no vengen escàndols. Mes ai d'aquell per qui vénen! Més li valdria que li posessin al coll una pedra de molí i li llancessin en la mar, que escandalitzar a un d'aquests petitons". (vv. 1-2)
Teofilacto
Com els fariseus, tan avarientos, combatien a Jesucrist perquè predicava la pobresa, els va proposar la paràbola del ric i de Lázaro. A continuació parla amb els seus deixebles dels fariseus, dient-los que eren cismàtics i que obstruïen els camins del Senyor, per això segueix: "I va dir als seus deixebles: És impossible que no vinguin escàndols", això és, impediments de la predicació bona i agradable a Déu.
Crisóstomo
Hi ha dues classes d'escàndols, uns que impedeixen la glòria de Déu i altres que només aprofiten per a oferir obstacles als nostres germans. Perquè les invencions dels heretges i tota paraula que es diu en contra de la veritat, s'oposa a la glòria de Déu. Però aquí no sembla que es tracti d'aquests escàndols, sinó més aviat dels que ocorren entre els amics i els germans, com són les renyines, les detraccions i altres coses per l'estil. Per això afegeix després: "Si pequés el teu germà contra tu, corregeix-li", etc.
Teofilacto, super Necesse est ut veniant scandala
O bé, dóna a entendre que és necessari que se suscitin molts obstacles a la predicació i a la veritat, així com els fariseus destorbaven la predicació de Jesucrist. Però es preguntarà: Si és necessari que se suscitin escàndols, per què condemna el Senyor a l'autor d'ells? Segueix doncs: "Mes ai d'aquell per qui vingui l'escàndol!". Perquè tot el que neix de la necessitat és venial o digne de perdó, si bé cal observar que aquesta necessitat procedeix del lliure albir. Veient, doncs, el Senyor s'esforcen com els homes per obrar malament i que no pensen a fer una cosa bona, va dir que els escàndols són una conseqüència necessària de semblant conducta; com el metge que, veient la intemperància d'algun, diu: Precís és que éste emmalalteixi. Per tant, el Salvador diu: Ai d'aquell que causi escàndols! I li amenaça amb el càstig dient: "Més li valdria que li posessin al coll una pedra de molí i li llancessin en la mar", etc.
Beda
Parla com era costum en la Palestina, perquè els majors crims entre els antics jueus es castigaven així, lligant una pedra al coll i llançant-la al fons de la mar. En realitat seria molt millor que sofrís innocent aquesta pena que, encara que tan atroç, a la fi és temporal i conclou la seva vida corpòria, que donar al seu germà innocent la mort eterna de la seva ànima. I amb raó aquell que pot escandalitzar-se es diu pusil·lànime, perquè el que té grandesa d'ànima, vegi el que veiés i ocorri-li el que li ocorri, no s'aparta de la fe. Sempre que podem, hem d'evitar -sense pecar- l'escàndol dels nostres proïsmes, però si l'escàndol pren ocasió de la veritat, més val permetre l'escàndol que abandonar la veritat.
Crisóstomo
Per la pena del qual escandalitza es pot conèixer el premi del qual salva. Si la salvació d'una sola ànima no anés per al de tanta importància, no amenaçaria als que escandalitzen amb un càstig tan gran.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.