Lluc 17,31-33
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
31-33
"En aquella hora, el que estigués en la teulada i tingués les seves joies dins de la casa, no descendeixi a prendre-les; i el que en el camp, així mateix no torni enrere. Recordeu-vos de la dona de Lot. Tot aquell que procurés salvar la seva vida, la perdrà; i qui la perdés, la vivificarà". (vv. 31-33)
San Ambrosio
Com és necessari que en aquest món els bons pateixin afliccions de cor i d'ànim a causa dels dolents, perquè així puguin obtenir major premi en el futur, el Senyor els dóna alguns consells quan diu: "En aquella hora, el que estigués en la teulada, etc.". Això és, si algun ha pujat ja pel cap alt alt de la seva casa en la pràctica de les virtuts, no torni a caure en la pràctica de les coses de la terra.
Sant Agustí, De quaest. Evang. 2,41,42
Està en el sostre el que, sobreposant-se a les coses de la terra, viu espiritualment i com respirant un aire saludable. Els mobles de la casa són els sentits carnals, sobre l'ús dels quals s'equivoquen amb freqüència els que busquen la veritat, que es troba per l'esperit. Vigili, doncs, l'home espiritual, no sigui que en el dia de la tribulació torni a la vida carnal que s'alimenta pels sentits corporals i descendeixi pel desig d'aconseguir els gaudis d'aquest món. Prossegueix: "I el que està en el camp així mateix no torni enrere".
El que treballa a l'Església plantant, com a Sant Pau i regant, com Apol·lo, no es fixi en l'esperança mundanal al fet que va renunciar.
Teofilacto
Sant Mateu diu que tot això va ser dit pel Senyor amb motiu de la presa de Jerusalem, perquè quan vinguessin els romans els que eren a les seves cases no podrien baixar a agafar ni fins i tot el més indispensable; sinó que haurien de fugir amb promptitud, i els que estiguessin en el camp no haurien de tornar a la seva casa. I consta en veritat que va succeir això en la presa de Jerusalem, i que tornarà a succeir quan vingui l'Anticrist i especialment en aquell temps en què tot conclourà, ja que llavors la calamitat serà immensa.
Sant Eusebio
Va donar a conèixer d'aquesta manera que s'aixecaria una gran persecució pel fill de perdició contra els fidels de Crist. Diu dia al mateix temps que precedirà a l'altra part del món, en el qual qui fugi, no tornarà ni es cuidarà dels béns que perd ni imitarà a la dona de Lot, que després d'haver sortit de la ciutat de Sodoma, va tornar la cara i va quedar morta i convertida en estàtua de sal. Per això segueix: "Recordeu-vos de la dona de Lot".
San Ambrosio
La que per haver mirat enrere, va perdre la seva naturalesa. Quan es mira enrere es torna al dimoni, com quan la dona de Lot va mirar enrere cap a Sodoma. Per tant, fuig de la destemplanza, prescindeix de la luxúria i recorda't que d'aquell que no es fixa a estudiar el que va passar, pot dir-se que va sortir de la seva casa i es va venir a la muntanya. Aquella dona, com va mirar enrere, no va poder ser ajudada pel seu marit perquè arribés a la muntanya, sinó que es va quedar allí.
Sant Agustí, De quaest. Evang. 2,42
La dona de Lot significa a aquells que en el dia de la tribulació retrocedeixen i s'aparten de l'esperança de les promeses divines, per la qual cosa es va convertir en estàtua de sal. Així advirte als homes que no obrin d'aquell mode perquè, amb la sal, preservin els seus cors de la corrupció.
Teofilacto
A continuació afegeix les conseqüències de les seves promeses dient: "Tot aquell que procurés salvar la seva vida, la perdrà". Com dient: ningú es cuidi en les persecucions de l'Anticrist, de salvar la seva vida, perquè la perdrà. En canvi el que es lliuri als sofriments i als perills, se salvarà. I prossegueix: "Mes tot aquell que la perdés, la vivificarà" no subjectant-se de cap mode al tirà per amor de la vida.
San Cirilo
Com pot perdre's la vida per a salvar-la, el manifesta Sant Pau dient d'alguns ( Gál 5,24): "els que van sacrificar la seva carn amb els seus vicis i amb el seu concupiscencia", això és, combatent als seus botxins amb la paciència i la caritat.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.