Lluc 2,25-28
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
25-28
Hi havia en aquell temps a Jerusalem un home just i temorós de Déu, anomenat Simeón, el qual esperava la consolació d'Israel, i l'Esperit Sant habitava en ell. El mateix Esperit Sant li havia revelat que no havia de morir abans de veure al Crist ungit del Senyor. Així va venir inspirat de l'a el temple. I en entrar els seus pares amb el nen Jesús per a practicar amb L'el prescrit per la llei, prenent-li Simeón als braços. (vv. 25-28)
San Ambrosio, in Lucam, 1, 2
Va rebre testimoniatge l'encarnació del diví Verb, no sols dels àngels i els profetes, dels pastors i els seus pares, sinó també dels justos i els ancians. Per la qual cosa es diu: "I hi havia en aquell temps a Jerusalem un home just i temorós de Déu, anomenat Simeón".
Beda
Difícilment es guarda la justícia sense el temor. No em refereixo al de veure'ns privats dels béns temporals (l'amor perfecte el rebutja), sinó al sant temor de Déu que dura en el segle; perquè com més estima el just a Déu, amb tant més cura evita l'ofendre-ho.
San Ambrosio, in Lucam, 1, 2
I era veritablement just el que no buscava la gràcia per a si, sinó per al poble. Per això diu: "Esperava la consolació d'Israel".
Sant Gregori Niseno, in homilia d'occursu Domini
No esperava en veritat el prudent Simeón la felicitat mundana per a la consolació d'Israel, sinó la veritable transició a la lluentor de la veritat, per la separació de les ombres de la llei, perquè li havia estat revelat que hauria de veure al Crist o ungit del Senyor abans de sortir de la present vida. Per la qual cosa prossegueix: "I l'Esperit Sant habitava en ell, per qui en veritat era justificat. El mateix Esperit Sant li havia revelat", etc.
San Ambrosio
Desitjava en veritat versi lliure de les lligadures de la fragilitat de la carn, però esperava veure a qui li havia estat promès, perquè sabia que són benaurats els ulls que ho veuen.
Sant Gregori Magno, Moralium, 23,3, super Iob 6,5
En això comprenem amb quanta ànsia els homes sants del poble d'Israel van desitjar veure el misteri de l'encarnació del Verb.
Beda
Veure la mort significa sofrir-la, i molt feliç serà aquél que abans de veure la mort de la carn hagi tractat de veure amb els ulls del seu cor al Crist o ungit del Senyor, tractant de la Jerusalem celestial i freqüentant els llindars del temple del Senyor, això és, seguint els exemples dels sants (en els qui habita el Senyor). Aquesta mateixa gràcia de l'Esperit Sant, que li havia fet abans conèixer al que havia de venir, va fer que ho reconegués quan va venir. Per això segueix: "Així va venir inspirat de l'a el temple".
Orígens, in Lucam, 15
I tu, si vols posseir a Jesús i abraçar-ho, has de cuidar amb tota obstinació de tenir sempre per guia a l'Esperit Sant, i venir al temple del Senyor. I per això segueix: "I en entrar els seus pares amb el nen Jesús (això és, la seva Mare María i José, que es creia que era el seu pare) per a practicar amb L'el prescrit per la llei, ho va prendre Simeón als seus braços".
Sant Gregori Niseno, in homilia d'occursu Domini
Que feliç va ser aquesta santa entrada en el temple sagrat, per la qual es va avançar al final de la seva vida. Felices mans que van tocar al Verb de vida, i feliços també els que el van rebre!
Beda
Aquell home just va rebre al nen Jesús als seus braços, segons la llei, per a demostrar que la justícia de les obres, que, segons la llei, estaven figurades per les mans i els braços, havia de canviar-se per la gràcia humil, certament, però saludable de la fe evangèlica. Va prendre l'ancià al nen Jesús, per a demostrar que aquest món, ja decrèpit, anava a tornar a la infància i la innocència de la vida cristiana.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.