La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Catena Aurea · els Pares de l'Església

Lluc 2,6-7

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

06-07
I va succeir que, trobant-se allí, li va arribar l'hora del part, i va parir al seu fill primogènit, i envolvióle en bolquers, i recostóle en un pessebre, perquè no pertocava per a ells en la fonda. (vv. 6-7)
 
San Ambrosio
Sant Lluc va explicar breument el mode, el temps, i fins i tot el lloc, en què Jesucrist va néixer segons la carn, dient: "I va succeir que, trobant-se allí, li va arribar l'hora del part", etc. El mode, en realitat de veritat, perquè com casada havia concebut, però com a verge havia engendrat.
 
Sant Gregori Niseno, in diem nat. Christi
Apareixent com a home, no se sotmet en tot a les lleis de la naturalesa humana. El néixer de la dona demostra la naturalesa humana. Però la virginitat, que havia servit per a aquell naixement, manifesta que és superior a l'home. La seva Mare ho porta amb alegria, el seu origen és immaculat, fàcil el part, el seu naixement sense taca i sense dolors. Perquè convenia que, així com va ser condemnada a il·luminar amb dolors la que per la seva culpa va introduir la mort en la nostra naturalesa, il·luminés per contra amb alegria la Mare de la vida. Ve a la vida dels mortals per la puresa virginal en el moment en què comencen a dissipar-se les tenebres i aquella foscor nocturna i immensa desapareix per la força del raig vivificador. Perquè la mort era la fi de la gravetat del pecat i ara serà destruïda davant la presència de la veritable llum, que haurà d'il·luminar a tothom per mitjà dels raigs evangèlics.
 
Beda
També el Senyor es va dignar encarnar en un temps en què immediatament va poder ser inscrit en el cens del Cèsar, sotmetent-se així a la servitud per la nostra llibertat. A més neix a Betlem no sols per a manifestar el seu distintiu de rei, sinó també pel sentit ocult d'aquest nom.
Sant Gregori Magno, homiliae in Evangelia
Perquè Belén vol dir casa del pa i El mateix és qui diu: "Jo sóc el pa viu que vaig baixar del cel" ( Jn 6,41). El lloc en què neix el Senyor es deia abans casa del pa, perquè havia de succeir que apareixeria allí, segons la carn, aquell que havia d'enrobustir les ànimes dels seus triats amb una sacietat interior.
 
Beda
Però el Senyor no deixarà de ser concebut a Natzaret, ni de néixer a Betlem fins a la consumació dels segles, perquè cadascun d'aquells que rebés la flor de la seva paraula serà convertit en habitació del pa etern, sent concebut cada dia per la fe en el si virginal, això és, en el cor dels creients i engendrat pel baptisme.
"I va donar a llum -prossegueix- al seu fill primogènit", etc.
 
Sant Jerònim, contra Helvidium
Fundat en això, Helvidio defensa que no pot dir-se primogènit sinó aquél que té germans, així com es diu unigènit aquél que és fill únic. Nosaltres ho expliquem així: tot unigènit és primogènit; però no tot primogènit és unigènit. Diem que no és primogènit aquél a qui segueixen uns altres, sinó el que ha estat engendrat primer. D'una altra manera, si no és primogènit més que aquell a qui segueixen els seus germans, no haguessin tingut dret a rebre les primícies els sacerdots fins que no haguessin nascut uns altres. Perquè no tenint un altre fill, el primer era únic fill i no primogènit.
 
Beda
També és unigènit, segons la divinitat; primogènit, segons l'accepció humana. Primogènit, segons la gràcia, i unigènit, segons la naturalesa.
 
Sant Jerònim, contra Helvidium
Allí no va haver-hi qui rebés al Nen, ni va intervenir la sol·licitud de les dones. La Mare embolica al Nen en els bolquers, i serveix alhora de mare i de matrona, per la qual cosa diu: "I envolvióle en bolquers".
 
Beda
Aquél, que vesteix a tothom amb tanta varietat d'adorns, és embolicat en pobres bolquers, perquè nosaltres puguem rebre la primera vestidura. Les mans i els peus d'Aquél que ha fet totes les coses són lligats perquè les nostres mans estiguin sempre disposades a obrar el bé i els nostres peus a marxar pel camí de la pau.
 
Grec
Oh, admirable tortura i extremada penúria, al fet que es veu sotmès el que governa a l'univers! Des del principi s'apropia tota la pobresa i l'enriqueix, o l'honra, en si mateix.
 
Sant Joan Crisóstomo, homilia in diem Christi natal
A més, si hagués volgut, va poder venir estremint al cel, agitant la terra i llançant llamps. Però no va venir així perquè no volia perdre'ns, sinó salvar-nos, i volia també des del primer moment de la seva vida abatre la supèrbia humana. Per això, no solament es fa home, sinó home pobre, i va triar una Mare pobra, que mancava fins i tot de bressol on poder reclinar al nounat. I continua: "I recostóle en un pessebre".
 
Beda
I es veu en l'estretor d'un pessebre dur Aquell a qui el cel serveix de seient, per a poder oferir-nos les alegries del regne dels cels. Aquél -que és el pa dels àngels- està recolzat en un pessebre per a poder fortificar-nos com a animals sants amb el blat de la seva carn.
 
San Cirilo
Va trobar a l'home embrutit en la seva ànima i per això va ser col·locat en un pessebre com a aliment perquè, transformant la vida bestial, podem ser portats a una vida conforme amb la dignitat humana prenent, no el fenc, sinó el pa celestial que és el cos de vida.
 
Beda
El que se senti a la dreta del Pare es troba en lloc pobre i desabrigat, per a preparar-nos moltes mansions a la casa del seu Pare ( Jn 14). D'aquí prossegueix: "Perquè no va pertocar per a ells en la fonda". No neix a la casa dels seus pares, sinó en una fonda, i en el camí, perquè per mitjà del misteri de l'encarnació es va fer el camí pel qual ens porta a la pàtria, on gaudirem de la veritat de la vida.
 
Sant Gregori, homilia in Evangelia, 8
Per a mostrar que per la humilitat que s'havia revestit naixia -per dir-ho així- en lloc estranger, no segons el poder, sinó segons la naturalesa.
 
San Ambrosio
Per nosaltres, doncs, està en la feblesa; per l'en el poder. Per nosaltres en la pobresa, per l'en l'opulència. No ens detinguem, doncs, en el que veiem, sinó en què hem estat redimits. Senyor, més et dec per haver estat redimit en virtut de les teves injúries, que per haver estat criat entre les teves obres. De res m'aprofitaria l'haver nascut, si alhora no hagués estat redimit.
   

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.