Lluc 21,28-33
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
28-33
Sant Gregori, ut sup
"Quan comencessin, doncs, a complir-se aquestes coses, mireu i aixequeu els vostres caps, perquè a prop està la vostra redempció". I els va dir una semblança: "Mireu la figuera i tots els arbres: Quan ja produeixen de sí el fruit, enteneu que és a prop l'estiu. Així també vosaltres, quan veiéssiu fer-se aquestes coses, sapigueu que és a prop el regne de Déu. En veritat us dic que no passarà aquesta generació fins que totes aquestes coses siguin fetes. El cel i la terra passaran, mes les meves paraules no passaran". (vv. 28-33)
Sant Gregori, ut sup
Com tot el que va dit es refereix als rèprobes, parla ara per a consol dels seus triats. Per això afegeix: "Quan comencessin, doncs, a complir-se aquestes coses, mireu i aixequeu els vostres caps, perquè a prop està la vostra redempció". Com dient: Quan les plagues aclaparen al món, aixequeu els vostres caps, això és, alegreu els vostres cors, perquè mentre el món (de qui en realitat no sou amics) s'acaba, s'aproxima la vostra redempció, que tant heu buscat. En la Sagrada Escriptura es pren moltes vegades el cap en comptes de la intel·ligència; perquè així com els membres són governats pel cap, els pensaments es regeixen per la intel·ligència. Per tant, aixecar els nostres caps equival a aixecar la nostra intel·ligència cap als gaudis de la pàtria celestial.
Sant Eusebio
Quan hagin passat totes les coses materials apareixeran les intel·ligibles i celestials, a saber: el regnat d'aquell segle que mai haurà de concloure, i llavors es concediran les promeses ofertes als dignes. Per això diu: "Quan comencessin, doncs, a complir-se aquestes coses, mireu", etc. Una vegada rebudes les promeses que esperem del Senyor, serem reanimats els que abans caminàvem abatuts, i aixecarem els nostres caps, en un altre temps humiliades, perquè ve la nostra redempció que tant esperàvem; això és, aquella que tota criatura desitja.
Teofiactus
Això és, la perfecta llibertat del cos i de l'ànima, així com la primera vinguda del Salvador va tenir per objecte la reforma de les nostres ànimes, la segona tindrà lloc per a la reforma dels nostres cossos.
Sant Eusebio
Diu tot això també als seus deixebles, no perquè ells haguessin de durar en aquest món, fins al seu terme, sinó (com subsistint en un sol cos) no sols per a ells sinó per a nosaltres i per a tots els altres, que hauran de creure en Jesucrist fins a la consumació dels segles.
Sant Gregori, ut sup
Quant a que el món hagi de ser destruït i menyspreat, manifesta la seva oportuna comparació quan diu: "Mireu la figuera i tots els arbres: quan ja produeixen de sí el fruit, enteneu que és a prop l'estiu", etc. Com dient: Així com es coneix que és pròxim l'estiu pel fruit de l'arbre, així es coneixerà la proximitat del Regne de Déu per la destrucció del món. En això es manifesta que la ruïna és el fruit del món. Per a això produeix; perquè així com alimenta a tots amb les seves llavors, així els consumirà amb les seves mortaldats. Es compara el Regne de Déu amb l'estiu, perquè llavors han passat les boires de les nostres riqueses i comencen a brillar amb gran claredat els dies del sol etern.
San Ambrosio
Sant Mateu, doncs, només va parlar de la figuera, però Sant Lluc parla de tots els arbres. Mes la figuera té doble significació: o quan s'entendreixen les coses dures, o quan complauen els pecats. I així, quan els fruits reverdeixen en tots els arbres i la figuera apareix fecunda, això és, quan tota llengua confessi al Senyor i li hagi confessat el poble jueu, hem d'esperar la vinguda del Senyor, perquè llavors s'agafaran els fruits de la seva resurrecció, com en temps d'estiu. O quan l'home pecador es vesteixi de l'orgull vel·leïtós i passatger de la sinagoga, com els arbres de les seves fulles, hem de deduir que s'aproxima el judici. Perquè Déu s'afanya a premiar la fe i a concloure amb el pecat.
Sant Agustí, ad Hesychium epist 80
I quan diu: "Quan vegeu que succeeixen aquestes coses", què podrem entendre sinó aquelles que ja hem fet esment? Entre elles es troba el següent: "I llavors veuran al Fill de l'home que ve" ( Lc 24,33 ). Per tant, quan es vegi això no haurà arribat ja el Regne de Déu, sinó que serà a prop. I potser ha de dir-se que no totes les coses ja esmentades han de comprendre's en aquestes paraules: "Quan vegeu que això succeeix", sinó algunes d'elles, a excepció del que s'ha dit, "i llavors veuran al Fill de l'home"? Sant Mateu ha declarat que no havia d'exceptuar-se res, dient: "Així, vosaltres, també quan veiéssiu totes aquestes coses" entre les quals es comprèn la vinguda del Fill de Déu, de manera que entenguem que ara es verifica en els seus membres com en núvols, o a l'Església com en un gran núvol.
Tito
A prop està el Regne de Déu perquè quan succeeix això encara no ha arribat l'última fi de les coses; però ja es prepara, perquè la vinguda del Senyor eliminant tots els principats i potestats prepararà el Regne de Déu.
Sant Eusebio
Així com en aquesta vida el sol (quan després de l'hivern torna la primavera) fomenta i vivifica amb la calor dels seus llamps les llavors ocultes en la terra, transformant-les en la seva primera forma, de manera que en brollar prenen la seva antiga forma i produeixen infinites plantes de variat color, així la gloriosa vinguda de l'unigènit de Déu, il·luminant al nou segle amb els seus llamps vivificadors, farà néixer a la llum les llavors soterrades llarg temps en el món, això és, les que dormien sota la pols de la terra, produint cossos millors que abans; i vençuda la mort, regnarà després la vida del segle nou.
Sant Gregori, ut sup
Tot el predit rep el segell de la major certitud quan afegeix: "En veritat us dic que", etc.
Beda
Recomana molt el que anuncia d'aquesta manera; i (si és permès dir-ho) aquestes paraules, "En veritat us dic" són un jurament, perquè "amén" vol dir veritat. Per tant és la Veritat qui diu: En veritat us dic; i encara que no s'expressés així, no pot mentir de cap mode. Diu generació a tot el gènere humà, o especialment la raça dels jueus.
Sant Eusebio
També diu així a la generació nova de l'Església santa, manifestant que haurà de durar el poble dels fidels fins al temps en què haurà de veure totes aquestes coses i contemplarà amb els seus propis ulls el compliment de les paraules del Salvador.
Teofiactus
Com els havia predit pertorbacions, guerres i trastorns, tant dels elements com de les altres coses, perquè no se sospités que la mateixa cristiandat hauria de perir afegeix: "El cel i la terra passaran; però les meves paraules no passaran"; com dient: i si es commouen totes les coses, la meva fe no faltarà; en la qual cosa dóna a entendre que l'Església serà preferida a tota criatura, perquè la criatura sofrirà alteració i l'Església dels fidels i les predicacions de l'Evangeli subsistiran.
Sant Gregori, ut sup
"El cel i la terra passaran", etc. Com dient: Tot allò que per a nosaltres és durable no ho és eternament sense mudança; i tot el que sembla passar amb mi serà fix i permanent; perquè la meva paraula que passa expressa sentències immutables i permanents.
Beda
El cel que passarà no és l'eteri de les estrelles, sinó l'aire del qual prenen el nom els ocells del cel. Però si la terra ha de passar, com diu l'Eclesiastés: "La meva terra subsisteix eternament?" ( Ecle 1,4). Però per una clara raó, el cel i la terra passaran quant a la forma que ara tenen, però quant a l'essència subsistiran sempre.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.