Lluc 4,5-8
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
05-08
I li va portar el diable a una muntanya elevada, i li va mostrar tots els regnes de la terra en un moment de temps, i li va dir: "Et donaré tota aquesta potestat i la glòria d'ells, perquè a mi se m'han donat i les dono a qui vull. Si, doncs, prostrat davant de mi, m'adoressis, teves seran totes #aqueix coses". I, responent Jesús, li va dir: "Està escrit: Adoraràs al Senyor el teu Déu, i al solo serviràs". (vv. 5-8)
Teofilacto
L'enemic havia temptat primerament a Jesús per la gola, com a Adán; després el va temptar per cobdícia, o per avarícia, mostrant-li tots els regnes del món, per la qual cosa segueix: "El diable el va conduir", etc.
Sant Gregori, hom. 6, in Evang
Què estrany és que li permetés conduir-li a una muntanya, quan va sofrir que el crucifiquessin els seus?
Teofilacto
Mes com li va mostrar tots els regnes de la terra? Alguns diuen que els hi va mostrar en la ment; però jo dic que els hi va fer aparèixer d'una manera sensible i fantàstica.
Tito Bostrense, in Cat. graec. Patr
O va descriure l'orbe amb paraules, i se'l va representar al seu pensament com una certa casa, segons li semblava.
San Ambrosio
Es mostren bé en un moment de temps els regnes seculars i terrenys, perquè així s'expressa la fragilitat passatgera del poder, més ràpida que una mirada. Perquè totes les coses passen així en un moment, i amb freqüència la glòria del món desapareix més aviat que ve.
Continua: "I li diu: Et donaré tota aquesta potestat".
Tito Bostrense, ut sup
Va mentir en totes dues coses: ni la tenia, ni podia donar allò que mancava. De ningú té potestat, només és adversari abandonat al combat.
San Ambrosio
Léese en una altra part: "Tota potestat ve de Déu" ( Rom 13,1). Així l'ordenació de les potestats ve de Déu; l'ambició de la potestat, del mal; i no és que la potestat sigui dolenta, sinó que ho és el que usa malament de la potestat. Com! És bo usar de la potestat i buscar la glòria? Sí, quan es rep, no quan s'usurpa. Distingeix, no obstant això, aquest mateix bé: l'u és bo en el món, l'altre en el servei de la perfecta virtut. Bo és buscar a Déu, bo és no impedir amb ocupacions el desig de conèixer la divinitat. Mes si aquell que busca a Déu és temptat moltes vegades per la fragilitat de la carn i la ignorància de l'esperit, quant més ho serà el que busca el món i s'exposa a la temptació? Aprenguem, doncs, a menysprear l'ambició, que està subjecta al poder del diable.
Tito Bostrense
D'altra banda, el favor públic té en si mateix perills. Serveix primer per a dominar als altres; s'encorba servilment per a rebre honor i quan vol ser més gran, es fa més vil amb fingida humilitat, d'on afegeix: "Si m'adoressis", etc.
San Cirilo, in Cat. graec
Com tu, la sort del qual és una flama inextingible, promets al Senyor de totes les coses el que és seu? Vas pensar rebre culte (o adoració) del qual tot ho fa tremolar de por?
Orígens, in Lucam hom. 30
O en un altre sentit diferent. Són dos reis que volen regnar a porfídia: el diable, rei del pecat, sobre els pecadors; i Crist, rei de la justícia, sobre els justos. El diable, sabent que Crist ha vingut per a llevar-li el seu regne, li mostra tots els regnes del món. No el regne dels medes o el dels perses, sinó el seu regne. I com ell regna en el món -això és, com els uns són governats per la fornicació, els altres per l'avarícia- li fa veure en un moment, això és, en la durada del temps present, què és el que obté, i el posa en paral·lel amb l'eternitat. No necessitava el Salvador que li mostrés per més temps l'estat d'aquest món, sinó que a penes va aixecar els ulls per a contemplar-lo, va veure el regne del pecat i els que eren governats pels vicis. Llavors el diable li va dir: Vas venir a disputar-me l'imperi? Adora'm i presa el regne que tinc. Mes el Senyor vol regnar; però amb la justícia, sense pecat. Vol que les nacions li estiguin sotmeses, perquè serveixin a la veritat. No vol regnar sobre els altres, de manera que el diable regni sobre El, d'on se segueix: "Jesús li va respondre: Està escrit: Adoraràs al Senyor el teu Déu", etc.
Beda
El diable, dient al Salvador: "Si prostrant-te m'adores", sent, per contra, que ell mateix deu més aviat adorar-li com el seu Senyor i el seu Déu.
San Cirilo, in Thesauro
Com pot ser adorat si, segons els heretges, és fill de criatura? Quin crim s'imputaria a aquells que servissin a la criatura i no al Creador, si adorem al Fill (simple criatura segons ells), com a Déu?
Orígens, ut sup
O d'una altra manera, vull (diu) que tots aquests em siguin sotmesos, perquè adorin al Senyor Déu, i només al serveixin. Tu vols que doni l'exemple del pecat, Jo, que he vingut a destruir-lo.
San Cirilo, in Cat. graec
Aquest mandat li va tocar en el més íntim. Abans de la seva vinguda, el dimoni havia estat adorat a tot arreu, mes la llei divina, llançant-lo del domini usurpat, va establir l'adoració de només Aquell que és Déu per naturalesa.
Beda
Es preguntarà com #aqueix precepte (de servir només a Déu) pot conciliar-se amb les paraules de l'Apòstol, que diu: "Tingueu un culte de caritat els uns per als altres" ( Gál 5,13); però en el grec dulía douleia significa un culte comú -això és, tributat ja a Déu, ja a l'home-; latría latreia es diu el culte que és degut a la divinitat. Per tant, per la caritat som exhortats a servir-nos els uns als altres, la qual cosa en grec es diu douleuein i som exhortats a servir només a Déu, la qual cosa en grec es diu latreuein: pel que es diu: "I al solo serviràs", que es diu en grec latreueiV .
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.