Lluc 8,16-18
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
16-18
"Ningú encén una torxa, i la cobreix amb algun atuell, o la posa sota el llit, sinó que la posa sobre el candeler, perquè vegin la llum els que entren. Perquè no hi ha cosa encoberta, que no hagi de ser manifestada; ni amagada, que no hagi de ser descoberta i fer-se pública. Vegeu, doncs, com sentiu: perquè a aquél que té li serà donat, i al qual no té, fins i tot allò mateix que pensa tenir, li serà llevat". (vv. 16-18)
Beda
El Senyor havia dit als seus apòstols: "A vosaltres us és donat saber el misteri del regne de Déu, mes als altres en paràbola". I ara manifesta que també hauran de revelar-se alguna vegada als altres els divins misteris, dient: "Ningú encén una torxa, i la cobreix amb algun atuell, o la posa sota el llit", etc.
Eusebio
Com dient: Així com la llum s'encén perquè llueixi i no perquè sigui amagada sota el celemín o sota el llit, així també els misteris del regne dels cels publicats per mitjà de paràboles, encara que s'ocultin als estranys, no tindran per a tots un sentit desconegut. D'on prossegueix: "Perquè no hi ha cosa encoberta que no hagi de ser manifestada, ni amagada, que no hagi de ser descoberta i fer-se pública". És a dir, encara que s'han dit moltes coses per mitjà de paràboles, perquè veient no vegin, i sentint no comprenguin -per la seva incredulitat-, no obstant això, tota paraula serà explicada.
Sant Agustí, de quaest. evang. 2, 12
O d'una altra manera, amb aquestes paraules ensenya d'una manera figurada la confiança amb què ha de predicar-se perquè no hi hagi qui amagui la llum de la ciència per temor als inconvenients carnals. Amb el nom d'atuell o de llit significa la carn, i amb la paraula torxa designa la paraula divina. El que l'oculta per por dels inconvenients carnals, anteposa la carn a la manifestació de la veritat, i el que tem predicar, cobreix, per dir-ho així, la paraula amb la seva carn. Aquél, per contra, que posa la llum sobre el candeler és el que sotmet el seu cos al servei de Déu, de manera que la predicació de la veritat estigui damunt i la servitud del cos sota.
Orígens de serm. Dg. 1, 12
I el que vulgui adaptar la torxa als deixebles més perfectes de Jesucrist, ens ho donarà a conèixer per mitjà d'aquelles paraules que es van dir de Sant Joan, a saber: "Que ell era la torxa que cremava i que lluïa". No convé, doncs, que aquél que té llum en la seva intel·ligència l'amagui sota el llit en la qual es descansa, ni sota un got, perquè el que fa això no facilita l'entrada a la casa a aquéllos per als qui s'ha preparat la llum, sinó que l'ha de posar sobre el candeler, això és, per a tota l'Església.
Crisóstomo in Mat. hom. 45
Amb aquestes paraules els estimula a la vida activa, manifestant-los que han de ser esforçats, com exposats a les mirades de tots i batallant en el món com en un teatre. Com dient: No considereu que romanem en una petita part del món, sinó que sereu coneguts de tots, perquè una virtut tan gran és impossible que quedi oculta.
San Màxim
O potser el Senyor es diu a si mateix torxa que il·lumina a tots els que habiten a la casa, això és, en el món. Perquè sent Déu per naturalesa i havent-se fet home per misericòrdia, és semblant a la llum d'un llum retingut en un got de carn per mitjà de l'ànima, com el foc és retingut per mitjà de la metxa en el got d'un llum. Flama candelabro a l'Església, sobre la que brilla el Verb diví i la il·lumina amb els llamps de la veritat com si fos una casa. Va cridar per mitjà de semblances atuell i llit al culte material de la llei, sota el qual no vol ser adorat.
Beda
Amb insistència ens ensenya Jesucrist a escoltar la divina paraula, perquè la meditem contínuament en la nostra ànima i la puguem fer sentir a uns altres. Per això segueix: "Vegeu, doncs, com sentiu: perquè a aquell que té se li donarà", etc. Com dient: Apliqueu tota la vostra atenció a la paraula que sentireu; perquè al qual mestressa la paraula, li serà donat comprendre el sentit del que mestressa; però el que no té amor de sentir, per molt d'enginy que tingui, i per molt exercitat que estigui en l'estudi de les lletres, cap dolçor agradarà de la Saviesa. Moltes vegades el mandrós rep enginy per a ser més justament castigat per la seva negligència, perquè el que va poder aconseguir a costa de poc treball, no va voler conèixer-ho; i a vegades l'estudiós de triga intel·ligència, sofreix, a fi que la seva recompensa sigui tant més gran, com més treballa per a aprendre.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.