Lluc 9,37-43
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
37-43
I un altre dia, baixant ells de la muntanya, els va venir a la trobada una gran tropa de gent. I un home de la torba va exclamar, dient: "Maestro, et prego que atenguis el meu fill, perquè jo no tinc un altre: i heus aquí que un esperit li pren, i sobtadament dóna veus, i li tira per terra, i li infringeix fent-li tirar escuma, i a penes s'aparta d'ell, esbocinant-li. I vaig pregar als teus deixebles que li tiressin fora, i no van poder". I responent Jesús, va dir: "Oh generació infidel i perversa! fins quan estaré amb vosaltres, i us sofriré? Porta aquí el teu fill". I quan s'acostava, li va tirar el dimoni en la terra i li va maltractar. Mas Jesús va increpar a l'esperit immund, i va sanar al noi, i se li va tornar al seu pare. I s'esbalaïen tots del gran poder de Déu. (vv. 37-43)
Beda
Els llocs tenen una certa relació amb les coses. El Senyor ora en la muntanya, es transfigura i dóna a conèixer als seus deixebles els secrets de la seva majestat. Quan baixa al pla, les torbes li surten a l'encontre. D'on es diu: "I al següent dia, baixant ells de la muntanya, els va venir a la trobada una gran torba", etc. Al capdamunt se dóna a conèixer la veu del Pare, en el pla expel·leix els dimonis. Per això segueix: "I heus aquí un home de la torba va clamar, dient: Maestro, et prego que miris al meu fill", etc.
Tito Bostrense
Em sembla que aquest home era savi, perquè no va dir al Salvador: "Fes això o allò"; sinó solament, "mira". I això és prou per a aconseguir la salvació, com deia el profeta: "Mira'm, i tingues compassió de mi" ( Sal 85,16). I va dir "al meu fill", per a demostrar com a raonable el seu atreviment d'aixecar la veu entre aquella torba. Afegeix: "Perquè jo no tinc un altre". Com dient: No tinc un altre que em consoli en la meva vellesa. De seguida explica el que pateix, per a excitar la compassió del Salvador, dient-li: "I heus aquí que un esperit li pren", etc. Després sembla que acusa els deixebles, però és més aviat per a excusar millor el seu atreviment. El que afegeix dient: "I vaig pregar als teus deixebles que li tiressin fora, i no van poder". Com si digués: No creguis que he vingut a tu lleugerament. Estupenda és la teva dignitat i per això no t'he molestat inicialment. Abans em vaig acostar als teus deixebles i ara, com no ho han pogut curar, em veig precisat a venir a tu. Pel que no ho reprèn el Senyor, sinó a l'esperit d'incredulitat. Prossegueix, doncs: "Responent Jesús, va dir: Oh generació infidel i perversa!", etc.
Crisóstomo in Mat. hom. 58
L'Escriptura Evangèlica dóna a entendre que aquest home tenia una fe feble, com el demostra de diverses maneres, en dir: "Ajuda la meva incredulitat" ( Mc 9, 24), i: "Si pots" ( Mc 9,22); i perquè va dir Crist: "Per al qual creï tot és possible" (Mc 9,23).
San Cirilo
Pel que em sembla millor que el que deu reputarse incrèdul és el pare de l'endimoniat. El va atacar als apòstols dient que no podien manar als dimonis. No obstant això millor era, honrant a Déu, demanar-li gràcia, ja que la concedeix als que ho honren. Mes el que diu que el poder sobre els esperits malignes s'afebleix en aquells que el van rebre de Crist, calúmnia més aviat a la gràcia que a aquells per mitjà dels quals opera Crist. Així s'ofèn a Crist, acusats els sants als qui ha confiat la paraula sagrada de la predicació. Per això el Senyor el reprèn a ell i als quals concorden amb ell, dient: "Oh generació infidel i perversa!". Com si digués: la gràcia no ha produït el seu efecte a causa de la teva infidelitat.
Crisóstomo ut sup
No es dirigeix a ell solament, sinó a tots els jueus, per a no fer-li vacil·lar; perquè havien d'escandalitzar-se molts.
Teofilacto
Quan va dir perversa, va donar a entendre que no eren dolents des del principi ni per naturalesa. Perquè per naturalesa eren bons, ja que descendien d'Abraham, però s'havien pervertit per la seva pròpia malícia.
San Cirilo
No sabien caminar per bons camins. El Senyor no agrada d'habitar amb aquells que obren d'aquesta manera. Pel que diu: "Fins quan estaré amb vosaltres?", sofrint les molèsties pròpies del seu tracte, quan eren tan perversos.
Crisóstomo ut sup
Per això manifesta el desig que té d'abandonar-los. I que li era menys pesat el patíbul de la creu que el tracte d'ells.
Beda
No perquè li hauria vençut la tristesa, quan era mans i humil; sinó que a semblança d'un metge, el qual, si veiés al malalt obrar en contra de les seves prescripcions, diria: Fins quan vindré a la teva casa, manant jo una cosa, i tu fent una altra? No es disgustava amb l'home, sinó amb el vici, com el va manifestar dient: "Porta aquí el teu fill".
Tito Bostrense
Podia curar-ho amb només manar-ho. Però constava la seva malaltia, fent presentar al malalt davant la multitud. El dimoni va maltractar al nen, tan després com va veure al Senyor; i prossegueix: "I quan s'acostava, li va tirar el dimoni en terra, i li va maltractar"; perquè així constés abans la malaltia, i després s'apliqués el remei.
Crisóstomo ut sup
I això no ho fa el Senyor per ostentació, sinó per causa del pare perquè, quan veiés que el dimoni es pertorbava amb només cridar-lo, fos així portat a la fe del futur miracle. De la qual cosa segueix: "Mas Jesús va increpar a l'esperit immund, i va sanar al noi, i se li va tornar al seu pare".
San Cirilo
Abans no era el pare sinó el dimoni que el posseïa. Exposa també l'evangelista la sorpresa de la gent en presència de la magnificència de Déu, dient: "I s'esbalaïen tots del gran poder de Déu". Això ho diu pel do de Crist, que va conferir també als sants apòstols la potestat de fer miracles i de manar als dimonis.
Beda
Místicament, el Senyor ascendeix als uns diàriament segons la qualitat dels seus mèrits; i, glorificant als perfectes -l'estatge dels quals està en els cels, enaltint-los més sublimemente-, els instrueix en les coses eternes i els ensenya el que no poden sentir les torbes. Descendeix també a uns altres, que són terrenys i ignorants, per a fortificar-los, instruir-los i castigar-los. Sant Mateu ( Mt 17) diu que aquest endimoniat era llunàtic i Sant Marcos ( Mc 9) diu que era sord i mut. Es refereix a aquells que es trastornen en les fases de la lluna ( Ecle 27,12), creixent i disminuint quant als seus diferents vicis. Ells són muts perquè no confessen la fe, i sords perquè no volen sentir la paraula de la fe. Quan el jove s'acosta a Jesús és maltractat. Això va succeir perquè els que es converteixen al Senyor són ordinàriament temptats amb més força pel dimoni, ja sigui per a inculcar-los odi a la virtut, o per a venjar la injúria de la seva expulsió. Així va succeir en els primers segles de l'Església, en què van tenir lloc tantes lluites, amb les quals va donar a entendre quant li feia mal el desmembrament del seu regne. No increpava el Senyor al jove que sofria la violència, sinó al dimoni. Perquè el que desitja que el pecador s'esmeni vol que bandegi lluny de sí el pecat, aconsellant-li i reprenent-li; però encoratja amb amor a l'home, fins que, sanat, pugui retornar-li als pares espirituals de l'Església.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.