Marc 1,29-31
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
29-31
I tan bon punt van sortir de la sinagoga van ser a casa de Simón i Andrés amb Santiago i Juan. Hallábase en el llit amb febre la sogra de Simón, i al punt li parlen d'ella. I acostant-se la va aixecar prenent-la de la mà, i en el moment se li va llevar la febre, i es va posar a servir-los. (vv. 29-31)
I tan bon punt van sortir de la sinagoga van ser a casa de Simón i Andrés amb Santiago i Juan. Hallábase en el llit amb febre la sogra de Simón, i al punt li parlen d'ella. I acostant-se la va aixecar prenent-la de la mà, i en el moment se li va llevar la febre, i es va posar a servir-los. (vv. 29-31)
Beda
Primerament degué tancar aquella boca de serp perquè no escampés més verí. Després va curar a la dona, que va ser seduïda abans, de la febre de la concupiscencia carnal. Per això diu: "I tan bon punt van sortir de la sinagoga van ser", etc.
Teof
Es va retirar prop del vespre del dissabte, com era costum, per a anar a casa dels seus deixebles. Però la dona que havia de servir-los estava amb febre. I segueix: "Hallábase amb febre la sogra de Simón".
San Crisóstomo
Com esperaven que havien d'obtenir per això alguna utilitat, li pregaven els deixebles, sense esperar a la nit, que curés a la sogra de Pedro. I continua: "I al punt li parlen d'ella".
Beda
En l'Evangeli de Sant Lluc es llegeix que li van pregar per ella ( Lc 4,38). Tan aviat com preguen al Salvador, cura L'espontàniament als malalts. D'aquesta manera mostra que les passions i els vicis es mitiguen sempre amb els precs dels fidels, i que a vegades dóna a entendre als mateixos el que no entenen absolutament. O perdona també el no entès als quals piadosament li preguen amb insistència, com demana el salmista ( Sal 18,13): "Purifica'm, Senyor, dels meus yerros ocults". Per això cura quan se li prega. Continua, doncs: "I acostant-se la va aixecar prenent-la de la mà".
Teof
Això vol significar que si algun malalta, serà curat per Déu si servís als sants per amor de Crist.
Bed, super Lucam, cap. 4
La freqüència amb què reparteix els seus dons de medicina i doctrina, principalment els dissabtes, ensenya que El no està sota la llei, sinó sobre ella, i que no ha triat el dissabte jueu, sinó el veritable dissabte. El descans és volgut pel Senyor, si atesa la salvació de les ànimes ens abstenim d'obres servils, això és, de totes les il·lícites. "I en el moment, prossegueix, se li va llevar la febre". La salut que se dóna per mandat del Senyor torna tota alhora i acompanyada de tanta força, que basta perquè pugui posar-se a servir als que l'assistien. Si diguéssim que l'home deslliurat del dimoni significa l'ànim purificat moralment de tot pensament immund, haurem de dir que la dona curada de la febre a la veu del Senyor significa la carn preservada del foc de la concupiscencia pels preceptes de la continència.
Sant Jerònim
La febre significa incontinència, de la qual sanem els que no som fills de la sinagoga per mà de la temprança amb l'elevació del desig, servint a la voluntat del qual ens sana.
Teof
Té febre el que s'irrita, ja que per la ira mostra desenfrenadament les mans. Però si deté la raó la seva mà, s'aixeca i d'aquesta manera li serveix.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.