Marc 10,28-31
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
28-31
Aquí Pedro, prenent la paraula, li va dir: "Pel que fa a nosaltres, bé veus que hem renunciat totes les coses, i seguidote". Al que Jesús, responent, va dir: "Perquè jo us asseguro que ningú cal hagi deixat casa, o germans, o germanes, o pare, o mare, o fills, o heredades per amor de mi o de l'Evangeli, que ara mateix en aquest segle i fins i tot enmig de les persecucions no rebi el doblegat per equivalent de cases, i germans, i germanes, de mares, de fills i heredades, i en el segle esdevenidor la vida eterna. Però molts dels quals en la terra hauran estat els primers, seran allí els últims, i molts dels quals hauran estat els últims seran els primers". (vv. 28-31)
Aquí Pedro, prenent la paraula, li va dir: "Pel que fa a nosaltres, bé veus que hem renunciat totes les coses, i seguidote". Al que Jesús, responent, va dir: "Perquè jo us asseguro que ningú cal hagi deixat casa, o germans, o germanes, o pare, o mare, o fills, o heredades per amor de mi o de l'Evangeli, que ara mateix en aquest segle i fins i tot enmig de les persecucions no rebi el doblegat per equivalent de cases, i germans, i germanes, de mares, de fills i heredades, i en el segle esdevenidor la vida eterna. Però molts dels quals en la terra hauran estat els primers, seran allí els últims, i molts dels quals hauran estat els últims seran els primers". (vv. 28-31)
Glossa
Després que es va retirar el jove entristit pel consell que li va donar el Salvador que abandonés les seves riqueses, els deixebles, que havien seguit ja aquest consell, van començar a sol·licitar el premi, pensant que havien fet una cosa extraordinària, ja que aquell jove, que havia complert els preceptes de la llei, no havia pogut sentir aquell consell sense tristesa. És així que Pedro interroga per si i pels altres al Senyor, i diu: "Aquí Pedro, prenent la paraula, li va dir: Pel que fa a nosaltres, bé veus que hem renunciat totes les coses i seguídote".
Teofilacto
Encara que és poc al que Pedro renuncia, ho crida tot, perquè basta el poc per a subjectar amb els llaços de la passió. Per tant, feliç el que renúncia al poc.
Beda, in Marcum, 3, 40
I perquè no basta abandonar-ho -afegeix- el que falta per a la perfecció: "I t'hem seguit", que és com si digués: Hem fet el que ens has manat: quin premi ens donaràs, doncs? Però encara que Pedro només és el que parla, el Senyor respon en general. "Al que Jesús, responent, va dir: Perquè jo us asseguro que ningú hi ha", etc. Però no vol dir amb això que abandonem als nostres pares, deixant-los sense auxili, ni que ens separem de les nostres dones, sinó que preferim l'honor de Déu a tot el que és perible.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 64, 1
Em sembla que d'aquesta manera va voler anunciar amb paraules encobertes les persecucions futures, perquè havia de succeir que molts pares induïssin als seus fills a la impietat i moltes dones als seus marits. No hi ha diferència entre pel meu nom o per l'Evangeli, com diu Sant Marcos, i, com diu Sant Lluc, pel regne de Déu ( Lc 18,29), perquè el nom de Crist és la virtut de l'Evangeli i del regne de Déu. Es rep l'Evangeli en nom de Jesucrist, i per ell segueix i arriba el regne de Déu.
Beda, in Marcum, 3, 40
A causa d'haver dit que rebrà el cent per un en aquesta vida, han imaginat alguns la rondalla jueva dels mil anys concedits als justos després de la resurrecció, quan pels sacrificis que han fet per Déu se'ls ha de donar múltiple recompensa i a més la vida eterna. Però no veuen que, encara que aquesta promesa sigui digna, té alguna cosa de vergonyós pel que toca a les dones, tant més, quant que l'Evangeli ens assegura que en la resurrecció no hi haurà matrimoni i que la recompensa concedida pels sacrificis fets, anirà acompanyada de persecucions, les que no existiran, segons ells, en aquests mil anys.
Pseudo-Crisóstomo Cat. in Marc. Oxon
Aquesta recompensa és certament centuplicada segons la comunicació i no segons la possessió, perquè la va realitzar el Senyor, no materialment, sinó d'un cert mode diferent.
Jerònim
Perquè la dona cuida a la casa del menjar i el vestit del marit. Veiem que als mateixos apòstols, als qui moltes dones servien i s'ocupaven del seu menjar i vestits ( 1Cor 9). De la mateixa manera van tenir molts pares i mares, és a dir, molts que els estimaven. Però Pedro, abandonant la seva casa, va tenir després les de tots els deixebles. I el que és més, si els sants sofreixen angoixes i persecucions, posseiran en elles tot l'ofert. Per això diu: "Però molts dels quals en la terra hauran estat els primers seran allí els últims, i molts dels quals hauran estat els últims seran els primers". Els fariseus eren els primers i s'han fet els últims. Els que ho van deixar tot i van seguir a Crist, van ser els últims per al món per les seves angoixes i persecucions, però seran els primers per l'esperança que han posat en Déu.
Beda, in Marcum, 3, 40
Pot entendre's en sentit més elevat aquél "rebrà el cent doblegat". El número cent, que s'expressa passant d'esquerra a dreta, se significa per la inflexió dels dits que a la mà esquerra representa el número deu, encara que sigui molta la diferència que hi ha entre deu i cent. Per això tots els que han menyspreat els béns temporals pel regne de Déu, gaudeixen amb la seva fe plena de certitud l'alegria d'aquest regne, i esperant la pàtria celestial, que se significa a la mà dreta, gaudeixen d'aquesta dels triats. Però perquè hi ha molts que no acaben l'estudi de la virtut amb la piadosa intenció amb què el van començar, diu a continuació: "Però molts dels quals en la terra hauran estat els primers, seran allí els últims i molts dels quals hauran estat els últims seran els primers".
Tots els dies veiem que moltes persones profanes sobresurten notablement pels mèrits de la seva vida, en tant que uns altres, lliurats amb tot fervor a l'esperit des de nens, cauen a la fi en l'abandó i, després d'haver començat per l'esperit, mandrosos i necis conclouen per la carn.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.