Catena Aurea · els Pares de l'Església

Marc 11,11-14

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

Així va entrar Jesús a Jerusalem, i es va anar al temple, on, després d'haver observat per una i una altra part totes les coses, sent ja tard, es va sortir a Betania amb els dotze. A l'altre dia, així que van sortir de Betania, va tenir gana. I com veiés al lluny una figuera amb fulles, encaminóse allà per veure si trobava en ella alguna cosa; i arribant, res va trobar sinó fullatge, perquè no era encara temps de figues. I parlant a la figuera, li va dir: "Mai de la vida coma ja ningú fruit de tu". La qual cosa van sentir els seus deixebles. (vv. 11-14)

Beda

Aproximant-se el temps de la passió, va voler el Senyor aproximar-se al lloc en què havia d'efectuar-se, per a fer veure que anava a la mort per la seva voluntat. "Així va entrar Jesús a Jerusalem, i es va anar al temple". Que en entrar a Jerusalem fos al temple primer de tot, ens ensenya la forma de religiositat que hem de seguir. És a dir, que quan entrem en un lloc en què hi hagi una casa d'oració, el primer que hem de fer és anar a ella. També hem d'observar que el Senyor és tan pobre i tan poc famós, que no va trobar en aquella gran ciutat hostalatge ni cap casa, havent d'allotjar-se amb Lázaro i les seves germanes en una petita propietat en Betania, que era el llogaret en el qual vivien. "Després d'haver observat -diu- per una i una altra part totes les coses" (per a veure si trobava alberg), "sent ja tard", etc. Però això no li va ocórrer solament una vegada, perquè durant cinc dies, des de la seva entrada a Jerusalem fins a la seva passió, sempre feia el mateix, anant a passar la nit a la muntanya de les Oliveres i ensenyant de dia en el temple.

"A l'altre dia, així que van sortir de Betania, va tenir gana".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 67,1

Per què, doncs, tenia gana al matí, com diu Sant Mateu, sinó perquè li ho va permetre a la seva carn en vistes a la seva missió? I continua: "I com veiés al lluny una figuera amb fulles, encaminóse allà per veure si trobava en ella alguna cosa". Aquí es manifesta el mode de veure dels deixebles, els quals van creure que Crist es va acostar a la figuera per a agafar del seu fruit i que per no trobar cap va maleir a l'arbre. "I arribant, res va trobar sinó fullatge, perquè no era encara temps de figues. I parlant a la figuera, li va dir: Mai de la vida coma ja ningú fruit de tu". Va maleir, doncs, la figuera pels seus deixebles, a fi d'inspirar-los confiança. Perquè, havent satisfet de beneficis a tothom, i no havent castigat a ningú, convenia que demostrés el seu poder per a castigar, com hagués pogut fer-ho amb els jueus que li perseguien. Però no va voler demostrar-ho en els homes, preferint fer-ho en una planta. I va anar per això principalment, i no per sentir gana, per la qual cosa es va acostar a la figuera. Perquè qui que discorri una mica pensarà que pogués sentir gana tan de demà, i sobretot podent haver pres aliment abans de sortir de la casa? Ni pot dir-se tampoc que la vista del fruit va obrir el seu apetit, ja que no li tenia l'arbre. I a més, si tenia gana, per què en comptes de figues, dels quals encara no era temps, no va buscar una altra cosa? I de quin càstig podria ser digna la figuera per no tenir fruit fora de temps? Tot això prova prou que volia manifestar el seu poder, perquè no decaigués en la seva passió l'ànim dels apòstols.

Teofilacto

Volia demostrar als deixebles que amb la seva sola voluntat podia exterminar en l'instant als quals havien de crucificar-lo. En sentit místic, va entrar el Senyor en el temple, i va sortir de nou per a fer-nos veure que li abandonaria a la desemparo i a la rampinya.

Beda

Mira pertot arreu els cors de tots i no trobant en els opositors a la veritat on reclinar el cap, va cap als fidels i fa el seu estatge dels quals l'acojen, ja que el significat el Betanía és el de casa de l'acolliment.

Pseudo-Jerónimo

Va ser al matí als jueus i a nosaltres ens visita en la tarda del món.

Beda

Obra com a parla, això és, en paràboles: per això cerca en la figuera el fruit, que encara no és temps, i no obstant això, la condemna a perpètua esterilitat. Amb la qual cosa manifesta que el poble dels jueus, per les paraules de justícia que tenia en els seus llavis representades en les fulles de l'arbre, i que no acompanyava amb les obres, que són el fruit, no podia salvar-se. I que, com l'arbre estèril, seria arrencat i tirat al foc. Famolenc, doncs, o desitjant la salvació del gènere humà, va veure la figuera coberta de fulles, o al poble jueu amb les paraules de la Llei i els Profetes, i en ell va buscar el fruit de les bones obres, com l'ensenyament, la correcció, els miracles, i no trobant-ho, el va condemnar. També nosaltres, si no volem ser condemnats en judici per Crist, hem d'evitar ser arbres estèrils, per a poder oferir al pobre Jesús el fruit de caritat que necessita.

Sant Joan Crisóstomo

Es pot explicar d'una altra manera per què el Senyor va buscar un fruit, per al qual no era temps, i per què al no trobar-ho va maleir a l'arbre: perquè fructifiquen en el seu temps tots els que compleixen els preceptes de la llei -com el de no cometràs adulteri -. Però els que no sols no ho cometen, sinó que es conserven verges, la qual cosa és molt més, sobresurten en la virtut. I a éstos, que són els perfectes, no sols els exigeix les virtuts, sinó que fructifiquin sobre el manat.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.