Marc 14,32-42
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
32-42
En això arriben a la granja anomenada Getsemaní, i diu als seus deixebles: "Asseieu-vos aquí, mentre que jo faig oració". I emportant-se amb si a Pedro, i a Santiago, i a Juan, va començar a atemorir-se i angoixar-se. I díjoles: "La meva ànima sent angoixes de mort: espereu aquí, i estigueu en vela". I apartant-se una mica endavant, es va prostrar en terra; i suplicava que, si ser pogués, s'allunyés de l'aquella hora. "Oh Pare meus, deia, totes les coses et són possibles: aparta de mi aquest calze; mes no sigui el que jo vull, sinó el que tu". Ve després als tres, i troba'ls adormits, i diu a Pedro: "Simón, tu dorms? Fins i tot no has pogut vetllar una hora! Vetlleu i oreu perquè no caigueu en la temptació. L'esperit a la veritat està aviat; però la carn és flaca". Anés una altra vegada a orar, repetint les mateixes paraules. I havent tornat, els va trobar de nou adormits, perquè els seus ulls estaven carregats de somni; i no sabien què respondre-li. A la fi va venir tercera vegada, i els va dir: "Ea, dormiu i reposeu. Però ja n'hi ha prou: l'hora és arribada: i vegeu aquí que el Fill de l'Home serà lliurat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos d'aquí, i anem; que ja el traïdor és a prop". (vv. 32-42)
En això arriben a la granja anomenada Getsemaní, i diu als seus deixebles: "Asseieu-vos aquí, mentre que jo faig oració". I emportant-se amb si a Pedro, i a Santiago, i a Juan, va començar a atemorir-se i angoixar-se. I díjoles: "La meva ànima sent angoixes de mort: espereu aquí, i estigueu en vela". I apartant-se una mica endavant, es va prostrar en terra; i suplicava que, si ser pogués, s'allunyés de l'aquella hora. "Oh Pare meus, deia, totes les coses et són possibles: aparta de mi aquest calze; mes no sigui el que jo vull, sinó el que tu". Ve després als tres, i troba'ls adormits, i diu a Pedro: "Simón, tu dorms? Fins i tot no has pogut vetllar una hora! Vetlleu i oreu perquè no caigueu en la temptació. L'esperit a la veritat està aviat; però la carn és flaca". Anés una altra vegada a orar, repetint les mateixes paraules. I havent tornat, els va trobar de nou adormits, perquè els seus ulls estaven carregats de somni; i no sabien què respondre-li. A la fi va venir tercera vegada, i els va dir: "Ea, dormiu i reposeu. Però ja n'hi ha prou: l'hora és arribada: i vegeu aquí que el Fill de l'Home serà lliurat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos d'aquí, i anem; que ja el traïdor és a prop". (vv. 32-42)
Glossa
Després que va predir el Senyor l'escàndol dels seus deixebles, narra l'Evangelista la seva oració, en la qual es creu que va pregar per ells. Citant abans el lloc, diu: "En això arriben a la granja anomenada Getsemaní".
Beda, in Marcum 4, 43
Fins avui s'ensenya el lloc de Getsemaní, on va orar el Senyor a la faldilla de la muntanya de les Oliveres. La paraula Getsemaní vol dir vall fèrtil, o de la fertilitat. Orant el Senyor en la muntanya, ens ensenya que hem de buscar en l'oració les coses sublims, i orant a la vall de la fertilitat, que guardem sempre en l'oració la humilitat i el fecund amor del cor. El mateix, a la vall de la humilitat i per la seva fecunda caritat, va sofrir la mort per nosaltres.
Pseudo - Jerónimo
A la vall de la fertilitat també forts toros li han assetjat ( Sal 21). "I diu als seus deixebles: Asseieu-vos aquí, mentre que jo faig oració": se separen de l'en l'oració els que se separen en la passió, perquè L'ora, i ells dormen, oprimits sota el pes del seu cor.
Teofilacto
Acostumava a orar només, per a fer-nos veure que hem de buscar el silenci i la solitud per a orar. "I emportant-se amb si a Pedro, i a Santiago, i a Juan". Porta amb si només als tres que van ser testimonis de la seva glòria en el mont Tabor, perquè ho siguin també de la seva tristesa, i vegin per ella que era veritable home. "I va començar a atemorir-se i angoixar-se", perquè havent assumit tota la humanitat, va prendre les propietats naturals de l'home: l'atemorir-se, l'angoixar-se i l'entristir-se naturalment, i com que és natural que els homes vagin a la mort contra la seva voluntat. "I díjoles: La meva ànima sent angoixes de mort".
Beda, in Marcum 4, 43
Déu constituït en cos, s'exposa a la fragilitat de la carn, per a privar de tot pretext als quals abjuren el misteri de l'encarnació. Qui va rebre el cos degué rebre tot el que és del cos, com la fam, la set, les angoixes i la tristesa; però la Divinitat no pot experimentar cap canvi per aquestes alteracions.
Teofilacto
Alguns han entès aquest passatge com si digués: Estic trist, no perquè hagi de morir, sinó perquè els israelites els meus compatriotes han de crucificar-me, i han de ser exclosos per això del regne de Déu.
Pseudo - Jerónimo
Això ens ensenya també a témer i entristir-nos davant el judici de la mort, perquè no podem dir nosaltres, com El deia: Ve el príncep d'aquest món, encara que no hi ha en mi cosa que li pertanyi ( Jn 14,30).
"Espereu aquí, i estigueu en vela".
Beda, in Marcum 4, 43
No és el somni ordinari el que els prohibeix, perquè no era temps d'això aproximant-se com s'aproximava el perill, sinó el de la infidelitat i la mandra de l'esperit. Apartant-se una mica, es prostra fins al sòl, manifestant la humilitat del seu esperit en l'actitud del seu cos. "I apartant-se una mica endavant, es va prostrar en terra; i suplicava que, si ser pogués, s'allunyés del ," etc.
Sant Agustí, De consensu Evangelistarum 3, 4
No va dir: si es pot fer, sinó si ser pogués, perquè Déu pot fer el que vol. Així que si ser pogués és el mateix que si digués si és la teva voluntat. I perquè no es jutgi que limitava el poder del Pare, va manifestar el sentit del que s'ha dit afegint: "Oh Pare meu, totes les coses et són possibles", amb la qual cosa expressa clarament que no havia al·ludit al poder, sinó a la voluntat del Pare. Sant Marcos refereix que no va dir solament Pare, sinó Abba Pater, significant Abba en hebreu el que Pater en llatí. I potser el Senyor va dir totes dues paraules a causa d'algun misteri, volent mostrar que admetia aquella tristesa com a representant del seu cos l'Església, la pedra angular de la qual L'és, ajuntant als hebreus que són els que diuen abba i als gentils que diuen pater.
Beda, in Marcum 4, 43
Prega que a part de l'aquell calze per a mostrar que era home veritablement: "Aparta de mi aquest calze, diu". Però recordant que ha estat enviat per a beure-li, compleix la seva missió, i exclama: "Mes no sigui el que jo vull, sinó el que tu". És com si digués: Si la mort pot morir, sense que mori jo segons la carn, aparta de mi aquest calze; mes com això no pot ser, no sigui el que jo vull, sinó el que tu. Són molts encara als quals entristeix la idea de la mort, i l'evitarien quan és possible, si tinguessin un cor recte; mes si no poden, diguin el mateix que per nosaltres va dir el Senyor.
Pseudo - Jerónimo
Amb la qual cosa no cessa d'ensenyar-nos fins a la fi que hem d'obeir als pares i anteposar la seva voluntat a la nostra. "Ve després, i hallólos adormits". Dorm el seu espírituasí com el seu cos. Venint el Senyor després de la seva oració i veient adormits als seus deixebles, increpa només a Pedro. "I diu a Pedro: Simón, tu dorms? Encara no has pogut vetllar una hora!", la qual cosa equival a: Tu, que no has pogut vetllar una hora, com pots menysprear la mort oferint morir amb mi? "Vetlleu i oreu, perquè no caigueu en la temptació", això és, negant-me.
Beda, in Marcum 4, 43
No diu: Oreu per a no ser temptats, perquè això és impossible per a la naturalesa humana, sinó perquè no caigueu en la temptació, és a dir, perquè la temptació no us venci.
Pseudo - Jerónimo
Es diu que entra en la temptació el que descura l'oració.
"L'esperit a la veritat està aviat; però la carn és flaca".
Teofilacto
Que és com si digués: El vostre esperit està aviat per a no negar-me i per això el prometeu, però la vostra carn és feble de tal mode, que entraríeu en la temptació si Déu no us donés força per l'oració.
Beda, in Marcum 4, 43
Aquí reprèn als temeraris que creuen poder aconseguir tot el que pensen; i la veritat és que, com més confiem en l'ardor del nostre esperit, més hem de témer la fragilitat de la nostra carn.
"Anés una altra vegada a orar, repetint les mateixes paraules".
Teofilacto
Per a provar amb aquesta segona oració que era veritablement home. "I havent tornat, els va trobar de nou adormits". No obstant això, els va retreure amb vehemència. "Perquè els seus ulls estaven carregats de somni, i no sabien què respondre-li". Tenint, doncs, en compte la nostra humana flaquesa, aprenguem a no prometre, estant carregats de somni, alguna cosa que per a nosaltres sigui impossible. Per això va tornar a repetir per tercera vegada la mateixa oració. "A la fi va venir per tercera vegada, i els va dir: Ea, dormiu i reposeu". No s'altera contra ells perquè ho hagin fet pitjor després dels seus retrets, sinó que els diu irònicament: "Dormiu i reposeu", perquè sabia que s'acostava ja el traïdor. I que va parlar amb ironia ho confirma el que segueix: "Ja n'hi ha prou: l'hora és arribada; i vegeu aquí que el Fill de l'Home serà lliurat en mans dels pecadors". En parlar-los així, venia a dir-los: Ara que l'enemic s'aproxima, és temps que dormiu. Després afegeix: "Aixequeu-vos d'aquí i anem, que ja el traïdor és a prop". I no li ho adverteix perquè fugin, sinó perquè surtin a l'encontre de l'enemic.
Sant Agustí, De consensu Evangelistarum 3, 4
O en un altre sentit: l'haver dit el Senyor: "Basta" després de "dormiu i reposeu" i d'afegir després: "L'hora és arribada, i vegeu aquí que el Fill de l'Home serà lliurat", fa veure que el Senyor va guardar un moment de silenci, després de les paraules "dormiu, reposeu", per a donar lloc al fet que descansessin, i va afegir després "l'hora és arribada", intercalant "Basta", és a dir, de descans.
Pseudo - Jerónimo
Els tres somnis dels deixebles signifiquen els tres morts que va ressuscitar el Senyor: el primer a la casa, el segon quan anava al sepulcre, i el tercer en el sepulcre; i les tres oracions del Senyor ens ensenyen a orar pel passat, el present i el futur.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.