Catena Aurea · els Pares de l'Església

Marc 3,1-5

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

Una altra vegada en dissabte va entrar Jesús en la sinagoga; i hallábase en ella un home que tenia seca una mà. I li estaven aguaitant si curaria en dia de dissabte, per a acusar-lo. I díjole a l'home que tenia seca la mà: "Posa't al mig"; i a ells els diu: "És lícit en dissabte el fer bé o malament, salvar la vida a una persona, o llevar-la-hi?" Mes ells callaven. Llavors Jesús, clavant en ells els seus ulls plens d'indignació, i deplorant la ceguedad del seu cor, diu a l'home: "Estén #aqueix mà": extendióla, i quedóle perfectament sana. (vv. 1-5)

Teofilacto

Després d'haver refutat als jueus, que havien acusat els deixebles d'haver refregat les espigues en dissabte, amb l'exemple de David, obra un miracle en dissabte per a conduir-los més a la veritat, manifestant que si és una obra caritativa fer miracles en dissabte per la salut dels homes, no és dolent el fer en igual dia el que és necessari al cos. Diu per tant: "Una altra vegada en dissabte va entrar Jesús en la sinagoga", etc.

Beda, in Marcum, 1, 14

Després que el Senyor va excusar amb un exemple irrefutable la transgressió del dissabte, que acusaven els seus deixebles, intenten ara calumniar-li a Aquest: es preparen per a acusar-ho de transgressió legal si cura en dissabte, i de cruel o inhumà si no cura.

"I díjole a l'home que tenia seca la mà: Posa't al mig".

Sant Joan Crisóstomo, homilia in Matthaeum, hom. 41

Fa que es posi al mig perquè temin, i veient-ho es compadeixin, i deposin la seva malícia.

Beda

I prevenint la calúmnia que havien preparat els jueus, els reprèn perquè amb la seva mala interpretació violaven els preceptes de la llei. "I a ells els diu: És lícit en dissabte fer bé o malament?" Els interroga d'aquesta manera, perquè jutjaven que ni fins i tot les bones obres havien de fer-se en dissabte, sent així que la llei manava abstenir-se de les dolentes, segons aquestes paraules: "No fareu obra servil en aquest dia" ( Lev 23,7), això és, el pecat. Perquè el que comet pecat, és serf del pecat. Aquesta pregunta: "fer bé o mal" ( Jn 8,34), és igual a la que afegeix després: "salvar o perdre la seva ànima". És a dir, curar o no a l'home sencer. No perquè Déu, summe bé, pugui ser autor de perdició per a nosaltres, sinó perquè, segons el costum de l'Escriptura, el no salvar a l'home és perdre'l. Mes si algun es pregunta per què el Senyor parla de la salvació de l'ànima quan curarà el cos, tingui present que l'ànima, a tenor de les Escriptures, es posa per l'home, com si es digués: éstas són les ànimes que van sortir de la cuixa de Jacob; o que feia aquells miracles per la salut de l'ànima, o que la mateixa cura de la mà significava la de l'ànima ( Ex 1,5).

Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 2, 35

Però potser es preguntarà, per què Sant Mateu diu que els mateixos van interrogar al Senyor si era lícit curar en dissabte, en tant que Sant Marcos afirma que ells van ser els preguntats pel Senyor en aquests termes: "És lícit en dissabte fer bé o malament?" S'ha d'entendre, doncs, que ells van ser els que van interrogar primer al Senyor si era lícit curar en dissabte i que veient el Senyor que la seva intenció era acusar-lo, va fer venir al mig al que havia de curar i va preguntar el que refereixen Sant Marcos i Sant Lluc. I llavors guardant ells silenci, va proposar la paràbola de l'ovella i va concloure dient que era lícit fer el bé en dissabte.

"Mes ells callaven", continua.

Pseudo-Crisóstomo, Vict. Ant. e Cat in Marc

Perquè sabien que havia de curar-ho del tot. "Llavors Jesús, clavant en ells els seus ulls plens d'indignació". El mirar-los amb indignació i entristir-se per la seva ceguedad convé a la humanitat que es va dignar prendre per nosaltres. Junta, doncs, el miracle a la paraula i amb ella sola cura a l'home. Prossegueix: "Extendióla, i quedóle perfectament sana". Amb tots aquests fets respon a les acusacions llançades contra els seus deixebles i manifesta que la seva vida existeix sobre la llei.

Beda

Considerat místicament, aquest home que tenia la mà seca representa al gènere humà infecund per al bé, però curat per la misericòrdia de Déu. La seva destra s'havia assecat en el nostre primer pare, quan va agafar el fruit de l'arbre vedat, i va ser curat amb el suc de les bones obres per la gràcia del Redemptor quan va tendir les seves mans innocents a l'arbre de la creu. I amb raó es presentava seca la mà en la sinagoga, perquè on és major el do de ciència és més greu el perill de falta inexcusable.

Pseudo-Jerónimo

O bé: representa als avars que podent donar, volen rebre, robar i no donar. A ells se'ls diu que estenguin les seves mans, això és, al qual roba se li diu que no robi, sinó que treballi fent el bé amb la seva mà perquè tingui amb què socórrer als indigents ( Ef 4).

Teofilacto

O bé: té seca la seva mà dreta el que no fa el que és recte; perquè des que la nostra mà s'empra en obres prohibides s'asseca per a les bones. Però es restablirà una altra vegada quan torni a la virtut. Per això diu el Senyor: Aixeca't (això és, del pecat) i posa't al mig i no s'estendrà a les obres petites ni a les supèrflues.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.