Marc 4,30-34
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
30-34
I prosseguia dient: "A quina cosa compararem fins i tot el regne de Déu? O amb quina paràbola li representarem? És com el granit de mostassa, que quan se sembra en la terra és la més petita entre les sements que hi ha en ella. Mes després de sembrat, puja i es fa major que tots els llegums, i tira branques tan grans, que els ocells del cel poden reposar sota la seva ombra". Amb moltes paràboles semblants a ésta els predicava la paraula de Déu, conforme a la capacitat dels oients. I no els parlava sense paràboles: la veritat és que a part li ho desxifrava tot als seus deixebles. (vv. 30-34)
I prosseguia dient: "A quina cosa compararem fins i tot el regne de Déu? O amb quina paràbola li representarem? És com el granit de mostassa, que quan se sembra en la terra és la més petita entre les sements que hi ha en ella. Mes després de sembrat, puja i es fa major que tots els llegums, i tira branques tan grans, que els ocells del cel poden reposar sota la seva ombra". Amb moltes paràboles semblants a ésta els predicava la paraula de Déu, conforme a la capacitat dels oients. I no els parlava sense paràboles: la veritat és que a part li ho desxifrava tot als seus deixebles. (vv. 30-34)
Glossa
Després de la paràbola de la fecunditat de la llavor de l'Evangeli, ens manifesta en una altra l'excel·lència de la doctrina evangèlica sobre totes les altres doctrines, dient: "A quina cosa compararem el regne de Déu?"
Teofilacto
Petitíssima és, és veritat, la paraula de la fe: Creu en Déu, i seràs salvo; però, predicada en la terra, de tal mode s'ha dilatat i augmentat, que els ocells del cel, això és, els homes contemplatius i de veritable enteniment, habitaven a la seva ombra. Quants savis, abandonant la saviesa dels gentils, han trobat el seu repòs en l'Evangeli anunciat! Per això, doncs, la predicació de la fe s'ha fet el més gran de tot.
Sant Joan Crisóstomo
I també perquè el que en breus paraules es va anunciar als homes, que és la saviesa entre els perfectes, diu més que tots els discursos possibles, ja que res hi ha més gran que aquesta veritat.
Teofilacto
Aquest arbre, doncs, ha tirat grans branques, sent una d'elles els Apòstols que va enviar a Roma, una altra els que va enviar a l'Índia, i altres els que va manar a diverses parts de la terra.
Sant Jerònim
O aquesta llavor roman petita pel temor, i es fa gran per la caritat, que és la major de tots els llegums. Perquè Déu és la caritat ( 1Jn, 4), i tota carn és com el fenc ( Is 4). Va fer, doncs, les branques de la misericòrdia i de la compassió, a l'ombra de la qual es delecten els pobres de Crist, com els ocells del cel.
Beda
Molts entenen que l'home que sembra és el Salvador, i altres que és el mateix home sembrant en el seu cor.
Sant Joan Crisóstomo, senar occ. set v. Cat. in Marc
Sant Marcos, que agrada de la brevetat, afegeix mostrant la naturalesa de les paràboles: "Amb moltes paràboles semblants a ésta els predicava", etc.
Teofilacto
Com les munions eren ignorants, les instruïa d'aquesta manera, amb explicacions senzilles. I per això afegeix: "I no els parlava sense paràboles", etc., per a fer que s'acostessin i preguntessin. "Bé és veritat, prossegueix, que a part li ho desxifrava tot als seus deixebles", és a dir, tot allò sobre què li preguntaven; si bé no tot en absolut, sinó el que no estava manifest.
Sant Jerònim
Ells eren dignes de sentir a part els misteris pel profund respecte que els inspirava la saviesa, estant com estaven en la solitud de les virtuts, lluny del tumult dels mals pensaments. Perquè és en el repòs on es percep la saviesa.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.