Marc 5,21-34
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
21-34
Havent passat Jesús una altra vegada amb el vaixell a l'oposada riba, va concórrer gran munió de gent a la seva trobada; i estant encara en la ribera de la mar, va venir a la recerca de l'un dels caps de la sinagoga, anomenat Jairo, el qual tan bon punt li va veure es va llançar als seus peus, i amb moltes instàncies li feia aquesta súplica: "La meva filla està als últims; veuen i posa sobre ella la teva mà perquè sani i viva". Fuése Jesús amb ell, i en el seu seguiment molt tropell de gent que li estrenyia. En això una dona, que patia flux de sang dotze anys feia, i havia sofert molt en mans de diversos metges, i gastat tota la seva hisenda sense el menor alleujament, abans ho passava pitjor, sentida la fama de Jesús, es va arribar per darrere entre la munió de gent, i va tocar la seva roba, dient amb si: "Com arribi a tocar el seu vestit, sanaré". En efecte, de sobte aquella deu de sang se li va assecar, i va percebre en el seu cos que estava ja curada de la seva malaltia. Al mateix temps Jesús, coneixent la virtut que havia sortit de si, tornat als circumstants, deia: "Qui ha tocat el meu vestit?" Al que responien els deixebles: "Estàs veient la gent que et comprimeix per tots costats, i dius: qui m'ha tocat?" Mas Jesús prosseguia mirant a tots costats per a distingir a la que havia fet això. Llavors la dona, sabent el que havia experimentat en si mateixa, medrosa i tremolant es va descobrir: i prostrant-se als seus peus, li va confessar tota la veritat. El llavors li va dir: "Filla, la teva fe t'ha curat; vés-te en pau, i queda lliure del teu mal". (vv. 21-34)
Havent passat Jesús una altra vegada amb el vaixell a l'oposada riba, va concórrer gran munió de gent a la seva trobada; i estant encara en la ribera de la mar, va venir a la recerca de l'un dels caps de la sinagoga, anomenat Jairo, el qual tan bon punt li va veure es va llançar als seus peus, i amb moltes instàncies li feia aquesta súplica: "La meva filla està als últims; veuen i posa sobre ella la teva mà perquè sani i viva". Fuése Jesús amb ell, i en el seu seguiment molt tropell de gent que li estrenyia. En això una dona, que patia flux de sang dotze anys feia, i havia sofert molt en mans de diversos metges, i gastat tota la seva hisenda sense el menor alleujament, abans ho passava pitjor, sentida la fama de Jesús, es va arribar per darrere entre la munió de gent, i va tocar la seva roba, dient amb si: "Com arribi a tocar el seu vestit, sanaré". En efecte, de sobte aquella deu de sang se li va assecar, i va percebre en el seu cos que estava ja curada de la seva malaltia. Al mateix temps Jesús, coneixent la virtut que havia sortit de si, tornat als circumstants, deia: "Qui ha tocat el meu vestit?" Al que responien els deixebles: "Estàs veient la gent que et comprimeix per tots costats, i dius: qui m'ha tocat?" Mas Jesús prosseguia mirant a tots costats per a distingir a la que havia fet això. Llavors la dona, sabent el que havia experimentat en si mateixa, medrosa i tremolant es va descobrir: i prostrant-se als seus peus, li va confessar tota la veritat. El llavors li va dir: "Filla, la teva fe t'ha curat; vés-te en pau, i queda lliure del teu mal". (vv. 21-34)
Teófilato
Després del miracle de l'endimoniat, va obrar el Senyor altre curant a la filla d'un dels caps de la sinagoga, el miracle de la qual cita l'evangelista en aquests termes: "Havent passat Jesús una altra vegada amb el vaixell a l'oposada riba", etc.
Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 2, 28
És d'observar que el que es diu de la filla del cap de la sinagoga el va fer Jesús quan va passar a la riba oposada. Però no consta si ho va fer de seguida, o si va trigar a fer-ho. És de creure, no obstant això, que va mediar algun temps, perquè d'una altra manera no hagués pogut celebrar-se abans a la seva casa el convit del qual parla Sant Mateu, i després del qual refereix l'esdevingut amb la filla d'aquest cap. Així, doncs, l'evangelista ha teixit la seva narració d'un mode tan ordenat, que el que ha succeït després el refereix després.
"Vi a la recerca del, continua, un dels caps de la sinagoga, anomenat Jairo".
Pseudo-Crisóstomo, vict. ant. e cat. in Marcum
Cita el nom a causa dels jueus contemporanis, perquè fos una prova del miracle. "El qual, segueix, tan bon punt li va veure es va llançar als seus peus, i amb moltes instàncies li feia aquesta súplica: La meva filla està en les últimes". Sant Mateu diu que el cap de la sinagoga anuncia a la seva filla morta, i Sant Marcos com molt greu, però després van venir a anunciar al cap de la sinagoga, amb qui havia d'anar el Senyor, que la jove havia mort. Sant Mateu, doncs, ve a dir el mateix, donant per abreujar com a morta a la qual consta que va reviure el Senyor.
Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 2, 28
Presa, doncs, en consideració no les paraules del pare, sinó la voluntat, que és molt més poderosa, perquè el que volia en realitat era que revisqués a la seva filla, creient que no podria trobar ja visqui a la que havia deixat moribunda.
Teofilacto
Aquest home es manifesta ple de fe, puix que va caure als peus de Jesús. Però no va manifestar tota la que convenia que tingués, puix que va demanar al Senyor que fos El mateix, bastant que li hagués dit: Vaig donar una paraula i sanarà la meva filla.
"Fos Jesús amb ell", etc. "I una dona que patia flux de sang", etc.
Sant Joan Crisóstomo, homilia in Matthaeum, hom. 31, 2
Aquesta dona, famosa i coneguda per tots, no s'atrevia pel mateix a acostar-se descaradament al Salvador, ni menys a posar-se davant del, perquè era impura segons la llei. Així que ho va tocar per darrere i no per davant, perquè ni a això s'atrevia. I no va tocar el vestit, sinó la seva franja, arribant a curar no per la franja, sinó pel seu pensament.
"Dient amb si, continua: Com arribi a tocar el seu vestit, sanaré".
Teofilacto
Aquesta dona, que esperava la seva curació amb només tocar la franja, estava certament plena de fe, i la va aconseguir per això. Prossegueix: "De sobte aquella deu de sang se li va assecar".
Pseudo-Crisóstomo, vict. ant. e cat. in Marcum
Aquells, doncs, que toquen per la fe a Crist, reben del les seves virtuts amb la bona voluntat que ve del. "Al mateix temps Jesús, coneixent la virtut que havia sortit de si, tornat als circumdants deia: Qui ha tocat el meu vestit?". Les virtuts del Salvador no surten del local i materialment, com si l'abandonessin d'algun mode, perquè, sent incorpóreas, quan salin per a comunicar-se a uns altres no abandonen a aquél de qui han sortit, com les ciències que es donen pel mestre als deixebles. Diu doncs: "Coneixent la virtut que havia sortit de si", per a donar-nos a entendre que la dona va rebre la salut, no sense que L'el conegués, sinó sabent-ho. No obstant això, preguntava: "Qui ha tocat el meu vestit?", perquè es manifesti aquella dona, es divulgui la seva fe, i no es perdi en l'oblit el benefici d'aquell miracle. "Al que responien els deixebles: Estàs veient la gent que et comprimeix per tots costats, i dius qui m'ha tocat?". El Senyor havia preguntat: Qui m'ha tocat?, és a dir, per la fe i el pensament, ja que, no aproximant-se a mi pel pensament i la fe, no em toquen les gents que m'oprimeixen.
"Mas Jesús prosseguia mirant a tots costats per a distingir la persona que havia fet això".
Teofilacto
Volia el Senyor posar de manifest a aquesta dona, primerament per a provar la seva fe, després per a suscitar en el cap de la sinagoga la confiança, amb la qual curaria la seva filla i, finalment, per a dissipar el temor de la dona, que temia perquè havia robat la salut. Per això diu: "Llavors la dona, sabent", etc.
Beda, in Marcum, 2,22
Heus aquí al que la pregunta del Senyor tendia al fet que confessés la dona la seva llarga infidelitat, la seva sobtada fe i la seva cura, amb el que ella mateixa es confirmava en la fe i donava exemple als altres. "El llavors li va dir: Filla, la teva fe t'ha salvat; vés-te en pau, i queda lliure del teu mal". No va dir, doncs, la teva fe et salvarà, sinó t'ha salvat, que és com si digués: des que vas creure vas ser curada.
Sant Joan Crisóstomo, vict. ant. e cat. in Marcum
Diu filla a la salvada per la fe, perquè la fe en Crist ens fa fills de Déu.
Teofilacto
Li va dir: "Vés-te en pau", és a dir, reposa, o camina i viu tranquil·la, perquè fins ara has estat en angoixa i turment.
Sant Joan Crisóstomo, homilia in Matthaeum, 31.
O li diu: Vés-te en pau, manant-la a la fi dels bons -perquè Déu mora en la pau-, per a fer-nos veure que no sols la va curar quant al cos, sinó també en la causa del seu mal, és a dir, en els seus pecats.
Sant Jerònim.
En sentit místic, Jairo, cap de la sinagoga, va venir després del referit, perquè, quan entre la plenitud de les nacions, llavors serà excepte tot Israel ( Rm 11,25). Jairo vol dir el que il·lumina o l'il·luminat , és a dir, el poble jueu, deposada l'ombra del sentit literal, il·lustrat i il·luminat en l'esperit, caient als peus de Crist, això és, humiliant-se davant l'encarnació de Jesús, prega per la seva filla, perquè el que viu per a si fa viure als altres. Així Abraham, i Moisès i Samuel, preguen pel poble mort i Jesús acull els seus precs.
Beda, Beda, in Marcum, 2, 22
Anant el Senyor a curar a la jove es veu oprimit per la munió, perquè donant consells saludables a la gent de la Judea, pes sobre L'el pecat dels pobles carnals. La dona abocant sang i curada pel Senyor és l'Església formada per la congregació de les gents, i el flux de sang ha d'entendre's com els pecats d'idolatria indignes de perdó i dels quals són delit de la carn i de la sang. Però mentre el Verb de Déu vol salvar a la Judea, la munió de les nacions es procura, amb esperança certa, de la salut preparada i promesa a uns altres.
Teofilacto
Per aquesta dona s'ha d'entendre la naturalesa humana, de la qual raja el pecat que ens mata, perquè ve, per dir-ho així, a vessar la sang del seu esperit. No va poder ser curada pels homes de ciència del món, això és, pels metges, ni per la llei, ni pels profetes. Però ho va ser immediatament quan va tocar la franja de Crist, és a dir, la seva carn. El que creï en el Fill de Déu encarnat és el que toca la franja dels seus vestits.
Beda, Beda, in Marcum, 2, 22
Una dona plena de fe toca al Senyor, i la munió l'oprimeix, perquè el que es veu aclaparat per les diverses heretgies o pels costums perversos, és venerat solament per la fidel Església catòlica. L'Església de les nacions ve darrere, ja que, no veient al Senyor present en la carn, arriba a la gràcia de la fe després que s'han complert els misteris de la seva Encarnació. I així, quan va merèixer versi lliure dels pecats per la participació dels sagraments, va assecar la font de la seva sang com pel contacte dels seus vestits. I el Senyor mirava al voltant seu per a veure a la que l'havia tocat, perquè jutja dignes de la seva mirada i de la seva misericòrdia a tots els que mereixen la salvació.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.