Catena Aurea · els Pares de l'Església

Marc 6,1-6

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

Partit d'aquí, es va anar a la seva pàtria; i li seguien els seus deixebles. Arribat el dissabte, va començar a ensenyar en la sinagoga; i molts dels oients, admirats de la seva saviesa, deien: "D'on treu Aquest totes aquestes coses? I quina saviesa és ésta que se li ha donat? I d'on tantes meravelles com obra? No és Aquest aquell artesà fill de María, germà de Santiago, i de José, i de Judes i de Simón? I les seves germanes no habiten aquí entre nosaltres?" I estaven escandalitzats del. Mas Jesús els deia: "Cert que cap Profeta està sense honor, sinó en la seva pàtria, a la seva casa i en la seva parentela". Per la qual cosa no podia obrar allí cap miracle. Va curar solament alguns pocs malalts, imposant-los les mans; i admirábase de la incredulitat d'aquelles gents. (vv. 1-6)

Teofilacto

Després dels miracles citats, torna el Senyor a la seva pàtria -no ignorant que li menysprearien- a fi que no poguessin dir després: Si haguessis vingut, haguéssim cregut en tu. Així diu: "Partit d'aquí, es va anar a la seva pàtria", etc.

Beda, in Marcum, 2,23

La seva pàtria era Natzaret, on havia nascut. Però quanta no seria la ceguedad dels nazarenos, que menyspreen, per només la notícia del seu naixement, al qual havien de reconèixer per Crist en les seves paraules i fets! "Arribat el dissabte -continua- va començar a ensenyar", etc. En la seva doctrina es tanca la seva saviesa, i el seu poder en les cures i miracles que feia.

"No és Aquest aquell artesà fill de María?"

Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 2,24

Sant Mateu diu que li deien el fill del fuster, i no és d'estranyar, havent pogut cridar-li de tots dos modes; perquè li creien fuster, per ser fill de fuster.

Pseudo - Jerónimo

Llámase, en efecte, a Jesús fill del fuster, però del Fuster que va fabricar l'aurora i el sol; això és, la primera i la segona Església, en figura de les quals van ser curades la dona i la noia.

Beda, in Marcum, 2, 23

Perquè encara que les coses humanes no hagin de comparar-se a les divines, queda íntegra, no obstant això, aquesta figura, perquè el Pare de Crist treballa pel foc i per l'Esperit.

I continua: "Germà de Santiago, i de José, i de Judes i de Simón; i les seves germanes, no habiten aquí entre nosaltres?". Ells testifiquen així que els germans de Jesús són allí amb El; però no veient en ells, com els heretges, a altres fills de José i de María, sinó a parents només del, als quals, segons el costum de l'Escriptura, es diu germans, com a Abraham i Lot ( Gén 13), sent Lot fill del germà d'Abraham. "I estaven escandalitzats del ." L'escàndol i l'error dels jueus és la nostra salvació i la condemnació dels heretges. Menyspreaven, doncs, al Senyor fins al punt d'anomenar-li fuster i fill del fuster. "Mas Jesús els deia -prossegueix-: Cert que cap Profeta està sense honor", etc. Que hagi estat anomenat Profeta el Senyor en l'Escriptura, el confirma el mateix Moisès, qui predient la seva futura Encarnación als fills d'Israel, va dir: "El teu Senyor Déu et suscitarà un profeta d'entre els teus germans" ( Dt 18,15). No solament El, que és el Senyor dels Profetes, sinó també Elías, Jeremies i els altres profetes, han estat menys considerats en la seva pàtria que als pobles estrangers; perquè és gairebé natural l'enveja entre els compatriotes, no considerant els fets d'un home, i recordant la fragilitat de la seva infància.

Pseudo - Jerónimo

Moltes vegades també acompanya el menyspreu al naixement, com el proven aquestes paraules: "Qui és aquest fill d'Isaïes?" ( 1Re 25,10), perquè el Senyor tria l'humil i allunya el que és elevat ( Sal 137,10).

Teofilacto

O que el Profeta tingui parents il·lustres, que són objecte de l'odi dels seus compatriotes, i per tant menyspreen al profeta. "I no podia fer allí cap miracle", etc. Les paraules no podia, han de traduir-se per no volia; i no volia, no perquè no pogués, sinó perquè ells eren incrèduls. Per tant, no fa miracles allí per compassió cap a ells, a fi que no es fessin dignes de major pena no creient els miracles que veiessin. O d'una altra manera: en els miracles és necessari el poder del qual els fa i la fe dels quals són objecte d'ells, la qual cosa faltava allí; pel que no va acceptar el Senyor el fer allí miracles.

"I admirábase -prossegueix- de la incredulitat d'aquelles gents".

Beda, in Marcum, 2, 23

No se sorprenia com d'una cosa no esperada i imprevista, ja que coneix totes les coses fins i tot abans de ser fetes; però coneixent fins al més secret dels cors, manifesta davant dels homes que se sorprèn del que vol que se sorprenguin els homes. I és bé de sorprendre per cert la ceguedad dels jueus, que ni van voler creure el que els seus profetes els deien de Crist, ni tampoc en El qual va néixer entre ells. En sentit místic, Jesús, menyspreat a la seva casa i en la seva pàtria, és Jesús menyspreat al poble jueu. Va fer allí alguns miracles, perquè no poguessin excusar-se del tot; però fa tots els dies majors miracles enmig de les nacions, no tant per la salut dels cossos, sinó per la de l'esperit dels homes.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.