Marc 7,1-13
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
01-13
Acercáronse a Jesús els fariseus i alguns dels escribes coneguts de Jerusalem. I havent observat que alguns dels seus deixebles menjaven amb mans immundes, això és, sense haver-les-hi rentat, li ho van vituperar. Perquè els fariseus, com tots els jueus, mai mengen sense rentar-se sovint les mans, seguint la tradició dels seus majors; i si han estat en la plaça, no es posen a menjar sense rentar-se primer: i observen (molt escrupolosament) moltes altres cerimònies, que han rebut per tradició, com les purificacions (o lavatorios) dels gots, de les gerres, dels utensilis de metall i dels llits. Preguntábanle, doncs, els escribes i fariseus: "Per quina raó els teus deixebles no es conformen amb la tradició dels antics, sinó que mengen sense rentar-se les mans?" Mas Jesús els va donar aquesta contestació: "Oh hipòcrites, bé va profetitzar de vosaltres Isaïes en el que va deixar escrit: Aquest poble m'honra amb els llavis; però el seu cor està bé lluny de mi. En va, doncs, m'honren, ensenyant doctrines i ordenances d'homes. Perquè vosaltres, deixant el manament de Déu, observeu amb escrupolositat la tradició dels homes en lavatorios de gerros i de gots, i en moltes altres coses semblants que feu". I añadíales: "Bellament destruís el precepte de Déu, per observar la vostra tradició. Perquè Moisès va dir: Honra al teu pare i a la teva mare (assistint-los en tot); i qui maleís al pare o a la mare mori sense remei. Vosaltres, al contrari, dieu: Si un diu al seu pare o a la seva mare qualsevol corbán, això és el do, que jo ofereixo a Déu per mi, cedirà en el teu profit, queda amb això desobligado de fer més en favor del seu pare o de la seva mare: abolint així la paraula de Déu per una tradició inventada per vosaltres mateixos; i a aquest tenor feu moltes altres coses". (vv. 1-13)
Acercáronse a Jesús els fariseus i alguns dels escribes coneguts de Jerusalem. I havent observat que alguns dels seus deixebles menjaven amb mans immundes, això és, sense haver-les-hi rentat, li ho van vituperar. Perquè els fariseus, com tots els jueus, mai mengen sense rentar-se sovint les mans, seguint la tradició dels seus majors; i si han estat en la plaça, no es posen a menjar sense rentar-se primer: i observen (molt escrupolosament) moltes altres cerimònies, que han rebut per tradició, com les purificacions (o lavatorios) dels gots, de les gerres, dels utensilis de metall i dels llits. Preguntábanle, doncs, els escribes i fariseus: "Per quina raó els teus deixebles no es conformen amb la tradició dels antics, sinó que mengen sense rentar-se les mans?" Mas Jesús els va donar aquesta contestació: "Oh hipòcrites, bé va profetitzar de vosaltres Isaïes en el que va deixar escrit: Aquest poble m'honra amb els llavis; però el seu cor està bé lluny de mi. En va, doncs, m'honren, ensenyant doctrines i ordenances d'homes. Perquè vosaltres, deixant el manament de Déu, observeu amb escrupolositat la tradició dels homes en lavatorios de gerros i de gots, i en moltes altres coses semblants que feu". I añadíales: "Bellament destruís el precepte de Déu, per observar la vostra tradició. Perquè Moisès va dir: Honra al teu pare i a la teva mare (assistint-los en tot); i qui maleís al pare o a la mare mori sense remei. Vosaltres, al contrari, dieu: Si un diu al seu pare o a la seva mare qualsevol corbán, això és el do, que jo ofereixo a Déu per mi, cedirà en el teu profit, queda amb això desobligado de fer més en favor del seu pare o de la seva mare: abolint així la paraula de Déu per una tradició inventada per vosaltres mateixos; i a aquest tenor feu moltes altres coses". (vv. 1-13)
Beda, in Marcum, 2, 29
Els homes de la terra de Genesaret, que semblaven menys instruïts, no vénen sols, sinó que porten els seus malalts al Senyor, per a poder si més no tocar la franja del seu vestit. Però els fariseus i escribes, que haguessin de ser els doctors del poble, acudeixen al Senyor, no per a buscar la salut, sinó per a promoure controvèrsies. "Acercáronse a Jesús els fariseus", etc.
Teofilacto
Els deixebles del Senyor, que havien après a fer només la virtut, menjaven sense haver-se rentat les mans; i volent els fariseus trobar un pretext, van aprofitar aquesta ocasió; i no els van retreure per transgressors de la llei, sinó per transgressors de les tradicions dels seus majors. "Perquè els fariseus, com tots els jueus, mai mengen sense rentar-se sovint les mans, seguint la tradició dels seus majors".
Beda, in Marcum, 2, 29
Havien rebut en un sentit material les paraules espirituals dels profetes, que es referien a la correcció de l'esperit i del cos, dient: "Renteu-vos i sigueu purs" ( Is 1,16); i: "Purifiqueu-vos els que porteu els gots del Senyor" ( Is 52,11), i observaven solament aquests preceptes rentant-se el cos. Per tant, és nècia la tradició de rentar-se diverses vegades per a menjar, havent-ho fet ja una vegada, i de no menjar res sense fer abans aquestes purificacions. Però és necessari per als quals desitgen participar del pa que baixa del cel, el purgar amb freqüència les seves obres amb almoines, llàgrimes i els altres fruits de justícia. Necessari és igualment purificar sota l'acció incessant dels bons pensaments i obres les taques que puguem contreure en les cures temporals dels negocis. Així, doncs, inútilment es renten les mans els jueus i es purifiquen exteriorment mentre no ho facin en la font del Salvador. En va purifiquen els seus gots, sent així que descuren el rentar les veritables taques dels seus cossos, això és, les de l'esperit.
"Preguntábanle, doncs, els escribes i fariseus: Per quina raó els teus deixebles no es conformen amb la tradició dels antics, sinó que mengen sense rentar-se les mans?".
Sant Jerònim, in Matthaeum, 15
Admirable ceguedad dels fariseus i escribes! Objecten al Fill de Déu, perquè no observen les tradicions i preceptes dels homes. La paraula llatina commune es posa aquí amb la significació d'immund. El poble jueu, considerant-se part de Déu, flama comunes uns certs plats que usen tots, com les ostres, la carn de porcs, les llebres i altres semblants.
Pseudo - Jerónimo
El Senyor destrueix l'udol dels superbs fariseus, com amb una arma de dos talls; això és, amb la increpació de Moisès i d'Isaïes, perquè vencem als repugnants heretges amb la paraula de l'Escriptura. "Mas Jesús -diu- els va donar aquesta resposta: Oh hipòcrites, bé va profetitzar de vosaltres Isaïes en el que va deixar escrit: Aquest poble m'honra amb els llavis; però el seu cor està bé lluny de mi".
Pseudo - Crisóstomo
Com no era de transgressió de la llei, sinó de les tradicions dels antics del que acusaven injustament els deixebles, els humilia anomenant-los hipòcrites, perquè recomanaven amb un cert respecte el que no convenia. Afegeix la paraula d'Isaïes com dirigida a ells, i que ve a dir: Així com aquells dels qui es diu que honren a Déu amb els llavis, però que tenen bé lluny de l'el seu cor, es vanen en va d'observar les regles de la pietat, no observant sinó les doctrines dels homes, així vosaltres, que abandoneu el mal interior que pot curar-se, acuseu els que respecten la justícia.
Pseudo - Jerónimo
La tradició farisaica de les taules i els gots ha de ser abandonada i oblidada, perquè moltes vegades les tradicions dels homes roben el seu lloc als preceptes de Déu. "Perquè vosaltres -continua- deixant el manament de Déu, observeu amb escrupolositat la tradició dels homes en lavatorios de gerros", etc.
Pseudo - Crisóstomo
Per a provar-los que no han guardat respecte a Déu per la tradició dels antics, que s'oposa a les Divines Escriptures, afegeix: "Perquè Moisès va dir: Honra al teu pare", etc.
Beda, in Marcum, 2, 29
El mode d'honrar -segons les Escriptures- no consisteix tant en les mostres que han de donar-se de respecte, quant en els tributs i presents que han de fer-se. "Honra -diu l'Apòstol- a les vídues que veritablement ho són" ( 1Tim 5,3).
Pseudo - Crisóstomo
Existint, doncs, aquesta llei divina, i seguint als ministres transgressors d'ella, violeu vosaltres per lleu causa el precepte diví, observant la tradició dels antics. "Vosaltres, al contrari, dieu: Si un diu al seu pare o a la seva mare qualsevol Korbán"; és a dir, el do, que jo ofereixi a Déu per mi no podrà ser usat en el teu profit, quedarà lliure dels preceptes donats abans. "Queda amb això desobligado de fer més a favor del seu pare", etc.
Teofilacto
Volent els fariseus menjar-se les ofrenes, havien instruït als fills, quan tenien alguns diners, perquè, si li ho demanaven els seus pares, els contestessin: Korbán; això és, el do que em demaneu li ho vaig oferir ja al Senyor. Amb això evitarien que tornessin a demanar-los l'ofert al Senyor en profit de la salut dels mateixos pares. D'aquesta manera enganyaven els fills, i els induïen a faltar als seus pares, per a poder ells devorar les ofrenes. Això és el que el Senyor els retreu, perquè infringien la llei divina pel lucre. "Abolint així -diu- la paraula de Déu per una tradició", etc. "I a aquest tenor feu moltes altres coses"; és a dir, infringiu els preceptes de Déu, i observeu les tradicions dels homes.
Pseudo-Crisóstomo
Es pot dir també que els fariseus ensenyaven als joves que, si algun feia ofrenes a Déu per les faltes comeses contra el pare o la mare, quedava immune, ja que donava a Déu el que es deu al pare; i d'aquesta manera impedien que anessin honrats els pares.
Beda, in Marcum, 2, 29
En bons termes això significa: L'ofrena que faig t'aprofitarà. Obligueu -diu- als fills al fet que diguin als seus pares: El que havia d'oferir a Déu ho empro en el vostre aliment; que us serveixi, oh pares, de profit. És com si diguessin: Això no us aprofitarà. D'aquesta manera, tement rebre el que veien destinat a Déu, preferien passar una vida miserable a menjar el consagrat al Senyor.
Pseudo-Jerónimo
En sentit místic, el menjar els deixebles sense haver-se rentat les mans, significa la futura comunió de les nacions. I l'ablució i la purificació farisaica és estèril, en tant que la comunicació apostòlica sense ablució estén les seves branques fins a la mar.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.