Marc 8,10-21
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
10-21
I immediatament embarcant-se amb els seus deixebles, va passar al territori de Dalmanutá, on van sortir els fariseus, i van començar a disputar amb El, demanant-li, amb la finalitat de temptar-li, que fes algun prodigi del cel. Mas Jesús, llançant un sospir de l'íntim del cor, va dir: "Per què demanarà aquesta raça d'homes un prodigi? En veritat us dic que a #aqueix gent no se li donarà el prodigi". I deixant-los, es va embarcar una altra vegada, passant a la ribera oposada. Habíanse oblidat els deixebles de fer provisió de pa, ni tenien més que un sol pa aconsegueixo en la barca. I Jesús els amonestava dient: "Estigueu alerta, i guardeu-vos del llevat dels fariseus, i del llevat d'Herodes". Mes ells discorrent entre si es deien un a l'altre: "En veritat que no hem pres pa". La qual cosa, havent-ho conegut Jesús els va dir: "Què camineu discorrent sobre que no teniu pa? Encara esteu sense coneixement ni intel·ligència! Encara està enfosquit el vostre cor! Tindreu sempre els ulls sense veure i les oïdes sense percebre! Ni us recordeu ja de quan vaig repartir cinc pans entre cinc mil homes: Quants cistells plens de les sobres vau recollir llavors?" Dícenle: "dotze". "Perquè quan jo vaig dividir set pans entre quatre mil, quantes espuertas vau treure dels fragments?" Dícenle: "Set". "I com és, els va afegir, que encara no enteneu el que us deia?" (vv. 10-21)
I immediatament embarcant-se amb els seus deixebles, va passar al territori de Dalmanutá, on van sortir els fariseus, i van començar a disputar amb El, demanant-li, amb la finalitat de temptar-li, que fes algun prodigi del cel. Mas Jesús, llançant un sospir de l'íntim del cor, va dir: "Per què demanarà aquesta raça d'homes un prodigi? En veritat us dic que a #aqueix gent no se li donarà el prodigi". I deixant-los, es va embarcar una altra vegada, passant a la ribera oposada. Habíanse oblidat els deixebles de fer provisió de pa, ni tenien més que un sol pa aconsegueixo en la barca. I Jesús els amonestava dient: "Estigueu alerta, i guardeu-vos del llevat dels fariseus, i del llevat d'Herodes". Mes ells discorrent entre si es deien un a l'altre: "En veritat que no hem pres pa". La qual cosa, havent-ho conegut Jesús els va dir: "Què camineu discorrent sobre que no teniu pa? Encara esteu sense coneixement ni intel·ligència! Encara està enfosquit el vostre cor! Tindreu sempre els ulls sense veure i les oïdes sense percebre! Ni us recordeu ja de quan vaig repartir cinc pans entre cinc mil homes: Quants cistells plens de les sobres vau recollir llavors?" Dícenle: "dotze". "Perquè quan jo vaig dividir set pans entre quatre mil, quantes espuertas vau treure dels fragments?" Dícenle: "Set". "I com és, els va afegir, que encara no enteneu el que us deia?" (vv. 10-21)
Teofilacto
Després que el Senyor va obrar el miracle dels pans, es va anar immediatament a un altre lloc, a fi que la munió no el prengués per a fer-ho rei. "I immediatament -diu- embarcant-se amb els seus deixebles, va passar al territori de Dalmanuta".
Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 2, 51
Es llegeix a Sant Mateu (15,39) que va ser al territori de Magedan; però no es pot dubtar que sigui el mateix lloc amb tots dos noms, ja que la major part dels còdexs, també segons Sant Marcos, no diuen sinó Magedan.
"Van sortir els fariseus, i van començar a disputar amb El, demanant-li, amb la finalitat de temptar-li, que fes algun prodigi del cel".
Beda, in Marcum, 2, 33
Els fariseus li demanen certament un prodigi del cel perquè, com havia afartat per segona vegada amb pocs pans a molts milers d'homes, renovi ara a imitació de Moisès el miracle del mannà fent-lo caure del cel sobretot el país per a alimentar a tot el poble. D'aquesta petició parla Sant Joan en el seu Evangeli dient: "Perquè quin miracle fas tu perquè nosaltres vegem i creguem? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, segons està escrit: Dióles a menjar pa del cel" ( Jn 6,30-31).
Teofilacto
O bé volen que el prodigi que demanen del cel sigui que faci parar al sol i a la lluna, que caigui calamarsa i que canviï l'aire, perquè creien que, animat per l'esperit de Beelzebub, no podia fer prodigis del cel, sinó solament de la terra.
Beda, in Marcum, 2, 33
Així com havia donat gràcies al donar menjar a la munió creient, així gemega ara per la petició insensata dels fariseus. Perquè abraçant en el seu afecte a tota la humanitat, així com es complau amb la salvació dels homes, així també es conduele dels seus errors. "Mas Jesús -continua- llançant un sospir de l'íntim del cor, va dir: Per què demanarà aquesta raça d'homes un prodigi? En veritat us dic que a #aqueix gent no se li donarà el prodigi". Aquesta negació és conforme al Salm 88 (v. 36): "Una vegada per sempre vaig jurar pel meu sant nom, que no faltaré al que he promès a David".
Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 2, 51
No ha de cridar l'atenció que no digui Sant Marcos que va respondre als que demanaven un prodigi del cel el mateix que Sant Mateu de Jonás, i que es limiti a dir que va contestar el Senyor: "Mes no se li donarà el prodigi que demana" ( Mt 12,39). Això és, el prodigi tal qual ho demanen, perquè omet dir de Jonás el que refereix Sant Mateu.
Teofilacto
No els atén el Senyor, perquè serà un altre el temps dels prodigis del cel, a saber, quan amb el segon adveniment es commoguin les potestats dels cels, i s'apagui la llum de la lluna. En el temps del primer adveniment no hi ha res semblant, que tot en ell està ple de mansuetud.
Beda, in Marcum, 2, 33
No havia d'obrar-se un prodigi del cel per a la generació dels quals temptaven al Senyor. Però es manifestarà #aqueix prodigi a la dels quals busquen al Senyor, quan pugi al cel a vista dels seus apòstols.
"I deixant-los -prossegueix- es va embarcar una altra vegada, passant a la ribera oposada".
Teofilacto
El Senyor acomiada com a incorregibles als fariseus, perquè s'ha d'insistir on hi ha esperança de correcció; però no on no n'hi ha.
"Habíanse oblidat els deixebles de fer provisió de pa, ni tenien més que un sol pa amb si", etc.
Beda, in Marcum, 2, 33
Però com no tenien pa, preguntarà algun, quan van pujar a la barca immediatament després d'haver omplert d'ell set espuertas? Però l'Escriptura ens atesta que es van oblidar de portar-ho amb si ( Mt 16), indici de la poca cura que tenien dels seus cossos, quan no pensaven a proveir a la seva primera necessitat, ocupats solament en el pensament de seguir al seu Senyor.
Teofilacto
Es van oblidar els deixebles d'agafar el pa, perquè així, represos per Crist, es farien millors i arribarien a conèixer el seu poder. "I Jesús -prossegueix- els amonestava dient: Estigueu alerta; i guardeu-vos del llevat dels fariseus i del llevat d'Herodes".
Pseudo-Crisóstomo, vict. ant. e cat. in Marcum
Sant Mateu diu: Del llevat dels fariseus i saduceus ( Mt 16,6); Sant Marcos dels fariseus i d'Herodes; i Sant Lluc (12,1) dels fariseus solament. Els tres Evangelistes nomenen els fariseus com als principals, però Sant Mateu i Sant Marcos els ajunten amb els saduceus i amb Herodes, esmentant convenientment a éste Sant Marcos; i deixant Sant Mateu als herodians per al suplement de la seva narració. Parlant així, instrueix gradualment als seus deixebles en el sentit i fi de les seves paraules.
Teofilacto
Diu llevat dels fariseus i herodians a la seva doctrina pel nociva, fàcil de corrompre's i plena de l'antiga malícia: els herodians eren els doctors que deien que Herodes era Crist.
Beda, in Marcum, 2, 33
O bé: el llevat dels fariseus és el posposar els decrets de la llei divina a les tradicions dels homes; predicar la llei amb les paraules, i impugnar-la amb els fets; temptar al Senyor i no creure en la seva doctrina ni en les seves obres. El llevat d'Herodes és l'adulteri, l'homicidi, la temeritat del jurament, la hipocresia i l'odi a Crist i al seu precursor.
Teofilacto
Els mateixos deixebles van creure que el Senyor parlava del llevat del pa. "Mes ells discorrent entre si es deien un a l'altre: En veritat que no hem pres pa". Però parlaven així perquè no comprenien el poder de Crist, que podia fer pa amb res, i per això els reprèn el Senyor. "La qual cosa havent-ho conegut Jesús, els va dir: Què camineu discorrent sobre que no teniu pa?"
Beda, in Marcum, 2, 33
Amb el precepte: "Guardeu-vos del llevat dels fariseus i del llevat d'Herodes", els ensenya el Senyor el que signifiquen els cinc i els set pans, que els recorda en les següents paraules: "Ni us recordeu ja de quan vaig repartir cinc pans?" etc. Si, doncs, el llevat predit significa les tradicions perverses, per què l'aliment que va donar el Senyor al poble no haurà de significar la veritable doctrina?
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.