Catena Aurea · els Pares de l'Església

Marc 8,27-33

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

Des d'allí va partir Jesús amb els seus deixebles pels llogarets comarcans de Cesarea de Filip, i en el camí els va fer aquesta pregunta: "Qui diuen que sóc jo?" Respondiéronle: "Qui diu que Juan Bautista, qui Elías, i altres, en fi, que ets com un dels antics profetes". Díceles llavors: "I vosaltres, qui dieu que sóc jo?" Pedro, responent per tots, li diu: "Tu ets el Crist". I els va prohibir rigorosament el dir això de l'a cap (fins que fos l'ocasió de publicar-ho). I va començar a declarar-los com convenia que el Fill de l'home patís molt, i fos rebutjat pels ancians, i pels prínceps dels sacerdots, i pels escribes, i que fos mort, i que ressuscités als tres dies. I parlava d'això molt clarament. Pedro llavors, prenent-li a part, va començar a reprendre-li respectuosament. Però Jesús, tornat contra ell, va respondre asprament a Pedro, dient: "Enrere, Satanàs, perquè no t'assaboreixes en les coses de Déu, sinó en les dels homes". (vv. 27-33)

Teofilacto

Després que va portar als seus deixebles lluny dels jueus, els pregunta sobre sí mateix, perquè sense por dels jueus li responguin la veritat. "Des d'allí -diu- va partir Jesús amb els seus deixebles pels llogarets pròxims de Cesarea de Filip".

Sant Jerònim super Mat. cap. 16

Aquest Filip va ser germà d'Herodes, del qual parlem abans, i que en honor de Tiberi César, va cridar Cesarea de Filip al poble que porta avui el nom de Paneas.

"I en el camí els va fer aquesta pregunta: Qui diuen els homes que sóc jo?"

Pseudo-Crisóstomo, vict. ant. e cat. in Marcum

Pregunta, encara que ho sap, perquè convenia que els deixebles en algun moment parlessin del millor que les gents.

Beda, in Marcum, 2, 35

Els pregunta primerament com pensaven els homes per a examinar després la fe dels mateixos deixebles, perquè d'una altra manera, podia fundar-se la seva confessió en l'opinió de la gent.

"Respondiéronle: Uns diuen que Juan Bautista, uns altres que Elías, i altres, en fi, que ets un dels antics profetes".

Teofilacto

Molts creien que Sant Joan havia ressuscitat d'entre els morts, entre ells Herodes, i que després de la seva resurrecció havia obrat miracles. Després d'haver-los preguntat l'opinió dels altres, els pregunta la seva, com es veu per les següents paraules: "Díceles llavors: I vosaltres, qui dieu que sóc jo?".

Sant Joan Crisóstomo, homilia in Matthaeum, hom. 54, 1

Pels mateixos termes de la pregunta els indueix a formar un concepte millor i més elevat del, separant-los de les multituds. La resposta del cap dels deixebles, autoritat dels apòstols, va anar en nom de tots la següent: "Pedro, responent, li diu: Tu ets el Crist".

Teofilacto

Confessa que L'era Crist, anunciat pels profetes. Però Sant Marcos passa per alt el que va contestar el Senyor a la confessió de Pedro i els termes en què li va declarar benaurat, perquè així no sembla que tracta d'adular al seu mestre. Sant Mateu, no obstant això, ho refereix clara i planament.

Origenes, in Matthaeum, tom. 12,15

O bé: Sant Marcos i Sant Lluc no van concloure la resposta de Sant Pere Tu ets Crist amb les paraules que va recollir Sant Mateu: Fill de Déu viu ( Mt 16,16), per la qual cosa no van escriure la confessió completa.

"I els va prohibir rigorosament el dir això", etc.

Teofilacto

Volia, doncs, ocultar la seva glòria, perquè els que poguessin escandalitzar-se per això no mereixessin major pena.

Sant Joan Crisóstomo

O per a infondre en ells una fe pura després de realitzat l'escàndol de la creu. Després de la Passió, i poc abans de l'Ascensió, els va dir: "Aneu i ensenyeu a totes les gents" ( Mt 28,19).

Teofilacto

Després que va acceptar el Senyor la confessió dels deixebles, que li deien el veritable Déu, els revela el misteri de la Creu. "I va començar a declarar-los com convenia que el Fill de l'home patís", etc. I els parla amb tota claredat, és a dir, de la futura passió. No entenien encara els deixebles l'ordre de la veritat, ni podien comprendre la resurrecció, jutjant que era millor no patís.

Sant Joan Crisóstomo, vict. ant. e cat. in Marcum

Els va parlar així el Senyor en aquesta ocasió, per a fer-los veure que convenia hi hagués testimonis que després de la seva creu i de la seva resurrecció el prediquessin. De nou el fogós Pedro s'atreveix només entre tots a qüestionar. "Pedro llavors, prenent-ho a part, va començar a reprendre-li dient-li: Sé propici per a tu, Senyor; mes això no succeirà".

Beda

Va dir això mogut pel seu afecte i bon desitjo, com si volgués dir: Això no pot ser, i les meves oïdes es resisteixen a sentir que el Fill de Déu ha de ser mort.

Sant Joan Crisóstomo, in Matthaeum. hom. 55, 1

Com és, doncs, que gaudint d'una revelació de Déu, va caure tan aviat Sant Pere i va perdre la seva estabilitat? Però direm que no és d'admirar que ignorés això, no havent rebut revelació sobre la passió. Sabia per revelació que Crist era Fill de Déu viu però encara no li havia estat revelat el misteri de la creu i de la resurrecció. Per a manifestar, doncs, que convenia que L'arribés a la passió, va increpar a Pedro. "Però Jesús, tornat contra ell -prossegueix-, i mirant als seus deixebles, va respondre asprament a Pedro, dient: "Enrere, Satanàs" etc.

Teofilacto

Volent manifestar el Senyor que era necessària la seva passió per a la salvació dels homes, i que només Satanàs s'oposava a ella perquè no se salvés el gènere humà, va cridar Satanàs a Pedro, coneixent l'oposició d'éste a la seva passió, i que era el seu adversari, ja que Satanàs significa adversari.

Pseudo-Crisóstomo, vict. ant. e cat. in Marcum

No va dir al dimoni que el temptava: "Enrere", sinó a Sant Pere, donant-li a entendre que ho seguís i que no s'oposés a fi de la seva voluntària passió. "Perquè no saps les coses de Déu -diu- sinó les dels homes".

Teofilacto

Pedro no coneixia més que el que és humà, ja que els seus afectes eren carnals, i per tant volia el descans per al Senyor i no la crucifixió.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.