Marc 8,34-39
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
34-39
Després, convocant al poble amb els seus deixebles, els va dir: "Si algun vol venir darrere de mi, negui's a si mateix i carregui amb la seva creu i segueixi'm. Perquè qui volgués salvar la seva vida a costa de la seva fe, la perdrà (per sempre); mes qui perdés la seva vida per amor de mi i de l'Evangeli, la posarà en excepte (eternament). Per cert, de què li servirà a un home el guanyar el món sencer si perd la seva ànima? I una vegada perduda, per què canvi podrà rescatar-la? Això és que qui s'avergonyís de mi i de la meva doctrina enmig d'aquesta nació adúltera i pecadora, igualment s'avergonyirà d'ell el Fill de l'home quan vingui en la glòria del seu Pare acompanyat dels sants àngels". I els va afegir: "En veritat us dic que alguns dels que aquí estan no han de morir sense que vegin l'arribada del regne de Déu, o al Fill de l'home en la seva majestat". (vv. 34-39)
Teofilacto
Després, convocant al poble amb els seus deixebles, els va dir: "Si algun vol venir darrere de mi, negui's a si mateix i carregui amb la seva creu i segueixi'm. Perquè qui volgués salvar la seva vida a costa de la seva fe, la perdrà (per sempre); mes qui perdés la seva vida per amor de mi i de l'Evangeli, la posarà en excepte (eternament). Per cert, de què li servirà a un home el guanyar el món sencer si perd la seva ànima? I una vegada perduda, per què canvi podrà rescatar-la? Això és que qui s'avergonyís de mi i de la meva doctrina enmig d'aquesta nació adúltera i pecadora, igualment s'avergonyirà d'ell el Fill de l'home quan vingui en la glòria del seu Pare acompanyat dels sants àngels". I els va afegir: "En veritat us dic que alguns dels que aquí estan no han de morir sense que vegin l'arribada del regne de Déu, o al Fill de l'home en la seva majestat". (vv. 34-39)
Beda, in Marcum 2,36
Després de manifestar als seus deixebles el misteri de la seva passió i resurrecció, els exhorta alhora que a la multitud a seguir l'exemple de la seva passió. "Després -continua- convocant al poble amb els seus deixebles, els va dir: Si algun vol venir darrere de mi, negui's a si mateix".
Sant Joan Crisóstomo, hom. in Matthaeum 55,1
Que és com si digués a Sant Pere: Tu em retreus que vulgui sofrir la passió, però jo et dic que no sols és perjudicial l'impedir que jo la sofreixi, sinó que tu mateix no podràs salvar-te més que sofrint. "Si algun vol venir -prossegueix- darrere de mi", això és: Us crido a béns que tots han de voler, i no a mals ni a res nociu com penseu. El que usa de violència no aconsegueix sovint el que desitja, però el que deixa a la seva oïdora llibertat d'elecció, l'atreu més al seu propòsit. Renúncia, doncs, a si mateix el que no s'aferra al seu cos, sofrint amb paciència la flagel·lació o un altre turment semblant.
Teofilacto
Perquè així com el que renúncia a un altre, al seu germà per exemple, o al seu pare, no s'inquieta, ni s'altera, perquè se'ls faci mal, o perquè morin, així nosaltres hem de renunciar al nostre cos, de manera que no ens inquietem dels seus sofriments en general.
Sant Joan Crisóstomo
No diu que ens dispensem del càstig sinó, la qual cosa és molt més, que renunciem a nosaltres mateixos, com si no tinguéssim res de comú amb nosaltres i com si, en trobar-nos en un perill, es tractés d'un altre. I això és perdonar-se a si mateix, perquè són benèvols els pares amb els seus fills, quan els lliuren als seus mestres prevenint-los que els corregeixin les seves faltes. I ens diu fins a on ha de portar la nostra abnegació en aquestes paraules: "I carregui amb la seva creu". Això equival a dir: fins a la mort més afrontosa.
Teofilacto
Perquè es mirava llavors com a afrontosa la creu, ja que es posava en ella als malfactors.
Pseudo-Jerónimo
O d'una altra manera: així com l'expert pilot, preveient en la calma la tempestat, vol tenir preparats als seus mariners, així el Senyor diu: "Si algun vol venir darrere de mi, negui's a si mateix", etc.
Beda
Renunciem a nosaltres mateixos quan, renunciant a la nostra antiga vida, ens esforcem per aconseguir l'ideal que ens ofereix la nostra vocació. Portem, doncs, la nostra creu, mortificant al cos amb l'abstinència, o a l'ànima amb la compassió dels mals aliens.
Teofilacto
Però perquè després de prendre la creu convé que aconseguim una altra virtut, diu: "I segueixi'm".
Sant Joan Crisóstomo in Matthaeum, hom. 55, 2
Diu això perquè pot succeir que alguns dels que sofreixen no segueixin a Crist, la qual cosa esdevé quan no se sofreix per El. Segueix a Crist qui va darrere de l'i es conforma amb la seva mort, menyspreant als prínceps i a les potestats, sota les quals pecava abans de la vinguda de Crist. "Perquè qui volgués salvar -diu- la seva vida, la perdrà; mes qui perdés la seva vida", etc. Que és com si digués: Us mano això per la meva misericòrdia cap a vosaltres, perquè el que no corregeix al seu fill ho perd, i li salva el que ho corregeix. És convenient, doncs, que estiguem sempre preparats per a la mort, perquè, si el que està preparat per a ella és el millor soldat en les batalles materials, no obstant això que no ha de poder ressuscitar, molt més ho serà el que estigui preparat per a ella en els combats espirituals, tenint tanta seguretat en què ha de ressuscitar i salvar-se en perdre la vida.
Sant Joan Crisóstomo in Matthaeum, hom. 55,3
Perquè després d'haver dit: "perquè qui volgués salvar la seva vida la perdrà", perquè no s'estimin iguals aquesta pèrdua i aquella salvació afegeix: "Per cert de què li servirà a l'home", etc. Com si digués: No se salva qui evita els perills de la creu, perquè encara que en aquesta vida arribés a conquistar el món sencer, quin hauria guanyat perdent la seva ànima? Per ventura té una altra ànima per a donar-la per la seva? Podem canviar la nostra casa per diners, però si perdem la nostra ànima, no podem donar una altra en canvi. Diu, doncs, el Senyor prudentment: "Per cert de què li servirà a l'home", etc. Perquè per la nostra salvació va donar en canvi Déu la preciosa sang de Jesucrist.
Remigio
Per l'ànima s'ha d'entendre aquí la vida present, no la substància mateixa de l'ànima.
Beda, in Marcum 2,36
O bé es refereixen aquestes paraules del Senyor al sacrifici al fet que hem de sotmetre'ns en temps de persecució, ja que en el de pau hem d'infringir els apetits terrenys. Això és el que dóna a entendre quan diu: "De què li servirà a un home el guanyar el món sencer?". I com la vergonya impedeix a la major part dels homes que diguin el que ha vist la seva ànima en la seva rectitud, afegeix: "Això és que qui s'avergonyís de mi", etc.
Teofilacto
No és suficient la fe que se dóna només en l'ànima, ja que exigeix el Senyor que la confessi la boca: que, així com se santifica l'ànima per la fe, se santifica el cos per la confessió.
Pseudo-Crisóstomo, vict. ant. e cat. in Marcum
El que ha après això se sotmet amb ardor a confessar sense vergonya a Crist. Flama adúltera a la generació que ha abandonat a Déu, veritable espòs de l'ànima, i pecadora, perquè no ha seguit la doctrina de Crist, sotmetent-se al jou del dimoni i rebent la llavor de la impietat. Qui negués, doncs, el domini de Crist i la paraula de Déu, revelada en l'Evangeli, rebrà el càstig digne de la impietat, sentint en la segona vinguda aquestes paraules: "No et conec" ( Mt 7,23).
Teofilacto
El que confessés que Jesucrist és Déu, serà també confessat per El, no aquí, on va aparèixer pobre i miserable, sinó en la glòria, enmig de la multitud dels àngels.
Sant Gregori Magno, homilia in Evangelia, 32
Hi ha qui confessa a Crist, perquè es troba entre cristians. Però si el nom de Crist avui no fos tan glorificat, no tindria la Santa Església a molts dels quals sembla que professen la seva doctrina. No basta, per tant, aquesta confessió per a provar la fe, per la qual ningú ha d'avergonyir-se. En temps de pau hi ha una altra cosa que ens manifesta a nosaltres mateixos com ara som. Ens ruboritza moltes vegades el que ens menyspreï el proïsme i menyspreem tolerar les injúries. Si potser ens indisposem amb algun, ens vam avergonyir de fer els primers passos per a la reconciliació, perquè el nostre cor, veritablement carnal, buscant la glòria d'aquesta vida, rebutja la humilitat.
Teofilacto
Volent manifestar que no prometia en va quan va parlar de la seva glòria, afegeix: "En veritat us dic que alguns dels que aquí estan", etc., que és com si digués: alguns, això és, Pedro, Santiago i Juan, no moriran fins que els mostri en la transfiguració quanta glòria ha d'acompanyar-me en la meva segona vinguda. La transfiguració no era, doncs, una altra cosa sinó la profecia de la segona vinguda, en la qual brillaran el mateix Crist i els sants.
Beda, in Marcum 3,36
Per una piadosa providència succeeix que la contemplació per un moment d'una aquesta permanent, ens fa suportar millor l'adversitat.
Sant Joan Crisóstomo, hom. in Matthaeum 56,1
No va declarar els noms dels quals havien de pujar amb L'a el Tabor, per a no despertar en els altres deixebles un sentiment humà. Els fa, no obstant això, aquesta predicció, a fi de fer-los més dòcils en el que a aquesta contemplació es refereix.
Beda
O bé: el regne de Déu és l'Església present. Alguns dels deixebles no havien de morir en tant que no veiessin fundada i elevada l'Església contra la glòria del món, perquè calia prometre alguna cosa de la present vida als deixebles fins i tot maldestres, a fi de fer-los més fortes per a l'avenir.
Pseudo-Crisóstomo, orig in Matthaeum tom 12,33,35
En sentit místic, Crist és la vida i el diable la mort. Mor el que persevera en el pecat. I tot home prova del pa de la mort o de la vida, segons són bones o dolentes les doctrines que professa. I certament que el menor malament és veure la mort, perquè és major el provar-la, pitjor el seguir-la, i molt pitjor encara el sotmetre's a ella.