Marc 9,29-36
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
29-36
I havent marxat d'allí, van travessar la Galilea; i no volia donar-se a conèixer a ningú. Entretant anava instruint als seus deixebles i els deia: "El Fill de l'home serà lliurat en mans dels homes, i li donaran la mort, i després de mort ressuscitarà al tercer dia". Ells però no comprenien com podia ser això que els deia, ni s'atrevien a preguntar-li-ho. En això van arribar a Cafarnaúm; i, estant ja a casa, els va preguntar: "De què anàveu tractant en el camí?" Mes ells callaven; i és que havien tingut en el camí una disputa entre si sobre qui d'ells era el major de tots. Llavors Jesús asseient-se va cridar als dotze, i els va dir: "Si algun pretén ser el primer, faci's l'últim de tots i el serf de tots". I agafant a un nen li va posar enmig d'ells, i després d'abraçar-li díjoles: "Qualsevol que acollís a un d'éstos per amor meu, a mi m'acull; i qualsevol que a mi rebés no tant m'acull a mi, com al que a mi m'ha enviat". (vv. 29-36)
I havent marxat d'allí, van travessar la Galilea; i no volia donar-se a conèixer a ningú. Entretant anava instruint als seus deixebles i els deia: "El Fill de l'home serà lliurat en mans dels homes, i li donaran la mort, i després de mort ressuscitarà al tercer dia". Ells però no comprenien com podia ser això que els deia, ni s'atrevien a preguntar-li-ho. En això van arribar a Cafarnaúm; i, estant ja a casa, els va preguntar: "De què anàveu tractant en el camí?" Mes ells callaven; i és que havien tingut en el camí una disputa entre si sobre qui d'ells era el major de tots. Llavors Jesús asseient-se va cridar als dotze, i els va dir: "Si algun pretén ser el primer, faci's l'últim de tots i el serf de tots". I agafant a un nen li va posar enmig d'ells, i després d'abraçar-li díjoles: "Qualsevol que acollís a un d'éstos per amor meu, a mi m'acull; i qualsevol que a mi rebés no tant m'acull a mi, com al que a mi m'ha enviat". (vv. 29-36)
Teofilacto
Després d'aquests miracles parla el Senyor de la seva Passió, perquè no es cregués que anava a patir contra la seva voluntat. "I havent marxat d'allí, diu, van travessar la Galilea; i els deia: El Fill de l'home serà lliurat", etc.
Beda, in Marcum, 3, 39
Mescla sempre l'advers amb el pròsper, perquè quan ocorri el primer no s'acovardeixin els Apòstols, estant ja preparats per al desenllaç.
Teofilacto
Després d'haver dit el que havia d'entristir-los, afegeix el que ha de ser motiu d'alegria per a ells. "I després de mort, diu, ressuscitarà al tercer dia", etc., per a fer-nos veure que a les angoixes seguiran els gojos.
"Ells però no comprenien", etc.
Beda, in Marcum, 3, 39
Aquesta ignorància dels deixebles naixia no tant de falta d'intel·ligència com del seu amor al Salvador, perquè no podien creure, subjectes encara a la carn i ignorant els misteris de la creu, que hagués de morir aquél que coneixien com a veritable Déu. I com estaven acostumats a sentir-li parlar mitjançant paràboles i els horroritzava la idea de la seva mort, es delectaven creient que havia de ser també una paràbola el que deia de la traïció que havien de fer-li i de la seva passió.
"En això van arribar a Cafarnaúm".
Pseudo-Jerónimo
Cafarnaúm significa ciutat de consol, i aquesta significació convé amb les paraules citades: "I li donaran la mort, i després de tres dies ressuscitarà". Segueix: "I sent a la casa, els preguntava: Què tractàveu en el camí? Però ells callaven".
Pseudo-Crisóstomo
Sant Mateu diu que es van acostar a Jesús els seus deixebles preguntant-li: Qui estimes que és el major en el regne dels cels? ( Mt 18,1). No va prendre la narració des del principi, sinó que va callar el coneixement que tenia el Salvador sobre els pensaments i conversa dels deixebles. Encara que es podia suposar que fins i tot allò que separadament pensaven i deien era com si li ho diguessin al, perquè res se li ocultava. Segueix: "En veritat que en el camí havien disputat per qui d'ells era major". Sant Lluc diu que va entrar en els deixebles la temptació sobre qui d'ells seria el major, la intenció i el pensament del qual va descobrir segons es llegeix en l'Evangeli ( Lc 9,46).
Pseudo-Jerónimo
Amb raó tractaven en el camí de qui seria el primer, perquè el poder és semblant a un camí. El poder així s'aconsegueix com es perd quan es té s'escapa i s'ignora quan acabarà.
Beda, in Marcum, 3, 39
Sembla que la disputa dels Apòstols sobre la primacia va sorgir d'haver vist que Pedro, Santiago i Juan havien estat portats amb preferència a la muntanya, i que allí se'ls havia confiat alguna cosa en secret; i que a Pedro segons refereix Sant Mateu (cap. 16) li havien estat promeses les claus del regne dels cels. Veient, doncs, el Senyor el pensament dels seus deixebles, cuida de corregir amb la humilitat el desig de glòria, ensenyant amb autoritat que no ha de buscar-se la primacia sinó per l'exercici d'una senzilla humilitat. Per això segueix: i assegut va cridar als Dotze i els va dir: si algun de vosaltres vol ser el primer, sigui l'últim de tots.
Sant Jerònim
En les paraules del qual cal notar que quan ells caminant disputaven sobre qui presideix, Jesús asseient-se ensenyava la humilitat, perquè els que presideixen es fatiguen i els humils descansen.
Pseudo-Crisóstomo
Els deixebles ambicionaven aconseguir honors del Senyor i desitjaven ser enaltits per Crist, perquè com més elevat està l'home, és més digne de ser honrat. Per això el Senyor no va posar obstacle al desig dels seus deixebles, sinó que els va conduir a la humilitat.
Teofilacto
No vol, doncs, que usurpem per a nosaltres els primers llocs sinó que els mereixem per la humilitat.
Beda
Després d'això els presenta com a exemple la innocència dels nens. Per això segueix: "I prenent a un nen", etc.
Sant Joan Crisóstomo, homilia in Matthaeum, hom., 58, 2
D'aquesta manera els fa veure que han de ser humils i senzills, perquè el nen està net d'enveja, de vanaglòria i de tota ambició de primacia. I no els diu solament: Si obreu d'aquesta manera, rebreu gran recompensa, sinó també, si honreu a uns altres per mi. "I després d'abraçar-li, díjoles: Qualsevol que acollís a un d'éstos", etc.
Beda, in Marcum, 3, 39
En la qual cosa, o aconsella simplement als que volen ser els primers que rebin en honor seu als pobres de Crist, o que siguin nens en la malícia, a fi que conservin la senzillesa sense arrogància, la caritat sense enveja, i la devoció sense ira. L'abraçar al nen significa que els humils són dignes de la seva abraçada i el seu amor. I afegeix en el meu nom perquè guiats per la raó adquireixin en nom de Crist la virtut que observa el nen guiat per la naturalesa. Però perquè no es cregui que en ensenyar que era honrat en els nens es referia només al que acabaven de veure, afegeix: "I qualsevol que m'acull, no tant m'acull a mi, com al que a mi m'ha enviat", etc., volent ser considerat en igual grau que el seu Pare.
Teofilacto
Vegeu, doncs, quant val la humilitat, que fa digne de rebre al Pare i al Fill i fins i tot a l'Esperit Sant.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.