Mateu 10,11-15
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
11-15
"En qualsevol ciutat o vila en què entréssiu, pregunteu quina persona digna es troba en ella, i romaneu en ella fins a la vostra marxa. Saludeu, en entrar a la casa, amb les paraules: La pau sigui en aquesta casa. I si efectivament anés digna aquella casa, la vostra pau vindrà sobre ella, i si no ho fos, la vostra pau es tornarà a vosaltres. I si algun no us rebés, ni sentís les vostres paraules, sacsegeu la pols dels vostres peus, i marxeu-vos de la casa o de la ciutat. Us dic en veritat, que Sodoma i Gomorra seran tractades en el dia del judici amb menys rigor que aquesta ciutat". (vv. 11-15)
"En qualsevol ciutat o vila en què entréssiu, pregunteu quina persona digna es troba en ella, i romaneu en ella fins a la vostra marxa. Saludeu, en entrar a la casa, amb les paraules: La pau sigui en aquesta casa. I si efectivament anés digna aquella casa, la vostra pau vindrà sobre ella, i si no ho fos, la vostra pau es tornarà a vosaltres. I si algun no us rebés, ni sentís les vostres paraules, sacsegeu la pols dels vostres peus, i marxeu-vos de la casa o de la ciutat. Us dic en veritat, que Sodoma i Gomorra seran tractades en el dia del judici amb menys rigor que aquesta ciutat". (vv. 11-15)
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 32,5
No ha de creure's que per les anteriors paraules del Senyor: "Digne és l'operari del seu manteniment", ja totes les portes quedaven obertes als deixebles. Els mana, per contra, que tinguin molta prudència en l'elecció de l'hospitalitat, per les paraules: "En qualsevol ciutat o llogaret en què entréssiu, informáos primer de qui habita en ella".
Sant Jerònim
No podien els Apòstols en entrar en una ciutat nova per a ells, saber el que #aqueix ciutat era; per aquesta raó havien de fixar-se per a l'elecció de l'hospitalitat en l'opinió del poble i en el judici dels veïns, a fi que no fos compromesa la dignitat apostòlica, per part d'aquell que els rebia.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 32,5
Per quina raó, doncs, va romandre el Senyor a casa d'un publicà? Sens dubte, perquè ho mereixia el publicà per la seva conversió. I no sols va cedir en utilitat dels Apòstols aquesta determinació del Senyor, sinó que va contribuir fins i tot en el mode de ser tractats. Perquè si és digne de l'Evangeli l'amo de la casa, indubtablement donarà als Apòstols quant necessitin, especialment si éstos no exigeixen més que el purament necessari. Observem, doncs, com al mateix temps que Jesús despulla als seus deixebles de totes les coses les hi dóna totes, permetent-los l'estada a la casa d'aquells als qui ensenyaven. D'aquesta manera quedaven els Apòstols lliures de tota cura i persuadien als altres que l'objecte de la seva vinguda a les seves cases era la seva salvació, ja que si ells res portaven amb si, tampoc exigien més que el necessari, ni entraven indistintament en totes les cases: volia el Senyor que es distingissin els seus deixebles més aviat per la virtut, que pel poder de fer miracles i no hi ha cosa que més brilli la virtut, que a no usar del superflu.
Sant Jerònim
El que rep a la seva casa com a hoste a una persona, no li fa cap favor, sinó que ho rep perquè és considerat com a persona digna i perquè creix més la dignitat que rep, que la gràcia que dóna.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 32,5
És digne d'observació el no haver donat Jesús totes les coses als seus deixebles, ja que no els va donar el coneixement de les persones dignes, sinó que els mana les examinin. I no sols els mana que les examinin, sinó que, una vegada feta l'elecció, els prohibeix el canviar de casa, per aquelles paraules: "I romaneu allí fins a la vostra marxa", a fi de no entristir al que us rep i que no us tinguin per lleugers i aficionats a la gola.
San Ambrosio, in Lucam, 6,66
Els apòstols no han de canviar la casa a la qual han ingressat i que ha de ser triada discernint, perquè no hi hagi suficient motiu per a canviar d'hostalatge. No obstant això aquesta mateixa prudència (la de triar qui els allotgi) no és manada al que rep, a fi que no perdi l'hospitalitat tot el seu valor pels dubtes de la seva elecció.
Segueix: Saludeu en entrar en una casa amb les paraules: "La pau sigui a aquesta casa".
Glossa
Com si digués: demaneu la pau per al vostre hoste, a fi d'adormir tota repugnància en contra de la veritat.
Sant Jerònim
Aquestes paraules són les que usaven els grecs i els sirians en saludar, perquè la paraula hebrea i siríaca alhora salamalach o salemalach, això és, la pau sigui amb tu, correspon a la grega Chaere (Caire) i al llatí Ocell. Aquest és el precepte del Senyor: en entrar en una casa demaneu la pau per a aquesta casa i (quan està de la vostra part), calmeu les lluites i les discòrdies. Si sofriu alguna contradicció, vosaltres tindreu la recompensa per la pau que heu ofert, mentre que els que van refusar la pau, tindran la guerra, segons les paraules: "I si la casa fos certament digna, la pau vindrà sobre ella i si no ho fos, la pau tornarà a vosaltres.
Remigio
Perquè indubtablement serà predestinat per a la vida aquell que escolta i segueix al Verb Diví i si cap volgués sentir-li, no per això la paraula del predicador serà inútil; perquè tornarà a éste la pau, quan li recompensi el Senyor pel seu treball.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 32,5
Els ensenya el Senyor que no esperin, fundats en què són els predicadors, que s'avancin uns altres a saludar-los, sinó que ells per a honrar-los han d'avançar-se. Els fa veure de seguida que la seva salutació és una veritable benedicció, segons aquelles paraules: "I si no fos digna".
Remigio
Mana el Senyor als seus deixebles que facin primer la salutació de pau en entrar en una casa, a fi que coneguin per aquesta salutació si la casa o l'hostalatge és digne d'ells: que és com si digués clarament: oferiu la pau perquè els que la rebin manifestaran que són dignes d'ella, i indignes els que la refusessin. Ha de fer-se aquesta salutació sempre a l'entrada de la casa, encara que s'hagi fet una elecció digna segons l'opinió general, a fi que sembli que els predicadors són més aviat cridats per la seva dignitat, que rebuts, per haver-se ficat ells. Basta dir la paraula pau, per a comprendre si la casa és un hostalatge digne.
San Hilario, in Matthaeum, 10
Els Apòstols saluden la casa amb el desig de la pau; però no la donen, sinó més aviat l'expressen. És certament propi de les entranyes misericordioses del Senyor, el que no vagi la pau, sinó a aquella casa que és digna d'ella. Però si la casa no mereix rebre-la, el ministeri de la pau divina quedarà tancat dins de la consciència dels Apòstols i sobre aquells que van menysprear els mandats divins de Crist, caurà la maledicció eterna, significada per la sortida dels Apòstols i per l'acte de sacsejar la pols dels seus peus, d'on segueix: "I si algun no us rebés i no sentís les vostres paraules, sortiu fora de la seva casa i de la seva ciutat i sacsegeu la pols dels vostres peus". Perquè continuant en el mateix lloc, semblarà que conserveu relacions amb els quals viuen en ell i sacsejant la pols dels peus, tot el seu pecat queda a la seva casa i cap resultat tindrà per a la seva salvació el continuar habitant en ella els Apòstols.
Sant Jerònim
La pols que se sacseja dels peus és un testimoniatge de zel apostòlic, de la seva entrada a la ciutat i que la predicació ha arribat fins ells.
Rave
O d'una altra manera: els peus dels Apòstols assenyalen l'obra i marxa de la predicació. La pols que es taquen, és una figura de la lleugeresa del pensament humà, de la qual no estan exempts els més grans savis, ja que estan contínuament preocupats i intranquils del mode de dirigir convenientment als seus oients i marxant per totes les sendes del món, no fan més que recollir amb només els peus la pols de la terra. I aquells que menyspreen l'ensenyament dels Apòstols, converteixen en testimoniatge de la seva pròpia condemnació, els seus treballs, els seus perills i les seves preocupacions. El contrari succeeix als que reben la paraula: treuen lliçons d'humilitat de les afliccions i cures que sofreixen per ells, els qui els evangelitzen. I perquè no pensin, que és una falta lleugera el no rebre als Apòstols, afegeix: "En veritat us dic, que Sodoma i Gomorra, seran tractades amb menys rigor en el dia del judici, que #aqueix ciutat".
Sant Jerònim
Perquè no es va predicar a Sodoma i Gomorra i a aquesta ciutat es va predicar i no va voler rebre l'Evangeli.
Remigio
O també: perquè els Sodomites i els de Gomorra a pesar que eren viciosos, tenien hospitalitat ( Gén 19), segons es diu, tot i que els hostes, que es compta haver-hi ells rebut, no van ser Apòstols.
Sant Jerònim
Si els Sodomites han de ser tractats amb menor rigor que #aqueix ciutat, que no va rebre l'Evangeli, síguese d'aquí, que els càstigs no són iguals per a tots els pecadors.
Remigio
Posa especialment l'exemple dels habitants de Sodoma i de Gomorra, per a donar-nos a entendre que els pecats més detestables als ulls de Déu, són els pecats contra la naturalesa, pecats que van motivar la destrucció del món sencer ( Gén 6), mitjançant les aigües del diluvi ( Gén 19) i dels quals procedeixen diferents mals que afligeixen el món tots els dies.
San Hilario, in Matthaeum, 10
Ens ensenya el Senyor en sentit místic, que no hem de tenir intimitat entrant a les cases d'aquells que, o es declaren contra Crist, o li ignoren i. I hem de preguntar en totes les ciutats, quines persones hi ha en elles dignes de rebre'ns, això és, si hi ha en elles alguna església i si en aquesta església habita Crist, a fi de no anar a una altra; perquè mereix ésta el que us detingueu en ella, perquè el seu amo és just. Trobareu molts entre els jueus, que el seu respecte a la llei serà tal, que malgrat creure en Crist a causa de l'admiració que produeix en ells la grandesa dels miracles, continuaran, no obstant això, practicant les obres de la llei. Uns altres, per contra, atrets per la curiositat de la llibertat que els promet Crist, simularan que abracen la llei de l'Evangeli. Finalment, hi haurà molts altres que, guiats per la perversitat de la seva intel·ligència, cauran en l'error. I com gairebé tots éstos presumeixen que en ells està la veritat catòlica, cal tenir molta prudència fins i tot en aquesta mateixa casa, això és, en aquesta Església catòlica.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.