Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 10,16-18

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"Mireu jo us envio com a ovelles enmig dels llops; set, doncs, prudents com les serps i senzills com els coloms. Guardeu-vos dels homes, perquè us faran comparèixer en les seves assemblees, i us assotaran en les seves sinagogues: us conduiran als governadors i als reis per causa meva, i perquè serviu de testimoniatge a ells i a les nacions". (vv. 16-18)

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 33,1

Crist, després d'haver allunyat dels Apòstols tot gènere de preocupacions i d'haver-los armat amb la lluentor dels seus miracles, els va anunciar amb anticipació els mals que els amenaçaven. Ho fa així: primer perquè aprenguessin la virtut de la seva presciencia; en segon lloc perquè no sospitessin que els mals que experimentaven eren resultat de la incapacitat del mestre; tercer, perquè no quedessin ells en sofrir #aqueix mals, admirats, com si aquests turments els esdevinguessin inopinadament i fora del que esperaven i finalment, perquè sentint-lo ara no tinguessin por en els dies dels turments. Els dóna de seguida les regles per a aquest combat, enviant-los desproveïts de tot i manant-los exigeixin el seu aliment d'aquells als qui evangelitzen i no es per a en això, sinó que passa més endavant i els fa veure el seu poder amb les paraules: "Heus aquí que jo us mano com a ovelles enmig dels llops, etc". En aquestes paraules hem de considerar, que no els mana simplement on estan els llops, sinó enmig dels llops. D'aquesta manera, vencent les ovelles als llops i existint enmig d'ells i no perint malgrat les seves mossegades, sinó atraient-los a si mateixos, fa veure d'un mode més clar el seu poder. I certament causa més admiració la transformació de les seves ments, que el fer-les perir. La dolçor, els diu, és el que heu de desplegar enmig dels llops.

Sant Gregori, in Matthaeum, 17,4

Perquè aquell que exerceix el ministeri de la predicació no ha de fer el mal, sinó sofrir-lo, a fi d'aplacar amb la seva mansuetud el furor d'aquells que s'acarnissen amb ell i perquè vegin que malgrat estar coberts d'altres ferides, curen les dels pecadors. Si bé és cert que en moltes ocasions el zel per la justícia encén en l'apòstol la ira contra els seus deixebles, aquesta ira ha de tenir origen en l'amor i no en la crueltat i manifestar exteriorment la regla de disciplina: estimeu amb amor paternal en el fons dels vostres cors a aquells que castigueu exteriorment. Hi ha molts, que quan reben el poder de governar, es mostren ansiosos de castigar els que estan al seu càrrec, fan veure el terror del poder, volen semblar dominadors, no es reconeixen com a veritables pares i canvien la humilitat per l'orgull de dominar. I tot i que alguna vegada es mostren bondadosos, interiorment cremen en desitjos de castigar. D'éstos es diu: "Vénen a vosaltres vestits d'ovelles; però en el seu interior són llops rapaços" ( Mt 7,15). Cal no oblidar que és contra éstos, contra els qui som enviats com a ovelles enmig dels llops, a fi que ens preservem de la mossegada del mal, conservant el sentit de la innocència.

Sant Jerònim

Diu llops als escribes i fariseus, que eren els clergues de la religió jueva.

San Hilario, in Matthaeum, 10

També es diu llops a tots aquells que s'havien d'acarnissar amb un odi implacable contra els Apòstols.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 33,1-2

El consol de tots els mals el tenien ells en el poder d'aquell que els enviava, per això els va dir el primer de tot: "Mireu, jo us envio" que equival a si digués: No us espanteu perquè us enviï enmig dels llops; perquè puc jo fer que no sofriu cap mal i no sols el que vosaltres us mostreu superiors als llops, sinó el que sigueu més terribles que els lleons. I convé que així succeeixi, perquè d'aquesta manera us fareu més il·lustres i s'estendrà més el meu poder. De seguida, a fi que ells posessin alguna cosa de la seva part i no creguessin que serien coronats sense cap mèrit, afegeix: "Set, doncs, prudents com les serps i senzills com els coloms".

Sant Jerònim

A fi d'evitar amb la prudència les emboscades i amb la senzillesa el mal. I posa per exemple a la serp, perquè aquest animal, a fi de defensar el seu cap, on té la vida, l'oculta amb tot el seu cos; de la mateixa manera devem nosaltres protegir fins i tot amb perill de tot el nostre cos al nostre cap, que és Crist, això és, hem de conservar pura i sense taca la nostra fe.

Rave

Acostuma la serp a triar, a fi de deixar la seva pell vella, amagatalls estrets, perquè en passar per ells, el frec la despulli de la seva pell; de la mateixa manera deixa el predicador a l'home vell, passant pel camí estret.

Remigio

És una paraula bella aquella, per la qual mana el Senyor als predicadors tenir l'astúcia de la serp; perquè el primer home va ser enganyat per la serp, que és com si digués: Així com la serp va ser astuta per a perdre'ns, així heu de ser vosaltres astuts per a salvar-vos. Ella va lloar a l'arbre, enaltiu vosaltres la virtut de la Creu.

San Hilario, in Matthaeum, 10

Ella va atacar primer al sexe feble, el va enganyar després per l'esperança i li va prometre participar de la immortalitat; així igualment deveu vosaltres (tenint en compte la naturalesa i disposició de cadascun), emprar paraules prudents i revelar l'esperança dels béns eterns, perquè el que ella va negar, l'anunciem nosaltres amb tota veritat segons la promesa del Senyor ( Mt 22), a saber: que els que tenen fe, seran semblants als àngels.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 33,2

Així com per a no ser ferits en coses d'importància, convé tenir l'astúcia de la serp, així també quan ens veiem precisats a sofrir coses injustes, no hem d'abrigar el desig de la venjança, sinó desplegar la senzillesa del colom.

Remigio

Va enllaçar el Senyor totes dues coses; perquè la senzillesa sense la prudència pot ser enganyada amb facilitat i la prudència, si no està suavitzada per la senzillesa, dóna origen a grans perills.

Sant Jerònim

La figura que es revesteix l'Esperit Sant ens dóna a entendre la senzillesa del colom: per això diu l'Apòstol: "Sigueu petits en malícia" ( 1Cor 14).

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 33,2

Què pot haver-hi més dur que aquests mandats? Perquè no basta sofrir els mals, sinó que cal no alterar-se per ells com fa el colom. No es lleva la ira amb la ira sinó amb la dolçor.

Rave

Les paraules: "Guardáos dels homes", ens donen a entendre d'una manera clara, que els llops de què s'ha parlat a dalt, són els homes.

Glossa

Per això cal que sigueu com les serps, és a dir, astuts; perquè segons ells acostumen, us prohibiran primer el que prediqueu en el meu nom, després si no feu cas, us assotaran i finalment, us presentaran als reis i als governadors.

San Hilario, in Matthaeum, 10

Els que intenten imposar-vos silenci o fer-vos còmplices.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 33,3

Causa admiració el que uns homes, que mai s'havien separat del llac on s'ocupaven a pescar, no marxessin immediatament que van sentir semblants coses. Però això no era efecte només del seu valor, sinó resultat de la saviesa del Doctor, que va posar el remei a cadascun dels mals. Per això diu: "A causa meva"; perquè no és petit el consol de sofrir per Crist i el de no ser perseguits com a homes malvats i perjudicials. També els diu el motiu de les seves persecucions amb aquelles paraules: "Perquè els serveixi de testimoniatge":

Sant Gregori Magno, homiliae in Evangelia, 35

És a dir, per a aquells que van llevar la vida amb les persecucions, o que mentre van viure no van canviar de conducta, perquè la mort del just edifica als bons i condemna als dolents; per això els triats veuen en ella un exemple que els condueix a la vida, mentre els mals pereixen sense excuses.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 33,3

Això els servia de consol, no perquè desitgessin ells el càstig d'uns altres, sinó perquè tenien la convicció que Crist estava amb ells i ho presenciava tot.

San Hilario, in Matthaeum, 10

No solament lleva aquest testimoniatge als perseguidors l'excusa d'haver ignorat a Déu, sinó que obre el camí a les nacions perquè creen en Crist, predicat per la veu inflexible dels quals li confessaven enmig dels turments; a això s'al·ludeix amb la paraula "a les Nacions".

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.