Mateu 10,26-28
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
26-28
"No els temeu, doncs; perquè res hi ha ocult que no sigui revelat, ni secret que no sigui sabut. Digueu a la llum el que us he dit en la foscor, i prediqueu sobre els més alt de la casa el que les vostres oïdes han sentit. I no temeu a aquéllos que maten al cos, mes no poden matar a l'ànima, sinó abans bé, temeu a aquél que pot llançar a l'infern al cos i a l'ànima". (vv. 26-28)
"No els temeu, doncs; perquè res hi ha ocult que no sigui revelat, ni secret que no sigui sabut. Digueu a la llum el que us he dit en la foscor, i prediqueu sobre els més alt de la casa el que les vostres oïdes han sentit. I no temeu a aquéllos que maten al cos, mes no poden matar a l'ànima, sinó abans bé, temeu a aquél que pot llançar a l'infern al cos i a l'ànima". (vv. 26-28)
Remigio
Després de l'anterior consolació, afegeix una altra no menor, dient: "No els temeu"; és a dir, als perseguidors. I els dóna la raó de per què no els han de témer, a saber: "Perquè res hi ha ocult que no sigui revelat".
Sant Jerònim
Com és possible que en el temps present no se sàpiguen les maldats de molts? Aquí parla, doncs, del temps futur, quan Déu jutjarà els misteris dels homes, il·luminarà els amagatalls de les tenebres i posarà de manifest les intencions dels cors ( 1Cor 4,5): el sentit és éste: "No temeu la crueltat dels perseguidors i la ràbia dels blasfems, perquè arribarà el dia del judici i en ell es veuran bé a les clares la vostra virtut i la seva malícia".
San Hilario, in Matthaeum, 10
Els aconsella, doncs, que no tinguin por ni a les amenaces, ni als afronts, ni a les revolucions, ni al poder dels perseguidors; perquè ja veuran en el dia del judici de que poc els van valer totes aquestes coses.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 34,1
Sembla, a primera vista, que té un sentit general el que acaba de dir; no obstant això, no ho va dir de tots, sinó solament d'aquells de què va parlar abans. És com si digués: Si vosaltres sofriu sentint els ultratges, tingueu present que bé aviat quedareu lliures de tota sospita: Us diran endevins i mags i seductors; però espereu una mica i veureu com, quan la mateixa realitat de les coses us declari bienhechores i atenguin ells a la veritat de les coses i no a les enraonies dels homes, us proclamen ells mateixos salvadors de tot el gènere humà.
Remigio
Opinen alguns que va prometre el Senyor als seus deixebles per aquestes paraules que revelarien ells tots els misteris ocults pel vel de la lletra de la Llei. Per això diu l'Apòstol: "Quan s'haguessin convertit al Senyor, llavors es llevarà el vel" ( 2Cor 3,16), el sentit del qual és: per què heu de témer als vostres perseguidors, vosaltres que heu estat elevats tal dignitat, que per vosaltres hagin estat posats de manifest els misteris de la Llei i dels Profetes?
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 34,2
Després que els va llevar la por i els va fer superiors als oprobis, els parla en temps oportú de la llibertat de la predicació, dient-los: "El que us dic en les tenebres".
San Hilario, in Matthaeum, 10
No hem sentit que el Senyor acostumés a predicar o a ensenyar a la nit, sinó que diu això perquè per als homes carnals les seves paraules eren tenebres i per als infidels nit. I així va dir que devia El ser anunciat amb la llibertat de la fe i de la predicació.
Remigio
El sentit, doncs, és el següent: "El que us dic en les tenebres", això és, entre els jueus incrèduls, "digueu-ho vosaltres a la llum", això és, prediqueu-ho als fidels: "I el que heu escoltat a cau d'orella", això és, la qual cosa us he dit en secret, "prediqueu-ho sobre els sostres", això és, públicament i davant de tots; solem dir moltes vegades: Li parla a cau d'orella, això és: en secret.
Rave
Sens dubte quan va dir: "Prediqueu sobre els sostres", parla segons el costum de la província de Palestina, on s'habiten els sostres, perquè no estan acabats en punta, sinó en una superfície plana. Serà, doncs, predicat en els sostres el que hagi de dir-se davant de tots els oients.
Glossa
O d'una altra manera: "El que us dic en les tenebres", això és, quan fins i tot esteu en el temor carnal, "digueu-ho en la llum", això és, en la confiança de la veritat quan fóssiu il·luminats per l'Esperit Sant. "I el que vau sentir a cau d'orella", això és, vau percebre amb només l'oïda, "prediqueu-ho" completant-lo amb les vostres obres, estant sobre els sostres, això és, en els vostres cossos, que són el domicili de les ànimes.
Sant Jerònim
O també: "El que us dic en les tenebres digueu-ho a la llum", això és, la qual cosa vau sentir en el misteri, prediqueu-ho amb més claredat: "I el que vau sentir a cau d'orella prediqueu-ho sobre els sostres", això és, la qual cosa Jo us vaig ensenyar en un petit llogaret de la Judea, digueu-ho sense temor en totes les ciutats del món sencer.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 34,2
Així com quan deia: "El que creï en Mi farà les obres que Jo faig i les farà majors que éstas" ( Jn 14,12), també aquí mostra que manera tot és obrat a través d'ells més que per si mateixos, com diu: "Jo vaig donar el principi; però més fins i tot, vull culminar-lo a través de vosaltres"; perquè això no sols concerneix el que mana, sinó també als que ensenyin i prediquin perquè triomfaran sobretot.
San Hilario, in Matthaeum, 10
Hem de sembrar constantment el coneixement de Déu i revelar amb la llum de la predicació el secret profund de la doctrina de l'Evangeli, sense temor d'aquells que només tenen poder sobre els cossos, mes res poden sobre l'esperit; per això es diu: "I no temeu a aquells que maten el cos i a l'ànima no poden matar".
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 34,2
Mireu el mode que es va valer per a fer-los superiors a tots: aconsellant-los a menysprear per temor a Déu, no solament les preocupacions i les calúmnies i els perills, sinó el que és fins i tot més terrible que tot això, fins a la mateixa mort; per això afegeix: "Sinó temeu més aviat a aquell que pot llançar a l'infern el vostre cos i la vostra ànima".
Sant Jerònim
No es troba en els llibres antics la paraula gehenna i el Salvador és el primer que l'empra: indaguem ara a què dóna motiu aquesta nova paraula. Moltes vegades hem llegit que l'ídol Baal va estar prop de Jerusalem, en la base del mont Moria, d'on brolla la font Siloé. Aquesta vall i petita planícia, regada i coberta d'arbres, era summament deliciosa i contenia un bosc consagrat a l'ídol. El poble d'Israel va arribar a tal grau de bogeria, que va abandonar els temples immediats per a oferir en ell els sacrificis, oblidar les idees severes de la religió i cremar als seus fills davant del dimoni. Llamábase el bosc Gehennón, això és, vall del fill d'Ennón. Aquest nom està summament repetit en els llibres dels Reis, en les Cròniques i en Jeremies i Déu els amenaça amb omplir #aqueix lloc de cadàvers, perquè no tornés a dir-se Tophet i Baal, sinó Polyandrium, això és, tomba dels morts. Amb aquest nom són designats els futurs suplicis i les penes eternes dels pecadors.
Sant Agustí, de civitate Dei, 13,2
No es verificarà això abans que l'ànima estigui unida al cos amb una unió que mai se separarà i no obstant això, fins i tot llavors es diu pròpiament mort de l'ànima, perquè no viu de Déu i mort del cos, perquè encara que no deixa de sentir l'home en la seva última condemnació, no obstant això, com aquest sentiment no li proporciona cap dolçor ni cap tranquil·litat, sinó el dolor de la pena, mereix amb moltíssima raó que se li doni el nom de mort.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 34,2
Observeu a més que no els promet deslliurar-los de la mort, sinó que els aconsella el menysprear-la, que és molt més que el deslliurar-los de la mort i que els insinua el dogma de la immortalitat.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.