Mateu 11,20-24
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
20-24
Llavors va començar a tirar en cara a les ciutats, en què L'havia fet tants miracles, per què no havien fet penitència. "Ai de tu, Corazín, ai de tu, Betsaida, perquè si en Tir i en Sidón s'haguessin fet els miracles que es van fer en vosaltres, ja haguessin fet penitència amb el cilicio i la cendra! En veritat us dic, que hi haurà més indulgència en el dia del judici per a Tir i Sidón, que per a vosaltres. I tu, Cafarnaúm, seràs exaltada per ventura fins al cel? Baixaràs fins a l'infern; perquè si en Sodoma s'haguessin fet els miracles que en tu, potser hagués existit fins a aquest dia. Però us dic que, en el dia del judici, hi haurà més indulgència per a Sodoma que per a tu". (vv. 20-24)
Llavors va començar a tirar en cara a les ciutats, en què L'havia fet tants miracles, per què no havien fet penitència. "Ai de tu, Corazín, ai de tu, Betsaida, perquè si en Tir i en Sidón s'haguessin fet els miracles que es van fer en vosaltres, ja haguessin fet penitència amb el cilicio i la cendra! En veritat us dic, que hi haurà més indulgència en el dia del judici per a Tir i Sidón, que per a vosaltres. I tu, Cafarnaúm, seràs exaltada per ventura fins al cel? Baixaràs fins a l'infern; perquè si en Sodoma s'haguessin fet els miracles que en tu, potser hagués existit fins a aquest dia. Però us dic que, en el dia del judici, hi haurà més indulgència per a Sodoma que per a tu". (vv. 20-24)
Glossa
Fins aquí hi havia El reprès indistintament a tots els jueus. Però ara ho fa amb unes certes ciutats que no volien convertir-se, no obstant això haver predicat en elles de manera particular. Per això diu: "Llavors va començar L'a tirar en cara a les ciutats, en què, etc".
Sant Jerònim
La invectiva a les ciutats de Corozaín, Bethsaida i Cafarnaúm, es posa al principi d'aquesta part, perquè després d'haver estat evangelitzades d'una manera especial, no van voler fer penitència. Per això diu: "Ai de tu, Corozaín, ai de tu, Bethsaida!"
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 37,4
Posa el nom, això és, Bethsaida, pàtria de molts Apòstols, a fi que no es cregués que en #aqueix ciutat eren tots dolents per naturalesa: de Bethsaida eren Felipe, Pedro i Andrés, Santiago i Juan.
Sant Jerònim
Per la paraula "Ai" ens manifesta el plorades que van ser pel Salvador aquestes ciutats, que després de veure tants prodigis i virtuts no van fer penitència.
Rave
Corozaín, que vol dir el meu misteri i Bethsaida casa dels fruits, o casa dels caçadors, són ciutats de Galilea, situades en les costes de la mar de Galilea. Plora, el Senyor aquestes ciutats, que en un altre temps van posseir el misteri de Déu, havent de donar fruits de virtut i a les quals el Senyor havia manat als seus apòstols.
Sant Jerònim
I són preferides a elles Tir i Sidón, ciutats lliurades a la idolatria i als vicis. Per això segueix: "Perquè si en Tir i Sidón s'haguessin fet els prodigis que es van fer en vosaltres, ja haguessin fet penitència amb el cilicio i amb la cendra".
Sant Gregori Magno, Moralia, 35
Pel cilicio se significa l'austeritat i el dolor dels i pecadors i per la cendra, la pols dels morts. Per la penitència solen unir-se aquestes dues coses, a fi que coneguem per l'austeritat del cilicio el que vam fer pel pecat i examinem per l'escut de la cendra el que venim a ser mitjançant el judici.
Rave
Tir i Sidón, són ciutats de la Fenícia: el nom de Tir s'interpreta com angostura i el de Sidón com a cacera. Elles signifiquen les nacions que el diable caçador ha capturat en el parany dels pecats, però que el Salvador Jesús va absoldre per l'Evangeli.
Sant Jerònim
Preguntem ara: on està escrit que Jesús va fer prodigis en Corozaín i en Bethsaida? Llegim a dalt: "El Senyor recorria totes les ciutats i llogarets, curant tota malaltia" ( Mt 9,35). És conseqüent, doncs, que entre les altres ciutats i llogarets el Senyor també fes prodigis en Corozaín i en Bethsaida.
Sant Agustí, de dono perseverantiae, 9
No és veritat que la raó per la qual no es va predicar l'Evangeli en aquells llocs era que el Senyor preveia que no anaven a voler creure en els morts que L'havia ressuscitat. Vegeu aquí que el Senyor assegura que Tir i Sidón haguessin fet una gran i humil penitència, si en elles s'haguessin fet els miracles del seu poder diví. Per consegüent, si també els morts són jutjats segons les obres que haurien d'haver practicat si visquessin, indubtablement ells haguessin estat fidels si se'ls hagués predicat l'Evangeli amb tan grans miracles. D'això semblés seguir-se que no haurien de ser castigats, tanmateix en el dia del judici sí que seran castigats. Perquè, segueix: "Però us dic que hi haurà més indulgència per a Tir i Sidón, etc". Després aquells seran castigats amb major severitat i éstos amb més benignitat.
Sant Jerònim
És perquè els de Tir i Sidón van infringir la llei natural solament i les altres ciutats la llei natural i l'escrita i van menysprear a més els miracles que es van fer en elles.
Rave
Veiem avui complertes les paraules del Senyor, perquè Corozaín i Bethsaida no van voler creure estant el Senyor present i Tir i Sidón van creure després a l'Evangeli que van predicar els deixebles.
Remigio
Cafarnaúm era una ciutat important de Galilea i molt cèlebre en aquella província. Per això l'esmenta el Senyor de manera especial, dient: "I tu, Cafarnaúm, per ventura seràs exaltada fins al cel? Baixaràs fins a l'infern".
Sant Jerònim
En l'altre exemple trobem: "I tu, Cafarnaúm, que vas ser exaltada fins al cel, descendiràs fins a l'infern". Aquest passatge té dues interpretacions. O bé baixaràs fins a l'infern, perquè et vas resistir amb el major orgull a la meva predicació; o bé, perquè havent estat exaltada fins al cel pel temps que jo he estat allotjat enmig de vosaltres, fent els miracles i meravelles que heu presenciat, després d'aquest gran privilegi que heu tingut, sereu condemnats a majors suplicis, perquè no vau voler creure aquestes manifestacions.
Remigio
En comparació, no sols els pecats de Tir i Sidón, sinó els mateixos de Sodoma i Gomorra van ser lleus i per això segueix: "Perquè si en Sodoma s'haguessin fet els miracles que es van fer en tu, potser existia encara.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 37,4
Augmenta en aquesta paraula la seva acusació, perquè el presentar-los com a pitjors, no sols que els actuals, sinó que aquells que mai havien estat dolents, és una prova molt greu de la seva malícia.
Sant Jerònim
Jerusalem, de qui diu per Ezequiel: "Sodoma va ser justificada per tu" ( Ez 16,48), es troba sota el pes de la condemnació llançada contra Cafarnaúm, paraula que significa vila molt bella.
Remigio
El Senyor, que coneix totes les coses, posa la paraula dubitativa "potser", per a demostrar que s'ha concedit a l'home la llibertat. Continua dient: "Però us dic en veritat, que en el dia del judici hi haurà més indulgència amb Sodoma que amb tu". Cal comprendre, que no adverteix el Senyor al casc de la ciutat, o al camp, o als edificis, o a les parets de les cases, sinó als éssers humans que habiten en elles. Hi ha en aquest passatge una espècie de metonímia, per la qual es pren el continent pel contingut. I quan diu: "hi haurà més indulgència en el dia del judici", ens dóna a entendre d'una manera ben clara que en l'infern hi ha diverses classes de turments, així com en el regne dels cels hi ha diferents habitades.
Sant Jerònim
Qualsevol lector curiós podrà preguntar si Tir i Sidón i Sodoma van poder fer penitència a la vista de la predicació del Salvador i dels seus miracles, no hi ha en ells culpa a no haver cregut, sinó que la culpa recau sobre aquells que no els van voler predicar en el moment en què estaven disposats per a fer penitència. La resposta és fàcil i consisteix en el fet que nosaltres ignorem els misteris de les disposicions de la Providència. Tenia el Senyor el propòsit de no sortir dels límits de la Judea, a fi de no donar als fariseus i als sacerdots pretexto algun plausible per a la persecució. Per això mana als Apòstols "que no vagin pels camins dels gentils" ( Mt 10,5). I Corozaín i Bethsaida són condemnades perquè no van voler creure, sent present el Senyor i Tir i Sidón són justificades perquè en el seu moment van creure als deixebles del Senyor. No em pregunteu de moment, si veieu que tots els que van creure van aconseguir la salvació.
Remigio
Aquest passatge es pot interpretar també d'aquesta altra manera: potser hi havia molts en Corozaín i en Bethsaida, que indubtablement haguessin cregut i en Tir i Sidón molts que no haguessin cregut i per tant no eren dignes de l'Evangeli. Després el Senyor va predicar als habitants de Corozaín i de Bethsaida, perquè els que havien de creure creguessin i no va voler predicar als habitants de Tir i Sidón, per a evitar que anessin més severament castigats aquells que no havien de creure i havien de ser pitjors pel menyspreu que farien de l'Evangeli.
Sant Agustí, de dono perseverantiae, 10
Un cert comentador catòlic, no menyspreable, exposa aquest passatge de l'Evangeli, dient que el Senyor sabia per endavant que els de Tir i Sidón se separarien de la fe, després d'haver cregut pels miracles fets en presència d'ells; però mogut el Senyor de misericòrdia no va voler fer en #aqueix ciutats miracles perquè haguessin quedat subjectes a majors càstigs si haguessin abandonat la fe que van rebre, que si mai l'haguessin rebut ( Jn 12,37-40). O d'una altra manera: El Senyor va preveure amb certesa els beneficis pels quals L'es digna salvar-nos.
Sant Agustí, de consensu evangelistorum, 2, 32
Sant Lluc ( Lc 10), refereix el mateix que aquí es diu, unint les seves paraules al discurs del Senyor, resultant així que en això no sembla que va fer una altra cosa que ordenar les paraules del Senyor. Sant Mateu, per part seva, va conservar l'ordre, segons recordava els fets o bé segons la millor manera d'expressar-los. "Llavors, diu, va començar el Senyor a tirar en cara a les ciutats". La paraula llavors expressa el moment precís en què el Senyor el va pronunciar i no un espai de temps més llarg, temps en què es podria haver col·locat molts altres fets i paraules del Senyor. El que admeti això últim ha de reconèixer que les paraules del Senyor van ser pronunciades dues vegades, ja que en un sol Evangeli es troben repetides en dues circumstàncies diferents aquestes paraules del Senyor, com succeeix, per exemple, quan recomana als seus deixebles que no portin alforja per al camí ( Lc 9 i 10). Què té, doncs, de particular, que una paraula que ha estat repetida dues vegades pel Senyor, sigui referida per dos evangelistes en un ordre diferent? Aquest ordre diferent apareix sempre que es compten les coses, unes vegades ateses unes certes circumstàncies i altres a unes altres.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.