Mateu 11,28-30
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
28-30
"Veniu a mi tots els que esteu treballats i carregats, i jo us alleugeriré. Preneu el meu jou sobre vosaltres, apreneu de mi; perquè sóc mans i humil de cor, i trobareu el descans per als vostres cors; perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera". (vv. 28-30)
"Veniu a mi tots els que esteu treballats i carregats, i jo us alleugeriré. Preneu el meu jou sobre vosaltres, apreneu de mi; perquè sóc mans i humil de cor, i trobareu el descans per als vostres cors; perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera". (vv. 28-30)
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 38,2
L'havia encès el desig dels seus deixebles per tot el que precedeix, que no és més que l'expressió de la seva inefable virtut i ara els crida a si per les paraules: "Veniu a mi tots els que treballeu i esteu carregats".
Sant Agustí, sermons 69,1
Per què ens cansem tots, sinó perquè som mortals, que portem gots de fang que ens posen en tantes angoixes? Però si els gots fràgils de la carn ens angoixen, ens despleguem en els espais de la caritat. A què diu: "Veniu a mi tots els que treballeu", sinó perquè no ens cansem?
San Hilario, in Matthaeum, 11
Crida a si a tots els que treballen per les dificultats de la llei i la càrrega del pecat.
Sant Jerònim
Assegura el profeta Zacarías, que és càrrega molt pesada la del pecat, dient: "que la iniquitat està asseguda sobre una massa de plom" ( Zac 5,7) i el Salmista va completar aquesta veritat amb les paraules: "les meves iniquitats estan pesant sobre mi" ( Sal 37,5).
Sant Gregori Magno, Moralia, 30
És certament un jou aspre i una dura submissió l'estar sotmès a les coses temporals, l'ambicionar les terrenals, el retenir les que moren, el voler estar sempre en el que és inestable, el venir de gust el que és passatger i el no voler passar amb el que passa. Perquè mentre desapareixen, malgrat els nostres desitjos, totes aquestes coses que per l'ansietat de posseir-les afligien la nostra ànima, ens turmenten després per por de perdre-les.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 38,2
I no diu: Veniu éste i aquell, sinó tots els que esteu en les preocupacions, en les tristeses i en els pecats; no per a castigar-vos, sinó per a perdonar-vos els pecats. Veniu, no perquè necessiti de la vostra glòria, sinó perquè vull la vostra salvació. Per això diu: "I jo us alleugeriré". No va dir: Jo us salvaré solament, sinó (el que és molt més) us alleujaré, això és, us col·locaré en una completa pau.
Rave
No sols us alleujaré, sinó que us sadollaré amb una menja interior.
Remigio
Veniu, diu, no amb els peus, sinó amb els costums; no amb el cos, sinó amb la fe, perquè ésta és l'entrada espiritual que ens aproxima a Déu. Per això diu: "Preneu el meu jou sobre vosaltres".
Rave
El jou del Senyor Jesucrist és l'Evangeli que uneix i associa en una sola unitat als jueus i als gentils. Aquest jou és el que se'ns mana que posem sobre nosaltres mateixos, això és, que tinguem com a gran honor el portar-ho, no quin ser que posant-ho sota nosaltres, això és menyspreant-ho, ho calciguem amb els peus enfangats dels vicis. Per això afegeix: "Apreneu de mi".
Sant Agustí, sermons, 69,2
No a crear el món, no a fer en ell grans prodigis, sinó apreneu de mi a ser mans i humil de cor. Vols ser gran? Comença llavors per ser petit. Tràfics d'aixecar un edifici gran i elevat? Pensa primer en la base de la humilitat. I com més tractis d'elevar l'edifici, tant més profundament has de cavar el seu fonament. I fins a on ha de tocar la cúpula del nostre edifici? Fins a la presència de Déu.
Rave
Enviant-nos el nostre Salvador que siguem sobris en els costums i humils en els nostres sentiments, ens mana també que no ofenguem a ningú, que no menyspreem a ningú i que tinguem dins del nostre cor totes les virtuts que manifestem en les nostres obres exteriors.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 38,2
Per això El des del principi comença l'exposició de les lleis divines per la humilitat i proposa la recompensa en les paraules: "I trobareu la tranquil·litat en les vostres ànimes". Aquesta és la major recompensa, perquè amb això no sols es fa un útil per als altres, sinó que troba en si mateix la tranquil·litat i concedeix aquesta recompensa abans de la que ha de donar en el temps esdevenidor, ja que en #aqueix temps es gaudirà d'una tranquil·litat eterna.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 38,3
I perquè no s'omplissin de temor en sentir les paraules, càrrega i jou, afegeix: "Perquè el meu jou, etc".
San Hilario, in Matthaeum, 11
I ens proposa la idea consoladora del jou suau i de la càrrega lleugera, a fi de donar als que creïn en L'uns indicis del bé que només L'ha vist en el Pare.
Sant Gregori Magno, Moralia, 4,39
Quina càrrega pesada imposa a les nostres ànimes el que ens mana evitar tot desitjo que ens pugui pertorbar? Quina cosa més lleugera que l'abstenir-se de la maldat, voler el bé, no voler el mal, estimar a tots, no avorrir a ningú, aconseguir l'etern, no engolfarse en el present i el no fer a un altre el que no volguéssim que ens fessin a nosaltres?
San Hilario, in Matthaeum, 11
I quin és aquest jou més suau i quin aquesta càrrega més lleugera? Buscar ser més considerat, abstenir-se demaldades, voler el bé, odiar el mal, estimar a tots, no odiar a ningú, perseguir l'etern, no aferrar-se a les coses presents, no voler fer a un altre el que no es vol per a si.
Rave
Però com s'entén que és suau el jou de Crist, quan es diu més amunt: "És estreta la senda que condueix a la vida?" ( Mt 7,14). Perquè el que al principi se'ns fa dificultós, passat algun temps, mitjançant la dolçor inefable de l'amor, se'ns fa summament fàcil.
Sant Agustí, sermons,70,1
Els que van portar intrèpidament sobre els seus caps el jou del Senyor, han afrontat perills tan difícils, que sembla com que són anomenats, no del treball al descans, sinó de la inacció al treball, com diu l'Apòstol de si mateix ( 2Cor 6): L'Esperit Sant és certament el que renova de dia en dia a l'home interior enmig de les ruïnes de l'home exterior i una vegada que ha agradat la tranquil·litat espiritual, en aquesta afluència de les delícies de Déu, en l'esperança dels béns eterns, tot el present perd la seva aspror i tot el pesat s'alleugereix. Sofreixen els homes el ser esbocinats i cremats, no solament a fi de no sofrir els dolors eterns, sinó encara per a evitar mitjançant un dolor molt viu però momentani, altres sofriments prolongats. Quines tempestes i inclemències no sofreixen els comerciants, a fi d'aconseguir riqueses banals? Les mateixes penes experimenten els que no busquen #aqueix riqueses com els que les busquen. Però en éstos no són tan terribles, perquè l'amor suavitza i fa fàcils les coses més inclement i difícils. Amb quanta més raó farà més fàcil tot el difícil, la caritat que té per objecte la veritable felicitat, que no la passió, que quan està de la seva part tendeix a un fi miserable?
Sant Jerònim
Com l'Evangeli és més suau que la llei, ja que ésta només castiga l'homicidi i l'adulteri i l'Evangeli fins a la ira i la concupiscencia? ( Mt 5). Hi ha en la llei molts preceptes, que segons ensenya amb tota erudició l'Apòstol ( Hch 15) són impracticables. En la llei s'exigeix l'obra, en l'Evangeli la intenció, amb la qual pot obtenir-se la recompensa sense que s'hagi realitzat l'obra. L'Evangeli ens mana el que ens és possible, això és, el no desitjar i això queda dins de les nostres facultats. La llei, en castigar l'adulteri, no castiga la intenció, sinó el fet. Figureu-vos que en una persecució ha estat violada una verge, l'Evangeli la rep com a verge perquè no ha pecat per la seva voluntat, però la llei la repudia perquè ha estat violada.