Mateu 12,22-24
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
22-24
Llavors li van portar un endimoniat cec i mut, i li va sanar, de manera que va parlar i va veure. I quedaven esbalaïdes totes les gents, i deien: "Per ventura és éste el fill de David?" Mes els fariseus, sentint-ho, deien: "Aquest no llança els dimonis, sinó en virtut de Beelzebub, príncep dels dimonis". (vv. 22-24)
Llavors li van portar un endimoniat cec i mut, i li va sanar, de manera que va parlar i va veure. I quedaven esbalaïdes totes les gents, i deien: "Per ventura és éste el fill de David?" Mes els fariseus, sentint-ho, deien: "Aquest no llança els dimonis, sinó en virtut de Beelzebub, príncep dels dimonis". (vv. 22-24)
Glossa
Després d'haver refutat més amunt el Senyor les calúmnies dels fariseus, recolzades en què feia miracles en el dia del dissabte, i perquè ells tiraven per terra els miracles fets per virtut divina atribuint-los a l'esperit impur, l'evangelista compte primer el miracle que es van valer per a calumniar-lo, dient: "Llavors li van portar un endimoniat".
Remigio
La paraula llavors, es refereix a quan va sortir el Senyor de la sinagoga, després d'haver sanat a l'home que tenia la mà seca. O també pot prendre's en un sentit més extens, i forma el sentit següent: mentre es deien o feien tals o quals coses.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 40,3
Admirable és la maldat del dimoni. Li va tancar les dues entrades per on podia passar la fe: la vista i l'oïda; però el Senyor li va obrir els dos i el va sanar: "I li va sanar".
Sant Jerònim
En un sol home va fer el Senyor tres prodigis: donar-li la vista, donar-li la paraula, i deslliurar-ho del dimoni. I el que va fer llavors exteriorment, ho fa tots els dies en la conversió dels pecadors, que després de veure's lliures del dimoni, reben la llum de la fe i consagren la seva llengua, incapaç abans de parlar, a les lloances divines.
San Hilario, in Matthaeum, 12
No sense raó, després d'haver-nos manifestat a les munions curades en comú, ens presenta ara l'evangelista a part a un home posseït del dimoni, cec i mut. Perquè era convenient que, després d'haver-se presentat l'home de la mà seca que es trobava en la sinagoga, la salut dels gentils fos prefigurada en la curació de l'home endimoniat, a fi que aparegués capaç de Déu el que abans era habitació del dimoni i estava cec i mut, i veiés a Déu en Crist i confessés en les obres de Crist a Déu.
Sant Agustí, quaestiones evangeliorum, 2,3
Perquè aquell que no creu i està sotmès al diable, que no comprèn ni confessa la fe, o el que no lloa a Déu, està endimoniat, cec i mut.
Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 2,37
Sant Lluc ( Lc 11) no refereix aquest fet en l'ordre aquest, sinó després de moltes altres coses, i diu, que l'home estava tan sols mut i no cec; però perquè ometi aquesta circumstància no s'ha de concloure que parla d'una altra curació distinta. Pel que segueix es veu clarament que es refereix a la de Sant Mateu.
San Hilario, in Matthaeum, 12
A la vista d'aquest fet, van quedar esbalaïdes les multituds, però va augmentar l'enveja dels fariseus, per això segueix: "I estaven esbalaïdes totes les torbes, i deien: Per ventura és éste el fill de David?"
Glossa
Ho proclamaven fill de David a causa de la seva bondat i dels seus beneficis.
Rave
Mentre les multituds, que semblaven ignorants, s'admiraven dels prodigis del Senyor, els altres, per contra, o els negaven, o si no podien negar-los, treballaven per destruir-los amb falses interpretacions, com si aquests prodigis no fossin obres de Déu, sinó de l'esperit impur, això és, de Beelzebub, que era la divinitat d'Accarón ( 2Re 1). Per això segueix: "Mes els fariseus sentint-ho van dir: Aquest no llança els dimonis, sinó en nom de Beelzebub, príncep dels dimonis".
Remigio
El nom de Beelzebub és el mateix que el de Beel, Baal i Beelphegor. Beel va ser pare de Nino, rei dels Assiris, i va ser anomenat Baal perquè era adorat en les altures, i Beelphegor, a causa de la muntanya Phega. Zebub va ser serf d'Abimelech, fill de Gedeón, el qual, després de la mort de setanta germans va edificar un temple a Baal, i es va fer el seu sacerdot per a espantar les mosques que es reunien allí en gran nombre, a causa de la molta sang de les víctimes. Zebub significa mosca, i per això Beelzebub significa l'home de les mosques, i per l'impur culte que se li donava el deien el príncep dels dimonis. No trobant ells, doncs, res més brut que tirar en cara al Senyor, li deien que llança als dimonis en nom de Beelzebub. Paraula que ha d'acabar en b i no en d, o en t, com es troba en alguns exemplars corromputs.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.