Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 12,27-28

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"I si jo llanço els dimonis en virtut de Beelzebub, en virtut de qui els llancen els vostres fills? Per això seran ells els vostres jutges. Mes si jo llanço els dimonis per l'esperit de Déu, certament ha arribat a vosaltres el regne de Déu". (vv. 27-28)

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 41,2

Després de la primera solució, passa a una altra que és més evident dient: "I si jo llanço els dimonis en virtut de Beelzebub, en virtut de qui els llancen els vostres fills?"

Sant Jerònim

Flama el Senyor, seguint el costum dels jueus, fills dels jueus als exorcistes, o als Apòstols nascuts del seu llinatge. Si són els exorcistes els que invocant el nom de Déu llançaven els dimonis, el Senyor, mitjançant una contestació adequada, obliga als jueus al fet que confessin que semblant obra és pròpia de l'Esperit Sant. Si l'expulsió, diu, dels dimonis és en els vostres fills obra de Déu i no dels dimonis, per què en mi no s'ha de reconèixer la mateixa causa? Ells, doncs, seran els vostres jutges, no per un poder que se'ls hagi donat a aquest efecte, sinó per una senzilla comparació; perquè reconeixen ells per causa de l'expulsió dels dimonis a Déu, i vosaltres al príncep dels dimonis. Si aquestes paraules han d'entendre's que van ser dites pels apòstols -com és presumible-, ells seran els seus jutges, perquè s'asseuran en dotze cadires ( Mt 19).

San Hilario, in Matthaeum, 12

Per aquesta raó van ser dignament establerts jutges aquéllos als qui Crist, a qui ells neguen tingués poder per a llançar els dimonis, va confiar #aqueix potestat.

Rave

O bé perquè els apòstols tenien coneixement que El mai els havia ensenyat un art detestable.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 41,2

I no va dir el Senyor: "Els meus deixebles" ni "els meus Apòstols" sinó "els vostres fills", a fi d'oferir-los d'aquesta manera una ocasió favorable que tornessin a la seva dignitat, si així ho volien, i que no tinguessin la més petita excusa, si s'obstinaven en la seva ingratitud. Mes els apòstols, que havien rebut de Crist la facultat de llançar els dimonis, els llançaven, i no obstant això no els acusaven, perquè no era a les obres als qui es presentaven ells hostils, sinó a la persona. Posa l'exemple dels Apòstols, per a fer-los veure que tot quant deien de l'era de pura enveja. Mes torna de seguida a induir-los al fet que es reconeguin, fent-los veure que obren contra els seus propis interessos, i són enemics de la seva salvació, devent per contra d'alegrar-se per haver vingut L'a vessar sobre ells grandíssims béns. Per això segueix: "I si llanço els dimonis en l'Esperit de Déu, ha arribat a vosaltres el regne de Déu"; paraules que demostren que cal tenir per a llançar als dimonis, no una gràcia qualsevol, sinó una gran virtut. Per això forma el sil·logisme: "Després ha arribat a vosaltres el regne de Déu", que equival a dir: Si això és veritat, indubtablement ha arribat el Fill de Déu. Això últim ho diu amb una certa foscor, a fi que no s'espantessin. I de seguida, per a atreure'ls, no els diu simplement: ha arribat el regne de Déu, sinó: ha arribat a vosaltres, com si digués: us han vingut tots els béns; per què, doncs, impugneu la vostra salut? Tots els profetes van anunciar com a senyal de l'arribada del Fill de Déu les seves obres meravelloses.

Sant Jerònim

Es diu a si mateix regne de Déu, conforme al que de l'es diu en un altre lloc: "El regne de Déu està dins de vosaltres" ( Lc 17,21); i: "Està enmig de vosaltres, a qui vosaltres no coneixeu" ( Jn 1,26). Certament és éste el regne que van predicar Sant Joan i el mateix Senyor quan deien: "Feu penitència, perquè s'aproxima el regne dels cels" ( Mt 4,17). És també, en tercer lloc, el regne de l'Escriptura Santa, que és arrabassat als jueus i lliurat a una altra nació a causa dels seus fruits ( Mt 21).

San Hilario, in Matthaeum, 12

Si els deixebles, doncs, obren per mitjà de Crist, i Crist obra per l'Esperit de Déu, el regne de Déu, present en els Apòstols, us ha estat transmès per ministeri d'un mediador.

Glossa

La disminució del regne del diable és augment del regne de Déu.

Sant Agustí, quaestiones evangeliorum, 1,5

També pot interpretar-se aquest passatge de la manera següent: Si jo llanço els dimonis en nom de Beelzebub, fins i tot segons la vostra opinió, el regne de Déu ha vingut a vosaltres, perquè el regne del diable, que segons vosaltres confesseu, es troba dividit en si mateix, no pot existir. El regne de Déu que aquí parla, és la condemnació dels impius, i la seva separació d'aquells fidels que fan penitència pels seus pecats.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.