Mateu 13,36-43
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
36-43
Llavors, acomiadades les gents, es va venir a casa: i arribant-se a l'els seus deixebles, li van dir: "explica'ns la paràbola de la zitzània del camp". L'els va respondre i va dir: "El que sembra la bona sement, és el Fill de l'home. I el camp és el món. I la bona sement són els fills del regne. I la zitzània són els fills de la iniquitat. I l'enemic, que la va sembrar, és el diable. I la sega és la consumació del segle. I els segadors, són els àngels. Per manera que així com és agafada la zitzània, i cremada al foc, així serà en la consumació del segle. Enviarà el Fill de l'home els seus àngels, i agafaran del seu regne tots els escàndols, i als quals obren iniquitat, i tirar-los han en el forn del foc. Allí serà el plor, i el cruixir de les dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el regne del seu Pare. El que té orelles per a sentir, senti". (vv. 36-43)
Glossa
Remigio
Llavors, acomiadades les gents, es va venir a casa: i arribant-se a l'els seus deixebles, li van dir: "explica'ns la paràbola de la zitzània del camp". L'els va respondre i va dir: "El que sembra la bona sement, és el Fill de l'home. I el camp és el món. I la bona sement són els fills del regne. I la zitzània són els fills de la iniquitat. I l'enemic, que la va sembrar, és el diable. I la sega és la consumació del segle. I els segadors, són els àngels. Per manera que així com és agafada la zitzània, i cremada al foc, així serà en la consumació del segle. Enviarà el Fill de l'home els seus àngels, i agafaran del seu regne tots els escàndols, i als quals obren iniquitat, i tirar-los han en el forn del foc. Allí serà el plor, i el cruixir de les dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el regne del seu Pare. El que té orelles per a sentir, senti". (vv. 36-43)
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 47,1
El Senyor havia parlat a les gents en paràboles a fi d'excitar-les al fet que li preguntessin; i encara que va dir el Senyor moltes coses en paràboles, cap, no obstant això, li va preguntar, i per això els va acomiadar. Per això segueix: "Llavors, acomiadades les gents, es va venir a la seva casa". Però no ho va seguir cap dels escribes, d'on resulta clarament, que en seguir al Senyor no tenien més objecte que el sorprendre'l en els seus discursos.
Sant Jerònim
Mas Jesús acomiada a les gents i es torna a la seva casa, a fi que s'acostin els seus deixebles i li preguntin en secret el que no mereixia ni podia entendre el poble.
Rave
En sentit místic, acomiadada la gent dels jueus que s'amuntegaven, entra a l'Església de totes les nacions i exposa en ella als fidels els misteris celestials. Per això segueix: "I se li van acostar els seus deixebles".
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 47,1
Altres vegades desitjaven saber els deixebles, i temien preguntar; mes ara li pregunten amb tota llibertat, i tenen confiança a causa d'aquelles paraules: "A vosaltres us ha estat donat el conèixer el misteri del regne de Déu" ( Mc 4,10). Per això cadascun en particular o separadament li pregunten, a fi de no semblar-se a la munió, als qui no va ser concedit aquest do. I deixen la paràbola del llevat i de la mostassa, com més clares, i li pregunten sobre la paràbola de la zitzània, perquè té més relació amb la paràbola de la sement i diu alguna cosa més. El mateix Senyor els diu el sentit d'aquesta paràbola dient-los: "El que sembra la bona sement és el Fill de l'home".
Remigio
Es diu el Senyor a si mateix Fill de l'home, per a donar-nos un exemple d'humilitat, o també, ja perquè sabia que els heretges havien de negar que El fora home, o ja perquè mitjançant la fe en la seva humanitat poguéssim ascendir al coneixement de la divinitat.
Segueix: I el camp és el món.
Glossa
Sent El mateix el que sembra el seu camp, és indubtable que el món actual és del. Segueix: "La bona sement són els fills del regne".
Remigio
És a dir, els homes sants i els triats, que són els que es compten entre els seus fills.
Sant Agustí, contra Faustum, 18,7
El Senyor entén per zitzània no alguns errors introduïts en les veritables Escriptures (segons interpreten els maniqueus), sinó tots els fills perversos, això és, els imitadors dels errors del diable. Mes la zitzània són els fills dolents, pels quals entén els impius i perversos.
Sant Agustí, quaestiones evangeliorum, 1,11
Tot el que és impur en les messes és zitzània. Segueix: "L'enemic que l'ha sembrat és el diable".
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 47,2
És, en efecte, obra del diable el barrejar l'error amb la veritat. Segueix: "Les messes és la consumació del segle". Diu en un altre lloc, però parlant dels samaritans: "Aixequeu els vostres ulls i considereu les regions que ja estan blanques per a la sega" ( Jn 4,35). I: "les messes, en veritat, és molta, els seus operaris pocs" ( Mt 9,37; Lc 10), en les paraules expressa del qual que la sega ha arribat ja. Com, doncs, diu aquí que arribarà? Perquè està presa en sentit diferent la paraula sega. Allí ( Jn 4) es diu: "Un és el que sembra, i un altre és el que sega"; i aquí es diu que és un mateix el que sembra i el que sega. Quan estableix la distinció entre el qual sembra i el que sega, diferència als apòstols, no de si mateix, sinó els profetes, perquè el mateix Crist és el que va sembrar per mitjà dels profetes entre els jueus i els samaritans. El presa, doncs, sota dos aspectes en aquest passatge, les paraules sement i sega. Així, quan parla de l'obediència i de la persuasió a la fe, usa la paraula sega, perquè és la perfecció de les coses. Però quan tracta del fruit que es treu de sentir la paraula de Déu, crida a la sega consumació, com succeeix en aquest lloc.
Remigio
Per sega s'entén el dia del judici en què seran separats els bons dels dolents pel ministeri dels àngels. Per això es diu més a baix: "Quan vindrà el Fill de l'home amb els seus àngels a jutjar" ( Mt 25). Per això segueix: "i els segadors són els àngels".
Segueix: "I així com s'agafa la zitzània, etc., de la mateixa manera agafaran els àngels tots els escàndols del seu regne".
Sant Agustí, de civitate Dei, 20,9
Potser d'aquell regne on no hi ha escàndols? Seran recollits del seu regne d'aquí, és a dir, de l'Església.
Sant Agustí, quaestiones evangeliorum, 1,10-11
La zitzània, que és el primer que se separa, ens indica les persecucions que precediran al dia del judici, i separaran als bons dels dolents mitjançant el ministeri dels àngels bons, que tindran la mateixa intenció de complir que la que té la mateixa llei i el mateix jutge. Els (àngels) dolents són incapaços de realitzar el ministeri de la misericòrdia.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 47,2
També pot entendre's del regne de l'Església celestial, i llavors el càstig és doble, a saber: la pèrdua de la glòria, segons les paraules: "I agafaran tots els escàndols del seu regne (és a dir, perquè els escàndols no entrin en el seu regne)" i el suplici del foc segons aquestes altres: "I els tiraran en el forn del foc".
Sant Jerònim
Tots els escàndols provenen de la zitzània. En les paraules: "I agafaran del regne", etc., va voler el Senyor distingir entre heretges i cismàtics, de manera que els que donen escàndols són els heretges i els que cometen iniquitats els cismàtics.
Glossa
O d'una altra manera: per la paraula escàndols poden entendre's aquells que donen al proïsme ocasió per a pecar o per a perdre's, per la qual cosa cometen maldats tots els que pequen.
Rave
Observeu el que diu: I aquells que cometen iniquitats, no els que les van cometre, perquè no han de ser lliurats als eterns turments els que s'han convertit i han fet penitència, sinó només els que continuen en el pecat.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 47,1
Mireu l'amor inefable de Déu envers els homes. L'està aviat per a concedir gràcies i és trigo per a castigar. Quan sembra ho fa per si mateix i quan castiga ho fa per uns altres, pels àngels que mana a aquest efecte.
Segueix: "Allí serà el plor i el cruixir de dents".
Remigio
En aquestes paraules està demostrada la veritable resurrecció dels cossos. No obstant això, també se dóna a entendre per elles dues classes de càstigs que sofriran els condemnats en l'infern, això és, una calor excessiva, i un fred intensíssim. Perquè així com els escàndols es refereixen a la zitzània, així també els justos són prestigiosos fills del regne. D'ells diu el Senyor: "Llavors els justos resplendiran com el sol en el regne del seu Pare", perquè en aquesta vida resplendeix la llum dels sants davant dels homes, però després de la consumació del món brillaran com el sol en el regne del seu Pare.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 47,1
No perquè brillin només com el sol, sinó que el Senyor es val d'aquests exemples coneguts, perquè el sol és l'astre que brilla més que tots els altres.
Remigio
I quan diu: "Llavors resplendiran" es refereix al fet que ara brillen per a exemple d'uns altres, i llavors brillaran com el sol per a lloar a Déu.
Segueix: "El que tingui orelles per a sentir, senti".
Rave
Això és, el que té enteniment entengui, perquè totes aquestes paraules tenen un sentit místic.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.