Mateu 13,51-52
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
51-52
"Heu entès totes aquestes coses?" Ells van dir: "sí". I els va dir: "Per això tot escrigui instruït en el regne dels cels és semblant a un pare de família, que treu del seu tresor coses noves i velles". (vv. 51-52)
"Heu entès totes aquestes coses?" Ells van dir: "sí". I els va dir: "Per això tot escrigui instruït en el regne dels cels és semblant a un pare de família, que treu del seu tresor coses noves i velles". (vv. 51-52)
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 47,2
Després d'haver-se retirat les gents, parla el Senyor als seus deixebles en paràboles, de les quals havien adquirit coneixements suficients per a comprendre el que L'els deia. Per això els pregunta: "Heu entès totes aquestes coses?" I ells van dir: "Sí".
Sant Jerònim
Aquest discurs és pròpiament per als Apòstols, als qui el Senyor exigeix no sols el que sentin el que El diu als pobles, sinó que ho comprenguin de manera que puguin ensenyar-lo als pobles.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 47,2
De seguida els lloa el Senyor perquè li han comprès i per això diu: "Tot escrigui saca d'un tresor coses noves i velles", etc.
Sant Agustí, de civitate Dei, 20,4
I no va dir el Senyor coses velles i noves, cosa que indubtablement hagués dit si hagués preferit l'ordre dels temps al dels mèrits. Els maniqueus, que pretenen admetre només les noves promeses de Déu, romanen com enclavats en els antics errors carnals, i introdueixen un nou error.
Sant Agustí, quaestiones evangeliorum, 1,16
Jo no sé si el Senyor va voler en aquest passatge treure la conclusió del que va dir abans sobre el tresor amagat en el camp (perquè sota el nom d'Escriptures Santes estan compresos el Nou i Antic Testament), o si va voler donar a entendre que ha de tenir-se per docte a l'Església a aquell que comprèn les Antigues Escriptures explicades per paràboles, a fi que en Aquell que encara parla per paràboles, totes les coses de l'Escriptura rebin el seu compliment i manifestació fins que per la seva passió trenqui el vel (perquè res hi ha ocult que no sigui revelat) i coneguem millor totes aquelles coses que des de tant de temps estan escrites del, i embolicades en paràboles, que els jueus prenen a la lletra, i pretenen ser savis en el regne dels cels.
Sant Gregori, homiliae in Evangelia, 11
Si per coses noves i velles s'entén, com volen alguns, els dos Testaments, cal negar que va ser docte Abraham, qui, encara que va conèixer els fets del Nou i Antic Testament, no obstant això, no va saber expressar-ho. Tampoc podem comparar a Moisès amb el docte pare de família, perquè, encara que ell va ensenyar l'Antic Testament, res va dir del Nou. Però les paraules del Senyor han d'aplicar-se, no a ells, sinó als que pertanyeran a l'Església. Aquests treuen del seu tresor les coses noves i antigues quan pels seus costums i les seves paraules prediquen els dos Testaments.
San Hilario, in Matthaeum, 13
Parla el Senyor aquí als seus deixebles i els diu escribes a causa del seu saber, perquè van comprendre el que El va dir sobre l'Antic i Nou Testament, això és, sobre l'Evangeli i sobre la llei, perquè els dos pertanyen al mateix pare de famílies i els dos formen un només tresor; sota el nom de pare de famílies compara als seus deixebles amb Aquest, perquè han trobat en ells les doctrines de les coses antigues i noves en l'Esperit Sant.
Sant Jerònim
O també diu escribes als Apòstols, perquè eren com a notaris del Salvador i escrivien les seves paraules i els seus preceptes sobre les taules de carn del cor humà ( 2Cor 3) mitjançant els sagraments del regne dels cels, i gaudien de les riqueses del pare de famílies i treien del tresor de la seva ciència les coses noves i antigues, de manera que comprovaven quant predicaven en l'Evangeli amb cites de la llei i dels profetes. Per això diu també l'esposa en el Cantar dels Cantessis: "T'he reservat per a tu, estimat meu, les coses noves juntament amb les antigues" ( Cant 7,13).
Sant Gregori, homiliae in Evangelia, 11
O d'una altra manera, la cosa antiga és el gènere humà perint per la seva culpa en el suplici etern; i la nova és el que viu en el regne després de convertit. Primerament ens va proposar com a figura del regne el tresor trobat i la perla preciosa. Després ens ha dit les penes de l'infern i el foc que sofriran els malvats, i per via de conclusió afegeix: "Per això l'escriba savi saca del seu tresor les coses noves i antigues", etc., com si digués: Aquél és en la Santa Església predicador savi, que sap treure de la suavitat del regne les coses noves, i dir pel terror del càstig les coses antigues, a fi d'aterrir amb els càstigs a aquells als qui no convencen els premis.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.