Mateu 15,15-20
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
15-20
I responent Pedro, li va dir: "explica'ns #aqueix paràbola". I va dir Jesús: "fins i tot també vosaltres sou sense enteniment? No compreneu que tota cosa que entra en la boca, va al ventre, i és tirat en un lloc secret? Mes el que surt de la boca, del cor surt, i això embruta a l'home. Perquè del cor surten els pensaments dolents, homicidis, adulteris, fornicacions, furts, fals testimoni, blasfèmies. Aquestes coses són les que embruten a l'home. Mes el menjar amb les mans sense rentar, no embruta a l'home". (vv. 15-20)
I responent Pedro, li va dir: "explica'ns #aqueix paràbola". I va dir Jesús: "fins i tot també vosaltres sou sense enteniment? No compreneu que tota cosa que entra en la boca, va al ventre, i és tirat en un lloc secret? Mes el que surt de la boca, del cor surt, i això embruta a l'home. Perquè del cor surten els pensaments dolents, homicidis, adulteris, fornicacions, furts, fals testimoni, blasfèmies. Aquestes coses són les que embruten a l'home. Mes el menjar amb les mans sense rentar, no embruta a l'home". (vv. 15-20)
Remigio
Tenia el Senyor el costum de parlar per paràboles i per aquesta raó, després d'haver-lo escoltat Pedro, creient que les paraules: "No embruta a l'home el que entra en la boca" ( Mt 15,11), era una paràbola, va preguntar al Senyor d'aquesta manera: "Explica'ns #aqueix paràbola". I com havia fet la pregunta en nom dels altres, d'aquí ve que el Senyor el reprengués a ell i als altres. Per això segueix: "Fins i tot també vosaltres sou sense enteniment?"
Sant Jerònim
El Senyor reprèn a Pedro perquè éste va creure que era una paràbola el que El va dir amb tota claredat. D'on es dedueix que l'oient que vol entendre amb claredat el que és fosc o tractar com a fosc el que és clar, és un neci.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 51,4
Ho reprèn el Senyor, no perquè la seva pregunta es recolzés en algun dubte, sinó en l'escàndol dels fariseus. Les gents no van comprendre el que els havia dit i els deixebles es van escandalitzar. D'aquí el que li preguntessin com de part dels fariseus, i el que en sentir coses tan elevades com: "Tota planta que no plantés el meu Pare celestial, serà arrencada d'arrel"( Mt 15,13) fossin represos. Però Pedro, que era fogós, no calla tan fàcilment i per això el Senyor el reprèn i li diu el motiu de la seva reprensió en aquests termes: "No compreneu que tot el que entra en la boca va al ventre i és tirat en un lloc secret?".
Sant Jerònim
Alguns han calumniat al Senyor per aquest passatge, dient que El no coneixia les lleis físiques del nostre cos perquè diu que els aliments cauen en el ventre i després per a la digestió passen a un lloc secret, sent així que una vegada deglutits els aliments, es distribueixen en tots els membres, en les venes, en els nervis i fins i tot en la medul·la dels ossos. Però aquesta objecció no té fonament, perquè els aliments després de la digestió es transformen en un humor lleuger, en una substància líquida i aquesta substància que corre per les venes i els membres és llançada per uns certs ressorts secrets -que els grecs diuen porus- a les parts inferiors del cos i després cauen en llocs secrets.
Sant Agustí, de vora religione, 40
Després que els aliments han estat dissolts, això és, han perdut la seva forma, passen a formar el cos i dissolts prenen una forma convenient i renoven els teixits. Un moviment propi de la vida distingeix en certa manera els uns dels altres i presa per a aixecar l'edifici visible del cos els que condueixen a aquest efecte. Mes els que no serveixen per a aquest objecte, són llançats per unes certes vies a propòsit. Part d'ells, els més gruixuts, tornen a la terra a fi de transformar-se de nou. Una altra part és exhalada del cos i una altra rep les quantitats ocultes de tot l'animal i serveix per a la generació.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 51,4
I en dir el Senyor aquestes coses als seus deixebles, els respon encara segons la malaltia dels jueus. Perquè els diu que l'aliment surt i no queda. I encara que romangués, no embrutaria el cos. Però ells no podien comprendre això. Per això Moisès els havia dit que es considerés com a impur tot el temps en què romanien dins els aliments i els mana rentar-se a la tarda, per ser éste el temps que mitjana entre la digestió i l'expulsió dels aliments.
Sant Agustí, de Trinitate, 15,10
El Senyor ha donat a entendre dues coses diferents sota el nom de boca: el cos i el cor. Perquè el dir: "Que el que entra en la boca, etc." significa el cos i en les paraules: "Mes el que surt de la boca surt del cor i això embruta a l'home", parla del cor.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 51,4
El que està dins del cor roman en l'home i no sols el que queda, sinó el que surt de l'home pot embrutar-lo, i molt més el que sali. Per això afegeix: "Del cor surten els pensaments dolents, etcètera". I posa en primer lloc els pensaments dolents, pel vici que tenien els jueus de tendir llaços al Senyor.
Sant Jerònim
El que hi ha de principal en l'ànima de l'home no el col·loca Crist en el cervell com Plató, sinó en el cor i segons aquesta opinió, són reprensibles els que opinen que tots els pensaments són resultat de les suggestions del dimoni i no de la pròpia voluntat de l'home. El dimoni pot ajudar, incitar o enfervorir els mals pensaments, però no pot ser l'autor d'ells. Perquè si des de les seves emboscades inflama amb el seu alè la flama lleugera dels nostres pensaments, no hem de concloure d'això que ell penetra en les profunditats del cor; sinó que ell, per les postures i moviments del cos, conjectura el que passa a l'interior. Així, per exemple, si veu que nosaltres mirem amb interès i insistència el rostre bell d'una dona, comprèn pels nostres ulls, que el nostre cor es troba ferit per les fletxes de l'amor.
Glossa
Dels pensaments dolents provenen també les accions dolentes i les paraules dolentes prohibides per la llei. Per això afegeix: "Els homicidis", que estan prohibits pel precepte "No mataràs" ( Ex 20,13); els adulteris i fornicacions, que també ho estan per aquest altre precepte: "No fornicaràs" ( Ex 20,14); els furts, per: "No furtaràs" ( Ex 20,15); el fals testimoni per: "No aixecaràs fals testimoni contra el proïsme" ( Ex 20,16); les blasfèmies per: "No prendràs el nom del teu Déu en va" ( Ex 20,7).
Remigio
El Senyor, després de nomenar els vicis prohibits per la llei divina, afegeix amb oportunitat: "Això és el que embruta a l'home", és a dir, ho torna immund i impur.
Glossa
I com la perversitat dels jueus que preferien les seves tradicions als preceptes divins havia donat origen a aquestes paraules del Senyor, d'aquí ve que el Senyor conclogui amb les següents paraules per a demostrar-los la inconveniència de #aqueix tradicions: "Mes el menjar amb les mans sense rentar, no embruta a l'home".
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 51,4
Mes el Senyor no va dir que no embruta a l'home el menjar menges prohibides per la llei, a fi que no poguessin contradir-lo, sinó que conclou amb allò mateix sobre que versava la qüestió.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.