Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 18,10-14

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"Mireu que no tingueu en poc a un d'aquests petitons; perquè us dic, que els seus àngels en els cels sempre veuen la cara del meu Pare: que està en els cels. Perquè el Fill de l'Home va venir a salvar el que havia perit. Què us sembla? Si tingués algun cent ovelles, i s'esgarriés una d'elles, per ventura no deixa les noranta-nou en les muntanyes, i buscarà aquella que es va extraviar? I si esdevingués trobar-la, dígoos en veritat que es gaudeix més amb ella que amb les noranta-nou que no es van extraviar. Així no és la voluntat del vostre Pare, que està en els cels, que pereixi un d'aquests petitons". (vv. 10-14)

Sant Jerònim

Va dir el Senyor a dalt, que havien de ser amputats el peu, la mà, l'ull, tot parentiu i tot costum que pogués donar lloc a l'escàndol; ara suavitza la duresa d'aquesta màxima dient: "Mireu que no tingueu en poc a un d'aquests petitons". Que equival a dir: No els menyspreeu, sinó procureu, quan us sigui possible, la seva salvació després de la vostra; però si els veiéssiu que continuen en el pecat, millor és que us salveu vosaltres que el que periu amb la multitud.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 59,4

O també es guanya molt amb fugir dels dolents i amb honrar als bons. Ens va ensenyar el Senyor a dalt, que tallem les nostres amistats amb els quals escandalitzen i aquí ens ensenya a rendir culte i a tenir zel pels sants.

Glossa

O d'una altra manera, guardeu-vos de menysprear a cap d'aquests petitons. Perquè el mal que resulta dels germans, que han estat escandalitzats, és molt gran.

Orígens, homilia 5 in Matthaeum

Són petitons aquells que fa poc temps que han nascut en Crist, o aquells, que no podent avançar, estan com si acabessin de néixer. No va tenir el Senyor necessitat de manar que no es menyspreés als fidels més perfectes, sinó als petitons, com ja l'havia manat abans: "Si algun escandalitzés a algun d'aquests petitons" ( Mt 18,6), etc. A més, sota la paraula petitons potser volia comprendre aquí també als perfectes, segons el mode que va tenir d'expressar-se en un altre lloc ( Lc 9,48): "El que fos més petit entre vosaltres, éste serà el major", etc.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 59,4

O també, perquè els que són perfectes, són mirats per molts com a petitons, és a dir, pobres i menyspreables.

Orígens, homilia 5 in Matthaeum

No obstant això, no s'harmonitza bé aquesta interpretació amb la frase: "Si algun escandalitzés a un d'aquests petitons" ( Mt 18,6), etc. Perquè l'home perfecte ni s'escandalitza, ni pereix; els que admeten aquesta interpretació diuen que és mudable l'ànima del just i que alguna vegada s'escandalitza encara que no amb facilitat.

Glossa

No se'ls ha de menysprear; són tan volguts de Déu, que els ha enviat els seus àngels perquè els guardin. Per això segueix: "En veritat us dic que", etc.

Orígens, homilia 5 in Matthaeum

Afirmen alguns que Déu dóna als homes un àngel custodi. Perquè han vingut a ser per l'aigua regeneradora nens en Crist; afegint, que no és possible que un àngel sant miri als incrèduls i als quals erren i que mentre roman l'home en la incredulitat i en el pecat, està sota la potestat dels àngels de Satanàs. Uns altres creuen que des del moment en què neix un rep el seu àngel custodi.

Sant Jerònim

Gran dignitat és ésta de l'ànima humana, de tenir des que neix un àngel destinat perquè la guardi.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 59,4

No parla aquí el Senyor dels àngels indistintament, sinó dels àngels més elevats. Perquè en dir: "Veuen sempre la cara del meu Pare", ens significa que la seva presència és molt lliure i l'honor de què gaudeixen davant de Déu és molt gran.

Sant Gregori Magno, homiliae in Evangelia, 34,12

Es conta que l'ancià i venerable Pare Dionisio Areopagita deia (i ho diu realment), que entre els àngels, que són d'un rang inferior, hi ha alguns que són enviats per a exercir alguna missió visible o invisible, mentre els que són d'escala superior no són emprats per a cap comissió exterior.

Sant Gregori Magno, Moralia, 2,3

I els àngels veuen sempre el rostre del Pare i, no obstant això, vénen a nosaltres. Perquè vénen cap a nosaltres amb la presència espiritual i no obstant això romanen en el lloc d'on van sortir per la contemplació interior i no surten fora de la visió divina, de tal manera que quedin privats dels gojos de la contemplació interior.

San Hilario, in Matthaeum, 18

Els àngels ofereixen diàriament a Déu les oracions dels quals s'han de salvar per Crist. Per consegüent, és molt perillós menysprear a Aquell els desitjos i les peticions del qual arriben per servei i ministeri dels àngels a Déu etern i invisible.

Sant Agustí, de civitate Dei, 22,29

O també són anomenats àngels nostres els que són àngels de Déu. Són àngels de Déu perquè no se separen de l'i nostres perquè han començat a tenir-nos per conciutadans seus; consegüentment, així com ells veuen a Déu, també nosaltres li veurem cara a cara. Sant Joan diu d'aquesta visió ( 1Jn 3,2): "Li veurem com L'és". Per rostre de Déu ha d'entendre's la seva manifestació i no la part del cos al fet que nosaltres donem #aqueix nom.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 59,4

Una altra nova raó ens dóna el Senyor perquè no menyspreem als petitons, quan diu: "Perquè el Fill de l'home va venir", etc.

Remigio

El que equival a dir: No menyspreeu als petitons, perquè jo m'he dignat fer-me home pels homes. En les paraules: "el que havia perit" se sobreentén el gènere humà. Tots els elements guarden la seva ordre, però l'home va errar, perquè va perdre el seu.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 59,4

Afegeix el Senyor al que acaba de dir una paràbola per a demostrar la voluntat que té el seu Pare de salvar a tots els homes, quan diu: "Què us sembla? Si tingués algun cent ovelles", etc.

Sant Gregori, homiliae in Evangelia, 34,3

Això diu relació al Creador dels homes. El número cent és nombre perfecte i El va tenir cent ovelles, quan va crear la naturalesa humana i la naturalesa angèlica.

San Hilario, in Matthaeum, 18

Per la paraula una sola ovella s'entén un sol home i per home tot el gènere humà i tot el gènere humà es va perdre en l'error d'un solo Adán. D'aquí ve que el que cerca a l'home és Crist i les noranta-nou ovelles que deixa, són la multitud de tots aquells que s'alegren en el cel.

Sant Gregori, homiliae in Evangelia, 34,3

I diu l'evangelista, que les va deixar en les muntanyes, per a significar les altures. Perquè les ovelles que no havien perit estaven en els llocs més elevats.

Beda

Va trobar el Senyor a l'ovella, quan va restaurar a l'home i va haver-hi en el cel major alegria per l'ovella trobada, que per les altres noranta-nou. Perquè hi ha més motius per a lloar a Déu per la restauració dels homes, que per la creació dels àngels. Va crear Déu admirablement als àngels; però més admirablement va restaurar a l'home.

Rave

Observeu que al número nou li falta una unitat per a formar el número deu i al número noranta-nou per a formar el cent. D'on resulta, que els números als qui per a ser perfectes els falta una unitat, poden variar per la sostracció, o per l'addició; però la unitat romanent en si mateixa sense variació, quan s'agrega a altres números els perfecciona. D'aquesta manera per a perfeccionar en el cel el nombre complet d'ovelles, és buscat en la terra l'home que s'ha perdut.

Sant Jerònim

Opinen uns altres que el número noranta-nou es refereix als justos i la petita ovella als pecadors, segons el que ja s'ha dit en un altre lloc: "No he vingut a cridar als justos, sinó als pecadors" ( Mt 9,13).

Sant Gregori, homiliae in Evangelia, 34,3

Hem de considerar per què confessa el Senyor, que s'alegra més per la conversió dels pecadors, que per l'estabilitat dels justos. És perquè els que tenen seguretat de no haver comès pecats greus, estan mandrosos moltes vegades per a complir els deures més elevats, mentre que, per contra, als quals tenen consciència d'haver obrat malament, el sentiment del seu dolor els inflama més en l'amor diví i com veuen que han caminat errants lluny de Déu, recompensen amb els guanys posteriors les pèrdues anteriors; d'aquesta manera el general prefereix al soldat, que després de fugir, torna a l'enemic i li escomet amb valor, a aquell que no ha girat mai l'esquena, però que mai ha escomès ni ha fet cap cosa amb valor. Però també hi ha alguns justos que causen tanta alegria, que en cap concepte se'ls pot posposar a cap penitent; éstos, encara que no els argüeixi la seva consciència de cap falta, no obstant això, menyspreen fins al que els és permès i són humils en totes les ocasions. Que gran alegria, doncs, no proporciona el just quan plora en la humiliació, sent tan gran la que causa el pecador quan condemna el mal que ha fet?

Beda

També les noranta-nou ovelles que va deixar en la muntanya signifiquen els superbs, als qui, per a arribar a la perfecció (marcada pel número cent), els falta el número u. Quan L'ha trobat al pecador, s'alegra, és a dir, fa que s'alegrin els seus, més per #aqueix pecador que pels justos falsos.

Sant Jerònim

Les paraules que segueixen: "Així no és la voluntat del vostre Pare, que pereixi un només", etcètera, es refereixen al que queda dit més amunt: "Mireu, no tingueu en poc a un d'aquests petitons" ( Mt 18,10) i d'aquesta manera ens ensenya, que la paràbola proposada ha estat dita perquè no siguin menyspreats els petitons. En les paraules: "No és voluntat del vostre Pare", manifesta el Senyor que sempre que perís algun d'aquests petitons, no pereix per voluntat del Pare.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.