Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 21,23-27

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

I havent anat al temple els prínceps dels sacerdots i els ancians del poble, es van arribar a l'a saó que estava ensenyant, i li van dir: "Amb quina autoritat fas aquestes coses? I qui et va donar aquesta potestat?" Responent Jesús els va dir: "Vull jo també preguntar-vos una paraula: i si me la diguéssiu, jo també us diré amb quina potestat faig aquestes coses. El baptisme de Juan d'on era? del cel o dels homes?" I ells pensaven entre si dient: "Si diguéssim del cel, ens dirà: Perquè per què no ho vau creure? I si diguéssim dels homes, temem les gents": perquè tots miraven a Juan com un profeta. I van respondre a Jesús dient: "No sabem". I els va dir El mateix: "perquè ni jo us dic, amb quina potestat faig aquestes coses". (vv. 23-27)

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 39

Com havien vist els sacerdots que Jesucrist havia entrat en el temple amb gran pompa, eren agitats per l'enveja. Així, no podent sofrir en el seu cor l'ardor de l'enveja que els assetja, aixequen la veu. Per això segueix: "I havent anat al temple, es van arribar a ell", etc.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 67,2

Com no podien difamar-li pels seus miracles, es decideixen a reprendre-li perquè havia expulsat del temple als quals venien, com si diguessin: Potser t'has apoderat del tron de la saviesa? Ets sacerdot consagrat perquè has demostrat tant de poder?

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 39

I és per això que afegeixen: "I qui t'ha donat #aqueix potestat?" Manifesten en això que hi ha moltes persones que donen els seus poders a altres homes, ja en l'ordre material, ja en l'espiritual. Com si diguessin: has nascut de família sacerdotal? El senat no te'l va concedir; César tampoc te l'ha donat. Però si haguessin cregut que tot poder ve de Déu, mai li haguessin preguntat: "Qui t'ha concedit #aqueix potestat?" Cada home jutja per si mateix als altres: el que fornica no creu que hi hagi algun que pugui ser cast; i el cast no sospita fàcilment del lasciu. Així el que no és sacerdot segons Déu, no creï en el sacerdoci dels altres respecte de Déu.

Sant Jerònim

En aquestes paraules li fan la mateixa ofensa que abans, quan van dir: "Llança als dimonis en nom de Belcebub, cap de tots ells" ( Mt 12,24). Perquè quan diuen: "En virtut de què poder fas això?", neguen terminantment al Fill de Déu, a qui consideren fent prodigis, no per les seves pròpies forces, sinó en virtut de poders aliens. Podia el Senyor haver rebutjat aquella calúmnia dels seus temptadors per mitjà d'una contestació senzilla, però els va preguntar amb molta prudència, perquè ells es condemnessin a si mateixos, o amb el seu silenci o amb la seva saviesa. Per això segueix: "I responent Jesús, els va dir: Vull jo també preguntar-vos una paraula".

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 39

No pregunta perquè els que responen li escoltin, sinó perquè confosos, no li continuïn preguntant. El Salvador havia dit: "No vulgueu donar el Sant als gossos" ( Mt 7,6). Així, doncs, encara que hagués contestat, de res aprofitava, perquè els desitjos tenebrosos no poden entendre el que procedeix de la llum. Convé per tant ensenyar al que pregunta i confondre al que tempta per mitjà de raons contundents, sense aclarir-li la virtut del misteri. Per tant, el Senyor posa un llaç amb una pregunta senzilla a la interrogació d'ells, i com no podien fugir d'ell, afegeix: "I si me la diguéssiu, jo també us diré", etc. La pregunta és ésta: "El baptisme de Sant Joan, d'on procedia, del cel o dels homes?"

Sant Agustí, in Ioanemm, 5-6

Sant Joan va rebre el poder de batejar d'Aquél a qui va batejar després, després el baptisme que administrava, es diu aquí baptisme de Juan. Només ell va rebre aquesta gràcia, cap abans que ell ni després d'ell ha rebut la facultat de batejar amb baptisme propi; perquè Juan havia vingut a batejar en l'aigua de la penitència, preparant el camí al Senyor, però no purificant interiorment, la qual cosa un simple home no pot fer.

Sant Jerònim

Es coneix, doncs, la malícia amb què els sacerdots van preguntar al Salvador, per la qual cosa segueix: "I ells pensaven entre si dient". Perquè si responien que el baptisme de Juan procedia del cel era molt natural la resposta: llavors per què no heu estat batejats per Juan? I si s'atrevien a dir que havia estat inventat per engany dels homes, i res tenia de diví, temien a les gents, perquè gairebé tots els que es trobaven allí reunits havien rebut per grups el baptisme de Juan, i en realitat el respectaven com a un profeta. Respon també a la mala intenció, i a les paraules d'humilitat que usen per a ocultar la seva malícia, dient que no saben. Per això segueix: "I van respondre a Jesús dient: no sabem". Van mentir en dir que no ho sabien. Era consegüent també que el Senyor els digués, ni jo tampoc sé, però la divina veritat no pot mentir; segueix doncs: "I els va dir Jesús: perquè ni jo us dic", etc. En el que dóna a entendre que ells sabien, però que no havien volgut respondre i que ell ho havia conegut i que per tant no ho deia, perquè entenguin el que ells saben.

Orígens, homilia 17 in Matthaeum

Dirà algun contra això que era ridícul preguntar en virtut de què poder feia Jesucrist prodigis, perquè no podia succeir que respongués que els feia per autorització del diable, perquè ni un home pecador respondria que era veritat. Si algun diu que pregunten els prínceps per a espantar-li, com succeeix quan algun obra amb els nostres d'un mode que ens desagrada, li diem: qui t'ha manat fer això? espantant-ho així, perquè no continuï obrant d'aquell mode. Però per què Jesucrist respon així? "Digueu-me vosaltres això, i jo us diré en virtut de què poder faig aquestes coses". Potser aquest passatge s'entén així. Generalment parlant, hi ha dues potestats diferents: una de part de Déu i una altra de part del diable. Però especials hi ha moltes. No era una mateixa potestat la que s'havia confiat als profetes perquè fessin prodigis, sinó que una se'ls concedia a éstos, una altra als altres, i també algunes, encara que inferiors, al que havia de fer prodigis de poca importància, i major al qual havia de fer-los més superiors. Els prínceps dels sacerdots veien que Jesús feia molts prodigis, i per això volien sentir dels seus llavis la classe i la propietat del poder que se li havia confiat. Els altres que havien fet prodigis en veritat, havien rebut el poder per a aquest fi, progressant cap a un altre poder major. No obstant això, el Salvador tot ho fa en virtut del poder que havia rebut del seu Pare. Però com els prínceps no eren dignes de conèixer tals misteris, no els dóna una resposta, sinó que els fa una pregunta.

Rave

Per dues raons ha d'ocultar-se el coneixement de la veritat als quals la busquen: Perquè el que ho desitja no és capaç de comprendre, i perquè pregunta per odi o per menyspreu, fent-se indigne de conèixer el que desitja.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.