Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 24,23-28

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"Llavors si algun us digués: Mireu, el Crist és aquí o allí, no el creeu. Perquè s'aixecaran falsos cristos i falsos profetes, i donaran grans senyals i prodigis, de manera que (si pot ser) caiguin en error fins i tot els triats. Vegeu que us ho he dit per endavant. Per la qual cosa si us diguessin: Heus aquí que està en el desert, no sortiu; mireu que està en el més retirat de la casa, no el cregueu. Perquè com el llampec surt de l'Orient, i es deixa veure fins a l'Occident, així serà també la vinguda del Fill de l'home. Allà on estigués el cos, allí s'ajuntaran també les àguiles". (vv. 23-28)

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 76, 2

Havent conclòs de parlar el Salvador del que havia de succeir a Jerusalem, s'ocupa del que havia de precedir a la seva vinguda, i indica els senyals, no sols per a utilitat d'ells, sinó també per a nosaltres i per als quals hauran de venir després; per això diu: "Llavors si algun us digués", etc. Perquè així com en dir abans l'Evangelista: "En aquells dies vi Juan Bautista" ( Mt 3,1), no va designar el temps que havia de venir a continuació (perquè hi havia trenta anys pel mig), així ara quan diu "llavors" dóna a conèixer tot el temps que havia de mediar, i que abastaria des de la destrucció de Jerusalem fins als principis de la destrucció del món. Mes donant-los els senyals de la seva segona vinguda, els adverteix quin serà el lloc i qui els seductors; perquè no succeirà llavors el que en la seva primera vinguda, que va aparèixer a Betlem, i en un petit angle de la terra, ignorant-lo tots al principi, sinó que vindrà d'una manera visible, sense necessitat que ningú anunciï la seva vinguda, per la qual cosa diu: "I si algun digués: aquí o allí està el Crist, no el creeu".

Sant Jerònim

En el que dóna a conèixer que la seva segona vinguda no es coneixerà per la humilitat (com la primera), sinó per la glòria que l'acompanyarà. És molt neci, per tant, buscar llavors en un lloc humil o amagat, al qual és la llum que il·lumina a tothom.

San Hilario, in Matthaeum, 25

I no obstant això, com hi haurà gran commoció entre els homes i els falsos profetes, com per a indicar el poder que és propi de Jesucrist, fingiran que el Crist està i es troba en moltes parts, per a portar enganyats i abatuts a molts al servei de l'Anticrist. Per tant, afegeix: "S'aixecaran falsos cristos i falsos profetes".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom.76, 2

Aquí es parla de l'Anticrist i d'alguns dels seus ministres, als qui anomena falsos cristos i falsos profetes, els quals van ser molts en temps dels apòstols. Però els que hi haurà abans de la segona vinguda de Jesucrist seran molt més funestos que els primers. Per això afegeix: "I donaran grans senyals i prodigis".

Sant Agustí, de diversis quaestionibus octoginta tribus liber, 77

El Senyor ens adverteix aquí, per a la nostra intel·ligència, que els homes malvats poden fer uns certs miracles que no poden fer els bons. Mes no per això han de ser considerats com en lloc preferit per Déu, perquè els mags d'Egipte no eren més aceptos a Déu que el poble d'Israel, perquè aquest poble no podia fer el que aquéllos feien, encara que Moisès va poder obrar coses majors per virtut divina. No s'encomanen a tots els bons aquestes coses meravelloses, perquè no siguin enganyats els febles amb el perjudicial error de creure que en tals fets hi ha majors dons que en les obres de justícia, per les quals s'aconsegueix la vida eterna. Perquè quan els mags obren coses que algunes vegades no poden obrar-les els bons, ho fan amb divers poder. Aquéllos ho fan buscant la seva glòria; éstos buscant la glòria de Déu. Aquéllos ho fan amb potestat concedida segons la seva ordre, per a algun negoci o benefici, com a privats; éstos ho fan públicament i per mandat d'aquél a qui estan subjectes totes les criatures. Perquè de distint mode dóna el posesor el seu cavall al soldat quan és obligat, i de distint mode ho lliura al comprador o a aquél a qui el regala o el presta. I de la mateixa manera que la major part dels soldats, als quals condemna la disciplina imperial, acoquinen a alguns posesores simulant ordres del seu emperador, i els arrabassen violentament el que no està manat per autoritat pública; així algunes vegades els mals cristians, ora cismàtics, ora heretges, pel nom de Jesucrist, o per les paraules, o pels sagraments cristians, exigeixen alguna cosa de les potestats. Mes quan obeeixen a les ordres dels dolents, obeeixen per a seduir als homes, en l'error dels quals s'alegren. Per la qual cosa, d'una manera obren els miracles els mags, d'una altra els bons cristians i d'una altra els mals cristians. Els mags per contractes ocults, els bons cristians per la pública justícia; els mals cristians per la simulació de la justícia pública. I fins i tot això no ha de causar-nos admiració, perquè totes les coses que es fan visiblement, fins i tot per les potestats inferiors dels aires, no és absurd creure que poden fer-se.

Sant Agustí, de Trinitate 3, 8

No s'ha de creure que aquesta matèria de les coses visibles està a l'arbitri dels àngels rebels, sinó només al de Déu, per qui se dóna a aquéllos la potestat. Ni tampoc han de ser anomenats creadors aquells àngels dolents, sinó que per la seva subtilesa van conèixer els planters d'aquestes coses més ocultes a nosaltres, que escampen secretament per mitjà de combinacions congruents a les estacions, i d'aquesta manera tenen ocasió de produir les coses i d'accelerar els increments. Perquè molts homes coneixen de quines herbes o carns, o sucs o humors, encara que estiguin soterrats o confosos, provenen les coses que solen succeir en els animals. Però això es fa tant més difícil als homes, com més abandonen les subtileses dels sentits i l'activitat dels cossos, canviant-les en pesadesa i negligència dels membres.

Sant Gregori Magno, Moralia, 15, 30

Quan l'Anticrist hagi obrat prodigis admirables a la vista dels homes carnals, els arrossegarà darrere de si. Perquè els que es delecten en els béns presents, se subjectaran sense cap resistència a la potestat d'aquél. Pel que continua: "De manera que, si pot ser, fins i tot els triats caiguin en error".

Orígens, in Matthaeum, 25

Elevada és la locució que diu: "Si és possible". No va pronunciar ni va dir, que fins i tot els triats caiguin en error, sinó que vol demostrar que els raonaments dels heretges són sovint molt persuasius, i poderosos per a commoure fins i tot als que obren amb saviesa.

Sant Gregori Magno, Moralia 33, 36

O perquè el cor dels triats és agitat per pensaments de consternació encara que la seva constància no s'alteri. El Senyor va comprendre totes dues coses en una sola sentència. Vacil·lar en el pensament, és ja el mateix que errar. I afegeix: "si pot ser", perquè no pot ser que els triats caiguin en error.

Rave

O no diu això, perquè l'elecció divina quedi frustrada, sinó perquè els que segons el judici humà semblaven triats, cauran en l'error.

Sant Gregori Magno, homiliae in Evangelia, 35

Mes els dards que es veuen per endavant fereixen menys, i per això afegeix: "Per endavant us ho vaig dir", perquè el nostre Senyor denuncia els mals precursors de la destrucció del món, perquè, sent sabuts per endavant, pertorbin menys quan arribin. Per la qual cosa conclou: "Després si us diguessin: Heus aquí que està en el desert, etc."

San Hilario, in Matthaeum, 25

Perquè els falsos profetes (dels quals havia parlat abans), ora diran que el Crist està en els deserts, per a corrompre als homes en l'error, ora afirmaran que està en els llocs més recòndits de la casa, per a empresonar-los sota el poder de l'Anticrist dominant. Mes el Senyor declara que ni s'ha d'ocultar en cap lloc, ni que ha de ser vist per alguns en particular, sinó que declara terminantment que ha de venir sent present a tot arreu i a vista de tots. Per això continua dient: Així com el llampec surt de l'Orient i es deixa veure fins a l'Occident, així, etc.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom.76, 3

Així com anteriorment va predir de quina manera ha de venir l'Anticrist, així també per aquest passatge manifesta com ha de venir El. Així com el llampec no necessita d'anunciador o de pregoner, sinó que es manifesta en qualsevol instant a tot l'orbe, fins i tot a aquéllos que estan descansant en els seus llits, així també la vinguda de Jesucrist es manifestarà a un mateix temps a tot arreu per la lluentor de la seva glòria. A continuació indica un altre senyal de la seva vinguda, quan afegeix: "On vulgui estigui el cos es congregaran les àguiles, etc.," designant per les àguiles a la multitud d'àngels, màrtirs i de tots els sants.

Sant Jerònim

Per l'exemple natural que veiem diàriament, som instruïts en el sagrament de Crist. Perquè es diu que les àguiles i els voltors, encara que estiguin a l'altre costat de la mar, perceben l'olor dels cadàvers i es congreguen per a menjar-los. Si, doncs, els ocells que manquen de raó, per instint natural (fins i tot estant tan allunyades) perceben en quin lloc hi ha un petit cadàver, amb quanta major raó la multitud de creients ha d'afanyar-se a arribar a Jesucrist l'esplendor de les quals surt de l'Orient i es deixa veure fins a l'Occident? Mes pel cos (això és, swma ; o ptwma, la qual cosa en llatí amb més claredat es diu cadàver, pel mateix que la mort li fa caure), podem entendre la passió de Jesucrist.

San Hilario

Perquè no estiguéssim ignorants si més no del lloc on ha de venir, diu: "Allà on es trobi el cos, allí es congregaran les àguiles". Va dir àguiles als triats, a motiu del vol del seu cos espiritual, la reunió del qual demostra que ha d'esdevenir en el lloc de la seva passió, quan es congreguin els àngels. I amb raó s'ha d'esperar la vinguda de l'esplendor, en el mateix lloc on ens va obrir la glòria de l'eternitat per la passió del seu cos abatut.

Orígens, in Matthaeum, 30

I tingui's present que no va dir: On vulgui estigués el cos allí es congregaran els voltors o els corbs, sinó les àguiles 1, volent demostrar que són com a nobles i d'estirp règia, els que van creure en la passió del Senyor.

Sant Jerònim

Són anomenats àguiles, aquéllos la joventut de les quals es renova, com la de l'àguila ( Sal 102), i els que prenen plomes, per a arribar a la passió de Crist.

Sant Gregori, Moralia 14, 31

On vulgui estigués el cos es congregaran les àguiles, pot entendre's també com dient: Perquè presideixo, encarnat, a la cort celestial, quan separés les ànimes dels triats amb els seus cossos, les elevaré a les regions celestials.

Sant Jerònim

O d'una altra manera, el que aquí es diu, pot entendre's dels falsos profetes, perquè va haver-hi molts prínceps en temps de la conquesta del poble jueu que a si mateixos es donaven el nom de cristos. Tant era així, que, quan estaven assetjats pels romans, estaven al mateix temps dividits en tres bàndols. Però com queda ja dit anteriorment, més ben aplicat està a la consumació del món. Pot entendre's també, en tercer lloc, de la guerra dels heretges contra l'Església, i de #aqueix Anticristos que, secundant-se en l'opinió d'una ciència falsa, barallen contra Jesucrist.

Orígens, in Matthaeum, 30

Parlant en general, un només és l'Anticrist, mes les seves varietats són moltes, com quan diem: una mentida en res es diferencia d'una altra mentida. A la manera que els profetes sants van ser veritables cristos, hem d'entendre també que cadascun dels falsos cristos té molts falsos profetes, els quals publiquen com a veritables els sermons falsos d'algun Anticrist. Per consegüent, quan algun digui: Vegeu aquí al Crist, vegeu-li allí, no s'ha de mirar fora de les Escriptures, perquè de la Llei, dels profetes i dels apòstols treuen els testimoniatges que semblen defensar la mentida. O en dir: Mireu aquí al Crist, mireu-li allí, demostra, no al Crist sinó a algun que fingeix el seu nom, com va esdevenir, per exemple, amb la doctrina de Marción, amb la de Valentino i amb la de Basilides.

Sant Jerònim

Per tant, si algun afirmés que el Crist mora en el desert dels gentils i filòsofs, o en el més recòndit dels antres dels heretges que prometen els misteris de Déu, no el cregueu, perquè la fe catòlica brilla en totes les esglésies, des de l'Orient fins a l'Occident.

Sant Agustí, quaestiones evangeliorum. 1, 38

Sota el nom d'Orient i Occident, va voler significar tothom pel qual s'havia d'estendre l'Església. I segons el sentit en què va dir: "D'aquí a poc veureu al Fill de l'home venir en els núvols" ( Mt 26,64.); oportunament fa ara esment del llampec, que sol resplendir especialment en els núvols. Constituïda, doncs, l'autoritat de l'Església en tota la rodonesa de la terra d'una manera brillant i manifesta, prevé oportunament als seus deixebles i a tots els fidels que no donin crèdit als cismàtics i als heretges. Perquè cada cisma i cada heretgia té el seu lloc en la rodonesa de la terra, dominant en alguna part, o enganyant la curiositat dels homes en conciliàbuls tenebrosos i ocults. A això es refereix quan que diu: Si algun us digués: Mireu el Crist és aquí o allí (la qual cosa indica les parts de la terra o de les províncies), o en el més retirat de la casa, o en el desert; la qual cosa significa els conciliàbuls secrets i foscos dels heretges.

Sant Jerònim

O per això que diu: En el desert i en el més retirat de les cases, se dóna a conèixer que els falsos profetes, en el temps de la persecució i de les angoixes, sempre trobaran ocasió d'enganyar.

Orígens, in Matthaeum, 29

O que quan treuen a llum les Escriptures secretes i no divulgades, en confirmació de la seva mentida, semblen dir: Heus aquí que la paraula de veritat està en el desert. Mes quantes vegades esmenten les Escriptures canòniques a les quals presta fe tot cristià, semblen dir: Heus aquí que la paraula de veritat és a les cases. Però nosaltres no hem d'abandonar la primitiva tradició eclesiàstica. Potser també, volent donar a conèixer els raonaments que no es troben en les Escriptures, va dir: Si us diguessin: Heus aquí que està en la solitud, no vulgueu allunyar-vos de la regla de fe. Mes volent donar a conèixer a aquéllos que simulen les Escriptures divines, va dir: Si us diguessin: Heus aquí que està en el més recòndit de les cases, no ho cregueu. Perquè la veritat és semblant al llampec que surt de l'Orient i es deixa veure fins a l'Occident. O diu això perquè la llum de la veritat és defensada en tots els llocs de l'Escriptura. Surt, doncs, el llampec de la veritat des de l'Orient, és a dir, des del naixement de Crist, i es deixa veure fins a la seva passió en la qual va tenir lloc la seva mort. O des del primer principi de la creació del món fins a la novíssima Escriptura dels apòstols. O també, l'Orient és la llei i l'Occident la fi de la llei i de la profecia de Sant Joan. Unicamente l'Església no lleva la paraula ni el sentit d'aquest llampec, ni afegeix, a manera de profecia, cap altra cosa. O diu això, perquè no hem de parar esment a aquéllos que diuen: mireu aquí al Crist. Perquè no ho donen a conèixer a l'Església, a tota la qual ha arribat el Fill de l'home, com El mateix ho diu: "Mireu que jo estic amb vosaltres tots els dies fins a la consumació dels segles" ( Mt 28,20).

Sant Jerònim

Som convidats a prendre part en la passió de Jesucrist, perquè ens congreguem on vulgui que es llegeixi en les Escriptures, a fi que per ella puguem arribar al Verb de Déu.

Notes

1. El terme grec aetoV es pot traduir tant per àguila com per voltor.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.