Mateu 24,42-44
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
42-44
"Vetlleu, doncs, perquè no sabeu a quina hora ha de venir el vostre Senyor. Mes sapigueu que si el Pare de famílies sabés a quina hora havia de venir el lladre, vetllaria, sens dubte, i no deixaria minar la seva casa. Per tant, estigueu advertits també vosaltres, perquè a l'hora que menys penseu, ha de venir el Fill de l'home". (vv. 42-44)
"Vetlleu, doncs, perquè no sabeu a quina hora ha de venir el vostre Senyor. Mes sapigueu que si el Pare de famílies sabés a quina hora havia de venir el lladre, vetllaria, sens dubte, i no deixaria minar la seva casa. Per tant, estigueu advertits també vosaltres, perquè a l'hora que menys penseu, ha de venir el Fill de l'home". (vv. 42-44)
Sant Jerònim
El Senyor manifesta clarament el que ja va dir abans: "Mes d'aquell dia ningú sap sinó només el Pare" ( Mt 24,36). Això és, perquè no convenia que els apòstols tinguessin coneixement d'això, perquè vacil·lant com a pendents d'expectació, creen constantment que ha de venir aquél, la vinguda de la qual ignoren en quin temps ha de succeir. I pel mateix, com traient la conclusió de les anteriors premisses, diu: "Vetlleu, doncs, perquè no sabeu", etc.; i no va dir: Perquè no sabem, sinó sabeu, per a fer comprendre que El no ignora el dia del judici.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 77,2
Vol, doncs, que els deixebles sempre caminin sol·lícits. Per això els diu: "Vetlleu".
Sant Gregori Magno, homiliae in Evangelia, 13
Espelma el que té els ulls oberts en presència de la veritable llum; espelma el que observa en les seves obres el que creï; espelma el que espanta de si les tenebres de la indolència i de la ignorància.
Orígens, in Matthaeum, 31
Però diu algun senzill que aquest discurs el referia a la segona vegada que havia de venir. I algun altre, que parlava de la futura vinguda del Verb, en un sentit intel·ligible a la capacitat dels seus deixebles, perquè encara no podien ells comprendre de quina manera havia de venir.
Sant Agustí, epistola 80
No va dir: vetlleu, tan sols a aquéllos als qui llavors parlava i li sentien, sinó també als que van existir després d'aquéllos i abans que nosaltres. I a nosaltres mateixos, i als quals existiran després de nosaltres fins a la seva última vinguda (perquè a tots concerneix en certa manera), perquè ha d'arribar aquell dia per a cadascun. I quan hagués arribat, cadascú ha de ser jutjat així com surti d'aquest món. I per això ha de vetllar tot cristià, perquè la vinguda del Senyor no li trobi desprevingut; perquè aquell dia trobarà desprevingut a tot aquell a qui l'últim dia de la seva vida li hagi trobat desprevingut.
Orígens
Fal·laços són, doncs, tots; ora els que declaren que saben quan tindrà lloc la fi del món; ora els que es glorían de saber la fi de la seva pròpia vida, el qual ningú pot conèixer com no sigui per les llums de l'Esperit Sant.
Sant Jerònim
Després d'haver posat l'exemple del Pare de família, fa saber clarament el motiu de guardar reserva sobre el dia de la consumació, quan afegeix: "Mes sapigueu que, si el Pare de família sabés", etc.
Orígens, in Matthaeum, 31
El pare de família és l'enteniment de l'home, i la casa d'éste és l'ànima, mes el lladre és el diable. És, doncs, contrari tot raonament que no penetra en l'ànima de l'home negligent, per l'entrada natural, sinó com qui mina la casa, destruint primer unes certes defenses naturals de l'ànima (això és, la seva intel·ligència natural) i havent penetrat per la mateixa bretxa, despulla a l'ànima. Algunes vegades troba algun al lladre en la mateixa perforació, i agafant-li, i dirigint-li paraules agressives, el mata. El lladre no ve durant el dia, quan l'ànima de l'home sol·lícit està il·luminada pel sol de la justícia, sinó a la nit; això és, en el temps en què encara roman la seva malícia. En la qual trobant-se algun, és possible, que encara que manqui de l'eficàcia del sol, estigui, no obstant això, il·lustrat amb alguna esplendor del Verb, que és la llumenera; romanent, certament, fins i tot en la malícia, però tenint, no obstant això, resolució formada si es fes millor, i vigilància, perquè no sigui barrinat el seu propòsit; quan el lladre vol minar la casa de l'ànima, sol venir principalment, en el temps de les temptacions o de qualssevol altres calamitats.
Sant Gregori Magno, homiliae in Evangelia, 13
O el lladre mina la casa sense saber-ho el pare de família, perquè mentre l'esperit dorm sense anar amb compte de guardar-la, ve la mort sobtada i penetra violentament en l'estatge de la nostra carn, i mata al Senyor de la casa, a qui va trobar dormint. Perquè mentre l'esperit no preveu els danys futurs, la mort, sense ell saber-ho, li arrossega al suplici. Mes resistiria al lladre, si vetllés, perquè prevenint la vinguda del Jutge, que insensiblement arrabassa a les ànimes, li sortiria a l'encontre per mitjà del penediment, per a no morir impenitent. Va voler, doncs, el Senyor, que l'última hora sigui desconeguda, perquè sempre pugui ser sospitosa; i mentre no la puguem preveure, incessantment ens prepararem per a rebre-la. Pel que segueix: "I així, estigueu preparats, perquè ignoreu en quina hora", etc.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 77,3
Amb això sembla confondre aquéllos que no posen tant cura a guardar la seva ànima, com a guardar les seves riqueses del lladre que esperen.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.