Mateu 24,45-51
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
45-51
"Qui creieu que és el serf fidel i prudent, a qui el seu Senyor va posar sobre la seva família, perquè els doni menjar a temps? Benaurat aquell serf a qui trobés el seu Senyor així fent quan vingués. En veritat us dic que li posarà sobre tots els seus béns. Mes si digués el serf dolent en el seu cor: Es triga el meu Senyor a venir, i començaré a maltractar als seus companys, i a menjar i beure amb els que s'embriaguen, vindrà el Senyor d'aquell serf el dia que no espera, i a l'hora que no sap, i el separarà, i posarà la seva part amb els hipòcrites. Allí serà el plorar, i el cruixir de dents". (vv. 45-51)
"Qui creieu que és el serf fidel i prudent, a qui el seu Senyor va posar sobre la seva família, perquè els doni menjar a temps? Benaurat aquell serf a qui trobés el seu Senyor així fent quan vingués. En veritat us dic que li posarà sobre tots els seus béns. Mes si digués el serf dolent en el seu cor: Es triga el meu Senyor a venir, i començaré a maltractar als seus companys, i a menjar i beure amb els que s'embriaguen, vindrà el Senyor d'aquell serf el dia que no espera, i a l'hora que no sap, i el separarà, i posarà la seva part amb els hipòcrites. Allí serà el plorar, i el cruixir de dents". (vv. 45-51)
San Hilario, in Matthaeum, 27
Encara que el Senyor ens havia exhortat en general a viure amb molta vigilància, encàrrec d'un mode especial als prínceps del seu poble (això és, als bisbes) la sol·licitud en l'expectació i la seva vinguda. Perquè el serf fidel i cap prudent de la seva família significa el pastor que proveeix de l'útil i convenient al ramat que li està comès. Per això diu: "Qui creieu que és el serf fidel i prudent?" etc.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 77,3
Quan diu, qui penses, no és per ignorància, perquè es troba en l'Escriptura que també el Pare pregunta; com, per exemple, quan diu: "Adán, on estàs?" ( Gén 3,9).
Remigio
No indica aquesta pregunta certament la impossibilitat de practicar la virtut, sinó la dificultat.
Glossa
Rar és el serf fidel que serveixi al Senyor pel Senyor i pasturi les ovelles de Crist, no pel lucre sinó per amor a Crist; que discerneixi amb prudència la capacitat, vida i costums dels seus súbdits.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 77,3
Dues coses exigeix de semblant serf. A saber, prudència i fidelitat: flama en veritat fidel a aquél que no s'apropia res del que pertany al seu Senyor, ni gasta inútilment les seves coses. I flama prudent a aquél que coneix el mode amb què convé administrar el que se li ha confiat.
Orígens, in Matthaeum, 31
També al qual progressa en la fe, encara que en ella no sigui perfecte, se'n diu comunament fidel, i prudent al qual està dotat d'una intel·ligència viva. Si algun ho observa, trobarà molts fidels que s'exerciten en la pràctica de la fe; però no molts prudents, perquè als necis del món va triar Déu ( 1Cor 1,27). I per contra trobarà uns altres que són prudents, però de poca fe. I és rar trobar en un només fidelitat i prudència. Perquè, doncs, al seu temps doni l'aliment, un necessita la prudència, però és obra de fe no privar d'aliment als indigents. Per tant, no és, doncs, inoportú encarregar que segons el bon sentit siguem fidels i prudents, per a administrar els interessos de l'Església; fidels perquè no dissipem el que és de les vídues, ens recordem dels pobres, i no donem ocasió de murmuració als quals reben (segons està escrit). Déu va establir que els que prediquen l'Evangeli visquin d'ell ( 1Cor 9,14), i no busquem més que el simple aliment i el vestit necessari, ni tinguem més que el que tenen els pobres. I prudents perquè prudentment esbrinem la situació dels pobres, la causa de la seva indigència, la classe en què cadascun ha estat educat, la qual cosa li fa falta; perquè certament necessita molta discreció el que vulgui administrar bé les rendes de l'Església. Sigui també fidel i prudent el serf i no malgasti l'aliment racional i espiritual amb els qui no convé, volent exhibir-se com a savi. Especialment amb aquéllos que més aviat necessiten que se'ls prediqui la reforma de costums i arranjament de vida, que la il·lustració científica. Però als quals poden comprendre amb més talent, no es menyspreï d'exposar-los coses més altes; no sigui que exposant les petites siguin menyspreats per aquéllos que naturalment són intel·ligents o es fan aguts amb l'estudi de les ciències profanes.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 77,3
Aquesta paràbola s'adapta també als prínceps del segle, perquè cadascun ha d'usar del que té per al bé comú, i no redundi en mal dels ciutadans, i fins i tot de si mateixos, bé sigui savi, magnat o de qualsevol altra classe.
Rave
El Senyor és Jesucrist; la família que va constituir, és l'Església catòlica. Difícil és, doncs, trobar en una sola persona la prudència i fidelitat, però no és impossible, perquè no cridaria Déu beneït al qual no pogués ser-ho, com afegeix; benaurat aquell serf que en venir el seu amo, el trobés obrant així.
San Hilario, in Matthaeum, 27
Això és, obeint els preceptes del seu Senyor, i dispensant amb oportunitat a la família l'aliment de la doctrina i la paraula de vida eterna.
Remigio
Noti's que així com hi ha gran diferència de mèrits entre els bons predicadors i els bons oïdors, així n'hi ha també de premis. Diu Sant Lluc, si trobés bons oïdors els farà asseure's a la seva taula, i els donarà bons predicadors. Pel que segueix: "en veritat us dic, que li constituirà sobre tots els seus béns".
Orígens, in Matthaeum, 32
A saber perquè regni amb Crist, a qui el Pare va lliurar totes les coses. Perquè com a fill d'un bon pare col·locat al capdavant de tot el seu patrimoni, comunica a tots els seus dependents la mateixa dignitat i glòria perquè estiguin sobretot el creat.
Rave
No perquè gaudeixin sols, sinó sobre els altres, del premi etern, ja per la seva vida exemplar, ja també per la cura que van tenir del seu ramat.
San Hilario, in Matthaeum, 27
O bé serà constituït sobretot bé; això és, col·locat en la glòria de Déu, sobre la qual res hi ha millor.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 77,4
Després instrueix a l'oient no sols del premi promès als bons, sinó també de la pena que amenaça als dolents, quan afegeix: "Però si el dolent digués", etc.
Sant Agustí, epistola 80
Quin sigui l'esperit d'aquest serf, s'infereix dels seus costums, les quals, encara que breument, va procurar indicar el bon Maestro quan diu sobre la seva supèrbia: "I comencés a maltractar als seus consiervos"; i sobre la seva luxúria quan diu: "I es posi a menjar", etc. I no deia: "El meu Senyor triga", la qual cosa demostraria desig pel seu Senyor; com cremava en ell aquél que va dir: "Està assedegada la meva ànima de Déu viu, quan vindrà?" ( Sal 41,3). Dient, doncs, quan vindrà, expressava el continu afany que patia, semblant-li, pel seu desig, deixo anar el temps, que tant corre.
Orígens, in Matthaeum, 31
Piga per consegüent contra Déu tot Bisbe que no administra com a serf, sinó com a amo; i sovint com a amarg amo, que domina per la força, i no acull als indigents, sinó que es regala amb els embriacs. I sempre s'imagina que el Senyor trigarà a venir.
Rave
En sentit figurat pot també entendre's per maltractament dels consiervos, la perversió de la consciència dels febles, amb la seva paraula i mal exemple.
Sant Jerònim
Quan diu: "Vindrà el Senyor d'aquell serf", etc., ho diu perquè sàpiguen que si més no el pensin, llavors vindrà el Senyor, i encarrega la vigilància i cura als seus pastors. En veritat que quan diu: "Li dividirà", no s'ha d'entendre que li partirà amb l'espasa, sinó que li separarà de la comunió dels Sants.
Orígens, in Matthaeum, 31
O li dividirà quan el seu esperit (això és, la seva casa espiritual) torni al Déu que la hi va donar, i la seva ànima amb el seu cos vagi a l'infern. El just no és dividit, sinó que la seva ànima va amb el seu esperit (això és, el seu do espiritual) al regne dels cels. Els que són dividits no tenen en endavant en si part del do espiritual, que era de Déu; sinó que queda la part que era d'ells mateixos, això és, l'ànima que amb el cos serà castigada. D'on segueix: "I la seva part serà amb els hipòcrites".
Sant Jerònim
Amb aquéllos que estaven en el camp i que molien, i no obstant això van ser abandonats. Perquè moltes vegades diem que l'hipòcrita és una cosa, i manifesta altra; així com en el camp i en el queixal semblava que feien el mateix, però el resultat va demostrar diferent intenció.
Rave
O amb els hipòcrites rep la seva part, a saber: doble condemnació, això és, foc i fred. I d'aquí se segueix: "Allí serà el plor i el cruixir de dents"; al foc correspon el plor dels ulls, i al fred el grinyolar de dents.
Orígens, in Matthaeum, 31
O el plor serà per a aquéllos que malament van riure en aquest món; i per a aquéllos que holgaron irracionalment, serà el cruixir de dents; perquè no volent sofrir dolors materials, veient-se turmentats, grinyolaran les dents; i en fi, per als maldicientes i detractors. Del que s'ha dit s'infereix que no sols va constituir el Senyor Caps de la seva Església als quals són fidels i prudents, sinó també als dolents; i que no els salva per estar constituïts pel Senyor Prelats de l'Església, sinó per donar al seu temps l'aliment espiritual i abstenir-se de la supèrbia i l'avarícia.
Sant Agustí, epistola 80
Condemnat ja el serf dolent que sens dubte avorreix la vinguda del seu Senyor, posem davant els nostres ulls tres serfs bons que desitgen la seva vinguda. Si un d'ells diu que el seu Senyor vindrà aviat, l'altre més tard, i el tercer confessa la seva ignorància sobre quan vindrà, vegem qui es conforma més amb l'Evangeli. Un diu: vigilem i orem, perquè aviat vindrà el Senyor. Diu un altre: vigilem, perquè aquesta vida és curta i incerta, encara que el Senyor tard a venir. I diu el tercer: vigilem, perquè és breu i incerta aquesta vida i no sabem quan vindrà el Senyor ( Mt 24,42). Qui és el que diu el que sentim dir en l'Evangeli: vigileu, perquè no sabeu en quina hora vindrà el Senyor? Tots els que tenen desitjos del regne de Déu, volen i desitgen que sigui veritat el que pensa el primer; per consegüent, si succeís, s'alegraran amb ell el segon i el tercer. Però si no succeís, és de témer que prevariquin els que creien el que havia dit el primer, i comencin a pensar que la vinguda del Senyor no sols trigarà, sinó que no es realitzarà. El que creï el que diu el segon, que el Senyor trigarà a venir, si resultés fals, no prevaricarà en la fe, sinó que gaudirà d'una alegria inesperada; però el que confessa ignorar el que succeirà, desitja allò, tolera això, no fereix en un ni en un altre perquè no afirma ni nega cap de les dues.