Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 24,9-14

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"Llavors us lliuraran a tribulació, i us mataran i sereu avorrits de totes les gents per causa del meu nom. I molts llavors seran escandalitzats, i es lliuraran els uns als altres, i s'avorriran entre si. I s'aixecaran molts falsos profetes, i enganyaran a molts. I perquè es multiplicarà la iniquitat, es constiparà la caritat de molts. Mes el que perseverés fins a la fi, éste serà excepte. I serà predicat aquest Evangeli del regne per tot el món, en testimoniatge a totes les gents; i llavors vindrà la fi". (vv. 9-14)

Rave

El Senyor manifesta la raó perquè haurien de venir tants mals sobre Jerusalem i la província dels jueus, afegint: "Llavors us lliuraran", etc.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 75,

O d'una altra manera, els deixebles en escoltar totes aquestes prediccions sobre Jerusalem, estaven en tal disposició d'esperit, que no sentien cap torbació, com si sentissin mals que els anessin estranys. Esperaven que els vindrien els dies de prosperitat, que desitjaven arribessin amb gran interès. Per això els anuncia el Salvador greus esdeveniments, que els posaven en cura. Així com abans els havia advertit que evitessin els enganys dels seductors, ara els prediu la violència dels tirans, per mitjà d'aquestes paraules: "Llavors us lliuraran a la tribulació, i us mataran". Amb tota oportunitat els va fer conèixer aquests mals per a calmar-los en un cert sentit de les desgràcies dels altres. No sols els va consolar així, sinó que manifestant-los la causa de la seva aflicció, els va afegir que tot ho sofririen pel seu nom. Per això segueix: "I sereu avorrits per totes les gents per causa del meu nom".

Orígens, in Matthaeum, 28

Però de quin mode seria odiat el poble de Crist, fins i tot pels habitants en els últims extrems de la terra? Tret que algun digui que ha estat dit per exageració tots, per molts. Però es planteja una altra qüestió respecte de les paraules: "Llavors us lliuraran". Es comprèn per descomptat la veritat. Perquè abans que succeïssin aquestes coses els cristians ja sofrien tribulacions. Però algun respondrà, que llavors els cristians sofririen tribulacions majors que mai. Desitgen generalment els que viuen en temps de majors calamitats, examinar les seves causes, i tenir motiu de parlar. Per tant, és consegüent que com els homes havien de deixar el culte dels falsos déus, per la multitud de cristians que hi hauria, diríase que éstos eren la causa de les guerres, fams i pestes i també dels terratrèmols; per aquesta raó l'Església ha sofert grans persecucions.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 75, 2

Després que havia parlat de les dues classes de guerres, això és, de les dels seductors i de les dels enemics, els parla també d'una tercera guerra, que provindria dels falsos germans, per això diu: "I molts llavors seran escandalitzats", etc. També Sant Pau deplora això dient: "En l'exterior batalles, a l'interior temors" ( 2Cor 7,5), i en un altre lloc: "Perills en els falsos germans" ( 2Cor 11,26): dels qui diu en un altre lloc: "Els tals falsos apòstols són operaris engañadores". Per això afegeix aquí el Salvador: "I s'aixecaran molts falsos profetes", etc.

Remigio

Quan era pròxima la destrucció de Jerusalem, es van aixecar molts, dient-se cristians i seduint a uns altres, als qui Sant Pau diu germans falsos i Sant Joan, Anticristos.

San Hilario, in Matthaeum, 25

Com va ser Nicolás, un dels set primers diaques, que va pervertir a molts, tergiversant la veritat.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 75, 2

A més, manifesta el que és més penós per a éstos, que tals falsos profetes refredarien la religiositat, per la qual cosa segueix: "I com es multiplicarà la iniquitat, es refredarà la caritat de molts".

Remigio

Això és, el veritable amor de Déu i del proïsme; perquè com més s'augmenta la iniquitat, respecte d'un i d'un altre, tant més s'apagarà el foc de la caritat en el seu cor.

Sant Jerònim

Ha d'advertir-se que no va negar la fe o la caritat de tots, sinó la de molts; perquè la caritat sempre romandria en els apòstols i en aquéllos que estiguessin identificats amb ells, sobre el que diu Sant Pau: "Qui ens separarà de la caritat de Crist?" ( Rom 8,35). Pel que s'afegeix aquí: "Mes el que perseverés fins a la fi, éste serà excepte".

Remigio

Diu fins a la fi, referint-se al final de la seva vida; perquè qui persevera fins al terme de la seva vida, confessant a Jesucrist i en el seu amor, se salva.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 75, 2

Després, perquè no diguessin: Com podrem viure entre tants dolents? els ofereix el que és més, que no sols viurien, sinó que també ensenyarien a tot arreu; per això afegeix: "I serà predicat aquest Evangeli del regne per tot el món".

Remigio

Com el Senyor coneixia que els cors dels seus deixebles haurien d'entristir-se per la destrucció de Jerusalem, i l'extinció de les seves gents, els consola dient, que serien molts més els que creurien dels gentils, que els que peririen dels jueus.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 75, 2

Quant a que s'havia predicat l'Evangeli pertot arreu, abans de la destrucció de Jerusalem, sentim el que diu Sant Pau: "En tota la terra va ressonar la seva veu" ( Rom 10,18). I vegeu com va venir des de Jerusalem fins a Espanya. Per tant, si un només va recórrer tant d'espai, jutgi's quant recorrerien els altres. Pel que escrivint a alguns els diu sobre l'Evangeli: "Que fructifica i creix en tota criatura que habita sota el cel" ( Col 1,6). Aquest senyal del poder de Jesucrist, és més gran que tot el que havia fet en l'espai de trenta anys. Perquè a penes començava la predicació de l'Evangeli ja s'havia estès per tots els confins de les terra. I tot i que l'Evangeli ja s'havia predicat pertot arreu, no obstant això, no tots havien cregut; pel que afegeix: "En testimoniatge a totes les gents", això és, per a acusar a aquéllos que no havien cregut; perquè els que van creure atestarien contra els que no van creure i els condemnarien. Per tant, després que l'Evangeli hagi estat predicat per tot el món, Jerusalem serà destruïda. Per això segueix: "I llavors vindrà la fi", això és, la fi de Jerusalem, perquè els que van veure brillar el poder de Jesucrist i que havia envaït en poc temps tota la terra, quin perdó podien esperar si encara eren ingrats?

Remigio

També pot referir-se això a la consumació del món. Perquè llavors molts s'escandalitzaran separant-se de la fe, veient la multitud i les riqueses dels dolents i els miracles de l'Anticrist, i perseguiran els seus companys, i l'Anticrist enviarà falsos profetes que enganyaran a molts. S'augmentarà la malícia, perquè augmentarà el número dels dolents, i es refredarà la caritat, perquè disminuirà el número dels bons.

Sant Jerònim

Serà també un senyal de la vinguda del Senyor, la predicació de l'Evangeli a tot el món, de manera que cap tindrà excusa.

Orígens, in Matthaeum, 28

Quan diu: "I sereu avorrits de totes les gents pel meu nom", ningú podrà salvar-se perquè en aquell temps totes les gents estaran d'acord en contra dels cristians, i quan succeís tot el que Jesucrist ha predit, tindran lloc les persecucions, ja no en una sola part com abans, sinó en general a tot el món s'aixecaran contra el poble de Déu.

Sant Agustí, Epístola, 149, 46

I els que examinen aquestes paraules: "Serà predicat aquest Evangeli del regne en tot l'orbe", no creguin que això ja es va verificar per mitjà dels apòstols, perquè això no va succeir així, segons està demostrat per documents fidedignes. Hi ha, doncs, en Africa innombrables gents bàrbares, als qui encara no s'ha predicat l'Evangeli. Especialment pot dir-se això d'aquells que són venuts com a esclaus, i no pot admetre's amb justícia que éstos no pertanyen també a la promesa de Déu, perquè el Senyor no solament va oferir això a la descendència d'Abraham ni només als romans, sinó que va comprendre a totes les gents en aquell jurament. Entre les gents del qual encara no ha penetrat l'Església, la qual cosa convé que succeeixi, perquè creen tots els que estan fora d'ella i llavors es complirà aquella promesa. "I sereu avorrits de totes les gents pel meu nom". (Com succeiria això si no hi hagués en tots els pobles els qui avorreixin i els qui siguin avorrits? Per tant, la predicació no podia ser acabada pels apòstols, sent així que encara hi ha gents als qui no ha arribat. Respecte al que va dir l'Apòstol: "En tota la terra havia ressonat la seva veu" ( Rom 10,18), encara que aquesta frase es refereix a temps passat, va dir amb paraules el que hauria de succeir, no el que ja havia succeït o s'havia ultimat, com el profeta a qui es refereix com a testimoni. Però va dir també que l'Evangeli fructificava i creixia a tot el món, per a donar a entendre fins a on podria arribar, creixent amb el temps. Per tant, si no se sap quan l'Evangeli omplirà tothom, tampoc se sabrà quan arribarà la fi del món; perquè abans no succeirà.

Orígens, in Matthaeum, 28

Quan tothom hagi sentit la predicació de l'Evangeli, vindrà la fi del món. I això és el que segueix: "I llavors vindrà la fi". Moltes gents, no sols dels bàrbars, sinó també dels nostres, no han sentit encara la paraula cristiana.

Glossa

Pot defensar-se l'un i l'un altre, si s'entén de divers mode l'extensió de la predicació de l'Evangeli. Perquè si s'entén quant al fruit de la predicació que es vessa per l'Església dels quals creïn en Jesucrist sobre totes les gents (com diu Sant Agustí), se dóna a entendre que l'Evangeli estarà predicat pertot arreu, abans de la destrucció del món; i això no va succeir abans de la destrucció de Jerusalem. Però si s'entén quant a la fama de la predicació, llavors ja s'ha complert abans de la destrucció de Jerusalem, perquè els deixebles de Jesucrist ja estaven disseminats per les quatre parts del món. Per això diu Sant Jerònim: no crec que hagin quedat algunes gents que desconeguin el nom de Jesucrist, i encara que no hagin tingut qui li prediqui, no poden desconèixer en absolut el que és la fe, per les gents veïnes.

Orígens, in Matthaeum, 28

Moralment parlant, el que cregui que això es refereix a la vinguda gloriosa de Jesucrist sobre la seva ànima, és necessari que sofreixi per la vinguda del les asechanzas dels quals obren en sentit contrari, com esforçat atleta. Crist serà avorrit en ell per tots, no sols per les gents materials, sinó també per les gents que viuen en exageracions espirituals. En unes certes qüestions hi haurà pocs que comprenguin la veritat d'una manera evident, sent molts els que s'escandalitzaran. Cauran d'ella els traïdors i els acusadors, per la discussió que se suscitarà entre ells, sobre el dogma de la veritat, la qual cosa servirà de motiu perquè s'avorreixin mútuament. També hi haurà molts que predicaran amb mala fi, sobre el que haurà de succeir, i interpretaran malament les profecies (als qui anomena falsos profetes), que seduiran a molts, fent que es refredi la caritat fervent que abans es trobava en la senzillesa de la fe. Però el que pugui perseverar en la tradició apostòlica, se salvarà; i així, predicat l'Evangeli a totes les ànimes, servirà de testimoniatge a totes les gents, això és, a tots els pensaments incrèduls d'unes certes ànimes.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.