Mateu 25,46
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
46
"I aniran éstos al suplici etern i els justos a la vida eterna". (v. 46)
"I aniran éstos al suplici etern i els justos a la vida eterna". (v. 46)
Sant Agustí, de fide et operibus c. 25
Alguns s'enganyen a si mateixos dient que l'expressat foc etern no és la pena eterna: preveient això el Senyor, va concloure la seva sentència dient així: I aniran éstos al suplici etern i els justos a la vida eterna.
Orígens, in Matthaeum, 34
Adverteix que, havent dit primerament: Veniu ( Mt 25,34), beneïts, diu després: Aparteu-vos, maleïts ( Mt 25,41): perquè és propi del bon Déu recordar primer les accions bones dels bons, que les dolentes dels dolents. En aquest lloc nomena primer la pena dels dolents i després la vida dels justos, perquè evitem primer els mals (que són causa del temor); i després vinguem de gust els béns (que són causa de l'honor).
Sant Gregori Magno, Moralia, 25,10
Si amb tan extraordinària pena és castigat el que és acusat de no haver donat el seu, amb quina pena haurà de ser vulnerat el que és increpat per haver llevat l'aliè?
Sant Agustí, de civitate Dei, 19,11
La vida eterna és, doncs, el nostre summe bé, i la fi de la ciutat de Déu. D'aquesta finalitat diu l'Apòstol: "I per fi la vida eterna" ( Rom 6,22). I a més, com vulgui que aquéllos que no estan molt versats en les Escriptures Santes poden prendre la vida eterna per la vida dels dolents, a causa de la immortalitat de l'ànima, o a causa de les penes interminables dels impius: veritablement s'ha de dir que la fi d'aquesta ciutat en la qual es tindrà el summe bé perquè tots puguin entendre-ho és o la pau en la vida eterna, o la vida eterna en la pau.
Sant Agustí, de Trinitate, 1,8
Perquè el que va dir el Senyor al seu serf Moisès: "Jo sóc el que sóc" ( Ex 3,14), ho veurem quan visquem per sempre: i així ho diu el Senyor: "Aquesta és la vida eterna, que et coneguin a tu Déu veritable" ( Jn 17,3). Perquè aquesta visió ens promet la fi de totes les accions, i la perfecció eterna de tots els gaudis, de la qual diu Sant Joan: "Li veurem així com L'és" ( 1Jn 3,2).
Sant Jerònim
Mes, oh lector prudent! adverteix que els suplicis són eterns i que la vida perpètua no tindrà perill d'acabar-se.
Sant Gregori, Dialog. 4,44
Mes diuen alguns, que ha amenaçat als pecadors, tan sols per a refrenar-los en el pecar. Als aquests respondrem: si ha amenaçat amb falsedats per a corregir-los en la seva injustícia, també va prometre coses falses per a provocar-los a la justícia; i així, mentre caminen sol·lícits per a presentar a Déu com a misericordiós no s'avergonyeixen de predicar-li fal·laç. Però (diuen), la culpa limitada no ha de ser castigada il·limitadament: als quals respondrem que parlarien bé, si el jutge just apreciés, no els cors dels homes, sinó les seves obres. A la justícia, per tant, del sever jutge correspon que mai manquin de suplici aquéllos l'esperit del qual mai va voler mancar de pecat en aquesta vida.
Sant Agustí, de civitate Dei, 21,11
Cap llei justa exigeix que sigui igual la durada del temps de la pena al de la culpa, perquè no hi ha qui hagi volgut sostenir que la pena de l'homicida o de l'adúlter hagi de durar tan poc com van durar aquestes faltes. Quan per algun gran crim és cap condemnat a mort, potser prenen en consideració les lleis el temps que dura el suplici; i no la necessitat de llevar-li per sempre de la societat dels vius? Els assots, la deshonra, el desterrament, l'esclavitud que sovint s'imposen sense cap remissió, no s'assembla en aquesta vida, en la forma, a les penes eternes? I això que no poden ser eternes, perquè ni la mateixa vida durant la qual s'imposen és eterna. Però es diu: Com, doncs, pot ser veritat el que diu Jesucrist: "Amb la mateixa mesura que mesuréssiu sereu mesurats", si el pecat temporal és castigat amb pena eterna? Però no es considera que la mesura de la pena s'entén, no per la igual durada del temps, sinó per la reciprocitat del mal, això és, que el que malament va fer malament pateixi; hízose digne de la pena eterna, l'home que va aniquilar en sí el bé que pogués ser etern.
Sant Gregori, Dialog. 4,44
No s'ha dit mai d'home just que es complagués en la crueltat, i si mana castigar el serf delinqüent, és per a corregir-li de la seva falta: els dolents, doncs, condemnats al foc etern, per quina raó cremaran eternament? A això respondrem que Déu Omnipotente no es complau en el turment dels desgraciats, perquè és misericordiós. Però perquè és just no li és suficient el càstig dels inics. I per alguna raó el foc eternament devorarà als malvats, així, doncs, servirà perquè reconeguin els justos que deutors són a la gràcia divina, amb l'auxili de la qual van poder evitar els eterns mals que veuen.
Sant Agustí, de civitate Dei, 21,3
Però diran que de tots els cossos creats per Déu, no hi ha cap que pugui patir i no pugui morir. És, doncs, necessari que visqui sofrint, i no és necessari que mori de dolor. Perquè no qualsevol dolor mata a aquests cossos mortals; perquè un dolor pugui matar és necessari que sigui de tal naturalesa, que estant íntimament unida l'ànima a aquest cos, cedint a acerbs dolors, surti d'ell. Llavors, l'ànima s'uneix a tal cos amb un llaç tan íntim que cap dolor podrà trencar-lo; i no s'extingirà la mort, sinó que serà mort sempiterna, quan l'ànima no podrà viure sense Déu, ni deslliurar-se dels dolors del cos morint. Entre els quals van negar semblant etern suplici el més misericordiós va ser Orígens, que va incórrer en l'error que després de llargs i cruels suplicis serien llibertats fins al mateix diable i els seus àngels, i associats als àngels sants. Però l'Església no sense raó ho va condemnar no sols per éste, sinó per molts altres errors, i li va abandonar a aquesta il·lusió de falsa misericòrdia que li havia fet inventar en els sants veritables misèries, per a evitar els futurs càstigs i falses benaurances, en les quals no gaudissin amb seguretat de l'eterna aquesta. També erren en diversos sentits altres portats d'un sentiment de compassió purament humà, que suposen que després de sofrir temporalment aquelles penes seran tard o d'hora llibertats d'elles en l'últim judici. Per què, doncs, tanta misericòrdia amb tota la naturalesa humana, i cap amb l'angèlica?
Sant Gregori, Dialog. 4,44
Però pregunten com poden ser sants els que no pregaran pels seus enemics quan els veuran cremant. Preguen, en veritat pels seus enemics, durant el temps que poden reduir-los a fructuosa penitència i convertir els seus cors, però com oraran per aquéllos que ja de cap mode poden convertir-se de la iniquitat?
Sant Agustí, De civ. Dei 21,19
També hi ha alguns que no prometen a tots els homes la redempció del suplici etern, sinó tan sols a aquéllos que estan rentats amb el baptisme de Crist i que han participat del seu cos, de qualsevol mode que hagin viscut. Per allò que diu el Senyor per Sant Joan: "Si algun mengés d'aquest pa no morirà eternament" ( Jn 6,51). Així mateix uns altres no fan la mateixa promesa a tots els que participen del sagrament de Crist sinó solament als catòlics (encara que visquin mal), i que no solament hagin participat del cos de Crist, sinó que de fet hagin format part del seu cos, que és l'Església, a pesar que després hagin incorregut en alguna heretgia o idolatria. No falta qui tenint fixos els ulls en aquelles paraules de Sant Mateu: "El que perseverés fins a la fi, ésta serà excepte" ( Mt 24,3); promet tan sols als que perseveren a l'Església catòlica (encara que visquin mal), que pel mèrit del fonament, és a dir, de la fe, se salvaran pel foc amb què en l'últim judici seran castigats els dolents. Però tot això ho refuta l'Apòstol dient: "Evidents són les obres de la carn, que són la impuresa, la fornicació i altres semblants: jo us predico que tots els que tal fan no posseiran el regne de Déu" ( Gál 5,19-21). Si, doncs, algun prefereix en el seu cor les coses temporals a Crist, encara que sembli que té la fe de Crist, no obstant això no és Crist el fonament en qui tals coses anteposa. I amb major raó, si comet pecats, queda convicte que no sols no prefereix a Déu, sinó que li posposa. He trobat alguns que pensen que tan solament cremaran en el foc etern els que descuren el compensar amb dignes almoines els seus pecats i per això sostenen que el jutge en la seva sentència no ha volgut fer esment d'una altra cosa, que de si han fet o no almoines. Però el que dignament fa almoina pels seus pecats, comença primer a fer-la per a si mateix: perquè és indigne que no la faci per a si, el que la fa per al proïsme, i no senti la veu de Déu que diu: "Estimaràs al teu proïsme com a tu mateix". I així mateix en l'Eclesiàstic "Compadeix-te de la teva ànima agradant a Déu" ( Eclo 30,24). No fent aquesta almoina per la seva ànima, això és, la d'agradar a Déu, com pot dir-se que fa almoines suficients pels seus pecats? Per aquesta raó s'han de fer les almoines perquè siguem sentits quan demanem perdó pels pecats passats, i no creguem que amb elles comprem el permís de perseverar obrant malament. Per això, doncs, el Senyor va predir que col·locaria a la seva dreta als quals van fer almoines i a l'esquerra als quals no les van fer; per a demostrar quant val l'almoina per a esborrar els pecats passats; no per a continuar pecant impunement.
Orígens, in Matthaeum, 34
Però no pensen alguns que tan sols és digne de premi aquest mitjà de justificació, sinó també qualsevol altre dels quals va manar Jesucrist, perquè dóna menjar i beure a Jesucrist el que alimenta als fidels amb la veritat i la justícia. Així mateix vestim a Crist nu, quan ensenyem a alguns, vestint-los amb les robes de la saviesa, i entranyes de misericòrdia. Li rebem com a pelegrí a la casa del nostre pit, quan preparem el nostre cor i el dels nostres proïsmes, per a rebre diverses virtuts. Igualment quan visitéssim als nostres germans malalts en la fe o en els costums, ensenyant-los, reprenent-los o consolant-los, al mateix Crist visitem. Finalment, tot el que aquí en el món existeix, és presó de Crist i dels seus, que es troben com a presoners i empresonats per les exigències del món i les necessitats de la naturalesa. Quan, doncs, els féssim bé, els visitem en la presó i a Jesucrist en ells.