Mateu 26,3-5
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
03-05
Llavors es van ajuntar els prínceps dels sacerdots i els magistrats del poble en l'atri del príncep dels sacerdots, que es deia Caifás; i van tenir consell per a prendre a Jesús amb engany i fer-li morir. Mes deien: "no en el dia de la festa, perquè potser no succeís rebombori al poble". (vv. 3-5)
Llavors es van ajuntar els prínceps dels sacerdots i els magistrats del poble en l'atri del príncep dels sacerdots, que es deia Caifás; i van tenir consell per a prendre a Jesús amb engany i fer-li morir. Mes deien: "no en el dia de la festa, perquè potser no succeís rebombori al poble". (vv. 3-5)
Glossa
L'Evangelista posa de manifest els preparatius de tota la maquinació que va precedir a la passió que el mateix Jesucrist havia anunciat. Per això diu: "llavors es van congregar els prínceps dels sacerdots".
Remigio
La paraula llavors, va unida a les anteriors, això és, abans que se celebrés la Pasqua.
Orígens, in Matthaeum, 35
No els veritables sacerdots, ni els veritables ancians, sinó els d'aquell poble, que en l'aparença era el de Déu. I en realitat era el poble de Gomorra, que no comprenent que aquél era el summe sacerdot de Déu, li tendien asechanzas; i desconeixent al Primogènit de tota criatura, es van convenir contra El que és el més ancià de totes les coses.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 79,3
Meditant inics projectes, es van dirigir al príncep dels sacerdots, perquè els donés un poder que ell no havia de donar. Molts eren els prínceps dels sacerdots, sent així que la llei no permetia més que un. En el que es manifestava el principi de dissolució de la nació Jueva; Moisès havia manat que no hi hagués més que un príncep dels sacerdots, i mort éste, es triés un altre, però després van venir a ser anuals. A éstos, doncs, flama aquí prínceps dels sacerdots, perquè ho semblaven.
Remigio
Són dignes de condemnació, no sols perquè es van reunir, sinó també perquè eren prínceps dels sacerdots. Perquè com més gran és el número dels quals es reuneixen per a perpetrar algun mal, i més alts, esclarits i nobles anessin, tant més greu és el delicte que es comet, i per això major la pena que se'ls prepara. A fi de manifestar la senzillesa i innocència del Senyor, afegeix l'Evangelista: "per a prendre a Jesús amb engany i fer-li morir", perquè van reunir consell per a prendre i matar amb engany a aquél en qui no podien trobar cap causa de mort.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 79,3
Van tenir consell, doncs, per a prendre-li ocultament i matar-li; però temien al poble, i per això esperaven que passés la festa, dient: "no en el dia de la festa". Perquè el diable no volia que Crist patís en la Pasqua perquè no es fes pública la seva passió. Els prínceps dels sacerdots no ho deien per temor de Déu, és a dir, perquè no s'agreugés el seu pecat, cometent-lo en aquest dia; sinó perquè en tot pensaven mundanament. Per això que segueix: "no ocorregués potser un tumult al poble".
Orígens, in Matthaeum, 35
Per les diverses opinions del poble en què uns estimaven a Crist, uns altres li avorrien, uns altres creien en ell, i altres no.
Sant León Magne, sermons, 58,2
En acordar els prínceps dels sacerdots disposició perquè no s'originés tumult un dia sant, no es proposaven la santificació de la festa, sinó la impunitat del crim, perquè temien, no que el poble pequés, revoltant-se les torbes en la principal solemnitat, sinó el que Crist se'ls escapés.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 79,3
Però el furor en què cremaven els va fer canviar de decisió perquè havent trobat un traïdor van matar a Crist en la mateixa festivitat.
Sant León Magne, sermons, 58,1
Sembla'ns que va ser providència divina, el que els prínceps dels jueus, que tantes vegades havien buscat ocasió de sacrificar a Crist, no poguessin sadollar el seu furor més que en la solemnitat de la Pasqua. Convenia, doncs, que el que havia estat figurat i promès molt abans, tingués manifest i complert efecte, i el sacrifici figuratiu fos substituït pel veritable. Completóse amb un sol sacrifici el de les variades i diferents víctimes, perquè les ombres desapareguessin davant la realitat, i cessessin les figures en presència de la veritat; l'hòstia es transforma en una altra hòstia, la sang fa desaparèixer una altra sang, i les cerimònies legals es compleixen quan desapareixen.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.