Mateu 26,51-54
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
51-54
I un dels quals estaven amb Jesús, allargant la mà, va treure la seva espasa, i ferint a un serf del Pontífex, li va tallar l'orella. Llavors li va dir Jesús: "Torna la teva espasa al seu lloc, perquè tots els que prenguessin espasa, a espasa moriran. Per ventura penses que no puc pregar al meu Pare, i em donarà ara mateix més de dotze legions d'àngels? Perquè com es compliran les Escriptures que així convé que es faci?" (vv. 51-54)
I un dels quals estaven amb Jesús, allargant la mà, va treure la seva espasa, i ferint a un serf del Pontífex, li va tallar l'orella. Llavors li va dir Jesús: "Torna la teva espasa al seu lloc, perquè tots els que prenguessin espasa, a espasa moriran. Per ventura penses que no puc pregar al meu Pare, i em donarà ara mateix més de dotze legions d'àngels? Perquè com es compliran les Escriptures que així convé que es faci?" (vv. 51-54)
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 84,1
Segons refereix Sant Lluc, el Senyor havia dit als seus deixebles en el sopar: "El que té sac, prengui també l'alforja; i el que no, vengui la seva túnica i compri espasa" ( Lc 22,36) i els deixebles van respondre: "Heus aquí dues espases" ( Lc 22,38). Era convenient que allí hi hagués espases, perquè havien de menjar el xai pasqual. Sentint que havien de venir els perseguidors per a prendre a Crist, en sortir del sopar, es van armar d'espases com si haguessin de barallar en el seu defensa contra els seus enemics. Heus aquí que un dels quals estaven amb Jesús, estenent la mà, va esgrimir la seva espasa.
Sant Jerònim
Es llegeix en l'Evangeli de Sant Joan, que això ho va fer Pedro amb la intrepidesa que va fer les altres coses. I segueix: "I ferint al criat del príncep dels sacerdots, li va tallar l'orella" ( Jn 18,10). Aquest criat, anomenat Malco, a qui li va ser tallada l'orella dreta, i el nom de la qual diré de pas que significa rei caigut del poble jueu, va venir a ser l'esclau de la impietat i de l'avarícia dels sacerdots. I va perdre l'orella dreta, quedant-li només l'esquerra perquè sentís les vanes paraules de la llei.
Orígens, in Matthaeum, 35
Perquè encara que sembli que senten la Llei, amb l'oïda esquerra, no senten més que l'ombra de la tradició de la llei, però no la veritat. El poble dels gentils, que van creure està significat per Pedro; i pel mateix que van creure en Crist, van ser causa que els fos llevada als jueus la recta interpretació de la Llei.
Rave
O bé, Pedro no va privar als creients de la intel·ligència de la veritat, però com a executor de la justícia de Déu, va privar d'ella als negligents, mentre que a aquéllos que van creure, els va ser restituïda com abans, per la divina misericòrdia.
San Hilario, homiliae in Matthaeum, hom. 32
O d'una altra manera, li és tallada l'orella al criat del príncep dels sacerdots, això és, al poble desobedient que servia a éstos, se li priva de sentir i entendre la veritat, que era com tallar-li l'orella.
Sant León Magne, in sermone. 1 de Passione
El Senyor no permet que passi endavant el piadós zel de l'Apòstol. I per això segueix: "llavors Jesús li diu: embeina la teva espasa". El no permetre que fos pres el que havia vingut per a morir per tots, era contra el misteri de la nostra redempció. Dóna, doncs, als seus enemics llicencia per a acarnissar-se, a fi que no es postergui per més temps el gloriós triomf de la creu, prolongant el regnat del dimoni, i la humana captivitat.
Rave
Convenia també que l'autor de la gràcia donés als fidels exemple de la seva paciència, ensenyant-los més aviat a sofrir amb fortalesa, que excitant-los a barallar.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 84,1
Per a persuadir més fàcilment al seu deixeble, afegeix la comminació dient: "tots els que prenguessin l'espasa, a espasa periran".
Sant Agustí, Contra Faustum 22,70
Això és, tot el que usés d'espasa. Usa d'espasa tot aquél, que sense autoritat superior, ni legítima potestat, mana o consent que es vessi sang. Perquè encara que el Senyor havia manat als seus deixebles que s'armessin, no els havia manat que ferissin. Què tenia, doncs, d'indigne el que Pedro, després d'aquest fet, fos constituït pastor de l'Església, com Moisès, després d'haver mort a l'egipci, va ser fet príncep de la Sinagoga, si tots dos van pecar, no per detestable inhumanitat, sinó per zel i odi a la injustícia; l'u, per amor del seu germà, i l'altre, encara que carnal, per l'amor del seu Senyor?
San Hilario
Però no tots els que usen d'espasa solen morir a espasa; perquè són víctimes de febres o d'un altre accident, molts que per ser jutges i per la necessitat de resistir als lladres han usat d'ella. I si, segons la mateixa sentència, tot el que usa d'espasa, per ella ha de ser mort, amb raó es brandava per a matar a aquéllos que es valien d'ella per a cometre un crim.
Sant Jerònim
Amb quina espasa, doncs, serà mort aquél que s'arma amb ella? Amb aquélla de foc que brilla davant del paradís, i amb aquella espasa espiritual, que es descriu en l'armadura divina.
San Hilario, in Matthaeum, 23
El Senyor va manar embeinar l'espasa, perquè L'era qui els havia de matar, no amb espasa material, sinó amb la de la seva paraula.
Remigio
O d'una altra manera. El que usa d'espasa per a matar a un home, ell mateix és abans víctima de la seva malícia.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 84,1
No sols va contenir als deixebles, amenaçant-los amb la pena, sinó també manifestant que es lliurava voluntàriament. I per això va dir: "Creus, per ventura, que no puc jo acudir al meu Pare i m'enviarà més de dotze legions d'àngels?" Com havia deixat veure les moltes flaqueses de la seva humanitat, no li va semblar que li creurien si digués que podia perdre'ls. I per això diu: "Per ventura creus que no puc demanar auxili?"
Sant Jerònim
Com si digués; no necessito l'auxili dels dotze apòstols, encara que tots em defensessin perquè puc tenir dotze legions de l'exèrcit angèlic. Una legió es componia antigament de sis mil homes, de manera que dotze legions formaven setanta-dues mil àngels, que és el nombre de llengües en què estan dividides les nacions.
Orígens, in Matthaeum, 35
En això demostrava que a la manera de les legions de la milícia humana, són les dels àngels de la milícia celeste, que barallen contra les legions dels dimonis, perquè tota milícia s'entén formada contra enemics. No deia això com qui necessita l'auxili dels àngels, sinó segons ho entenia Pedro, volent prestar-li auxili, perquè més necessitat tenen els àngels de l'auxili del Fill unigènit de Déu, que El mateix d'ells.
Remigio
Podem entendre també per àngels, els exèrcits romans, perquè amb Tito i Vespasiano es van aixecar contra la Judea totes les llengües, i es va complir la profecia que barallaria pel tota la terra contra els insensats ( Sb 5,21).
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 84,1
No sols calma amb això el temor dels deixebles, sinó que també fa patent l'Escriptura, dient: "Com, doncs, es compliran les Escriptures, que així convé que es faci?"
Sant Jerònim
Aquesta sentència prova la voluntat ràpida a patir, la qual cosa inútilment haguessin anunciat els profetes, si el Senyor no l'hagués confirmat amb la seva passió.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.