Mateu 26,69-75
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
69-75
Pedro entretant estava assegut fora en l'atri, i es va arribar a ell una criada, dient: "tu també estaves amb Jesús el Galileu". Mes ell ho va negar davant de tots, dient: "no sé el que dius". I sortint ell a la porta li va veure una altra criada, i va dir als que eren allí: "éste estava també amb Jesús Nazareno". I va negar una altra vegada amb jurament dient: "no conec tal home". I d'allí a una mica es van acostar els que eren allí, i van dir a Pedro: "segurament tu també ets d'ells; perquè fins i tot la teva parla te dóna a conèixer". Llavors va començar a fer imprecacions i a jurar que no coneixia a tal home. I va cantar després el gall. I Pedro es va recordar de la paraula que li havia dit Jesús: "Abans que canti el gall, em negaràs tres vegades". I havent sortit fora va plorar amargament. (vv. 69-75)
Pedro entretant estava assegut fora en l'atri, i es va arribar a ell una criada, dient: "tu també estaves amb Jesús el Galileu". Mes ell ho va negar davant de tots, dient: "no sé el que dius". I sortint ell a la porta li va veure una altra criada, i va dir als que eren allí: "éste estava també amb Jesús Nazareno". I va negar una altra vegada amb jurament dient: "no conec tal home". I d'allí a una mica es van acostar els que eren allí, i van dir a Pedro: "segurament tu també ets d'ells; perquè fins i tot la teva parla te dóna a conèixer". Llavors va començar a fer imprecacions i a jurar que no coneixia a tal home. I va cantar després el gall. I Pedro es va recordar de la paraula que li havia dit Jesús: "Abans que canti el gall, em negaràs tres vegades". I havent sortit fora va plorar amargament. (vv. 69-75)
Sant Agustí, de consensu evangelistarum 3,6
Entre els predits afronts del Senyor, van tenir lloc les tres negacions de Pedro, les quals no tots els evangelistes refereixen en el mateix ordre. Sant Lluc explica primer la temptació de Pedro, i després els afronts del Senyor; però Sant Mateu i Sant Marcos les expliquen primer i després la temptació de Pedro. Així doncs, diu: "Però Pedro estava assegut fora en l'atri".
Sant Jerònim
Estava assegut fora per a veure la sortida del pres; i no s'acostava a Jesús, perquè els criats no concebessin cap sospita.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 85,1
El que quan només va veure prendre al seu mestre de tal mode es va enfervorir, que va desembeinar l'espasa i va tallar l'orella; en sentir els ultratges contra Crist es converteix en negador i no resisteix a les amenaces d'una vil criada. Segueix: "I es va acostar a ell una criada, dient: i tu estaves amb Jesús Galileu".
Rave
Per què primer li va descobrir una criada havent-hi tants homes que van poder reconèixer-li; sinó perquè es veiés que també aquest sexe pecava en la mort del Senyor i era redimit per la seva passió? Segueix: "Però ell va negar davant de tots dient: no sé el que dius". Manifestament i davant de tots va negar, perquè va témer descobrir-se; i en dir que no li coneixia, va donar a entendre que fins i tot no volia morir pel Salvador.
Sant León Magne, sermons 60,4
Segons sembla va ser permesa aquesta vacil·lació perquè en el príncep de l'Església tingués principi el remei de la penitència, i ningú s'atrevís a confiar en la seva pròpia fortalesa, quan ni el mateix Sant Pere havia pogut evadir-se del perill de la inconstància.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 85,1
No sols una vegada, sinó per segona i tercera va negar en breu estona; d'aquí segueix: "Sortint, doncs", etc.
Sant Agustí, consensu evangelistarum 3,6
S'entén que tan bon punt va sortir fora, havent-li negat una vegada, el gall va cantar primer, que és el que Sant Marcos diu.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 85,1
Per a manifestar que ni la veu del gall li va contenir de la negació, ni li va recordar la seva promesa.
Sant Agustí, consensu evangelistarum 3,6
No li va negar la segona vegada estant fos davant de la porta, sinó quan tornava al foc, perquè fins i tot no havia sortit ni li havia vist fos l'altra criada, sinó que en sortir li va veure. Això és, que en aixecar-se per a sortir li va conèixer, i va dir als que allí estaven, això és, als quals s'escalfaven amb ell al foc en l'atri: "I éste estava amb Jesús Nazareno". Però ell, que havia sortit, sentit això, va tornar, per a excusar-se negant. O com és més creïble no va sentir el que d'ell s'havia dit en sortir, i quan va tornar, li van dir la criada i aquell altre de qui fa esment Sant Lluc: "I tu ets d'ells". O com refereix Sant Joan: potser ets tu també dels deixebles d'aquest home?
Segueix: "I va tornar a negar amb jurament", etc.
Sant Jerònim
Sé que alguns, portats de piadós afecte cap a l'apòstol Sant Pere, interpreten aquest passatge, dient que Pedro va negar a l'home, no a Déu; i que el sentit és éste: no conec a l'home, perquè conec a Déu. El lector prudent comprèn que frívol sigui això; perquè si éste no va negar, va mentir el Senyor quan va dir: "Em negaràs tres vegades" ( Mt 26,34).
Rave
Diem que no sols nega a Crist qui diu que no és Crist, sinó que també qui sent cristià nega ser-ho.
Sant Agustí, consensu evagelistarum 3,6
Parlem ja de la tercera negació. Segueix doncs: "Poc després es van acostar els que estaven i van dir a Pedro: veritablement tu ets d'ells". Però Sant Lluc va dir: "I passat una estona com d'una hora" ( Lc 22,59). I com per a convèncer-li, afegeixen de seguida: "Perquè el teu llenguatge et descobreix".
Sant Jerònim
No perquè parlés una altra llengua o anés d'una altra nació, doncs que tots eren hebreus, els que l'acusaven i el que es defensava, sinó perquè cada província i regió tenia els seus dialectes, i no podien dissimular el llenguatge del seu origen.
Remigio
Observa que perjudicial és la conversa amb homes depravats; perquè aquesta mateixa va obligar a Pedro a negar al Senyor a qui abans havia confessat ser Fill de Déu. Segueix doncs: "Llavors va començar a maleir", etc.
Rave
Adverteix que primer va dir: "No sé el que dius" ( Mt 26,70); després nega amb jurament; i finalment, maleeix i jura que no coneix a aquell home. Perseverar en el pecat, dóna increment a la maldat, i el que menysprea el petit cau en el gran.
Remigio
En sentit místic, són designats per la negació abans del primer cant del gall aquéllos que, conturbados per la mort del Senyor, no creien abans de la seva resurrecció que El fos Déu; per la negació després del cant del gall són designats aquéllos que erren sobre la naturalesa del Senyor ja com Déu, ja com a home. Per la primera criada es designa l'avarícia i per la segona la delectació carnal; pels quals allí estaven s'entenen els dimonis, perquè ells són els que arrosseguen als homes a la negació de Crist.
Orígens, in Matthaeum, 35
Per la primera criada s'entén la sinagoga dels jueus, que sovint van obligar els fidels a negar a Crist; per la segona, la congregació de les nacions perseguidores dels cristians; pels tercers que estaven en l'atri, els ministres de diferents heretgies.
Sant Agustí, quaestiones evangeliorum 1,45
Tres vegades va negar Pedro. L'error, doncs, dels heretges sobre Crist, es formula de tres maneres, perquè erren quant a la seva Divinitat, o quant a la seva humanitat, o en totes dues coses.
Rave
Després de la tercera negació es deixa sentir el cant del gall i això és el que segueix: "I de seguida el gall va cantar", per la qual cosa se significa al doctor de l'Església que increpa als somnolents dient: desperteu-vos, justos, i no vulgueu pecar ( 1Cor 15,34). Sol amb freqüència la Sagrada Escriptura expressar el caràcter d'una cosa pel temps en què esdevé; així és que Pedro, que va negar a la mitjanit, es va penedir al cant del gall. "I es va acordar Pedro de la paraula que Jesús li havia dit: Abans que el gall canti, tres vegades em negaràs".
Sant Jerònim
Es llegeix en l'Evangeli de Sant Lluc, que després de la negació de Pedro i el cant del gall, el Salvador va mirar a Pedro, i la seva mirada va excitar en ell amarg plor; perquè no podia ser que romangués en les tenebres de la negació el que havia estat mirat per la llum del món. "I sortint fora, va plorar amargament"; perquè assegut en l'atri de Caifás no podia fer penitència. Per això que sali fora del concili dels impius, per a rentar amb llàgrimes amargues les taques de la seva covarda negació.
Sant León Magne, sermons 60,4
Feliços les teves llàgrimes, sant Apòstol, que van tenir la virtut del sant baptisme per a esborrar la culpa de la negació. Va intervenir, doncs, la destra del nostre Senyor Jesucrist, per a impedir el teu precipici quan ja queies; i vas recobrar la fortalesa de perseverar, en el mateix perill de caure. Aviat, doncs, es va rehabilitar Pedro, com qui rep una nova força; i en tant grau, que el que llavors s'havia espantat de la passió de Crist, va romandre després constant sense témer el seu propi martiri.